El secretari autonòmic d'Educació i Formació Professional, Miguel Soler, es reuneix esta vesprada a Rafal amb les AMPA i els alcaldes del Baix Segura per continuar amb les trobades informatives per resoldre qualsevol dubte sobri la implantació de l'plurilingüisme educatiu als instituts el pròxim curs .
Ja el passat mes de desembre els responsables d'Educació es van reunir a Orihuela amb els equips directius dels instituts del Baix Segura per conèixer de primera mà cadascuna de les realitats dels centres de la zona i per escoltar-los, resoldre dubtes i acompanyar-los en cadascun dels seus contextos.
“estes reunions i acompanyament permeten treballar conjuntament, entre tots, l'adaptació del plurilingüisme al Baix Segura per assegurar a l'alumnat el dret a conèixer llengües i evitar que els xiquets i xiquetes del Baix Segura es converteixin en ciutadans de segona per no tindre-ne una formació com qualsevol altre alumne de la Comunitat Valenciana”, ha assegurat el secretari autonòmic d'Educació, Miguel Soler, i ha afegit: “La nostra postura és i sempre serà conèixer, dialogar, escoltar i treballar conjuntament amb les comunitats educatives metodologies d'èxit davant dels que estan promovent por, crispació i mentira en les famílies de tants nens, nens i joves als quals se'ls vol restar drets”.
De cara a les reunions fixades hui a Rafal, el secretari autonòmic considera que “a estes trobades assistim les persones realment preocupades per l'educació dels nostres fills i néts, i qui vulgui perdre estes oportunitats de diàleg al marco pedagògic demostra la falta d'interès per la qualitat educativa dels nostres alumnes del Baix Segura i la seua instrumentalització partidista”.
En este sentit, des d'Educació s'ha subratllat que “la nostra responsabilitat amb la societat, i amb la gent del Baix Segura en particular, és buscar solucions a models anteriors fracassats. Per això no és cap novetat la implantació del plurilingüisme a les escoles, ja que està en marxa des de fa dos cursos amb total normalitat. Amb vista al pròxim curs arriba també als instituts este model avalat per la Comissió europea i els experts en ensenyament de llengües de les universitats. A més, segueix els pronunciaments del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional sobri els models lingüístics a les comunitats bilingües. Les llengües uneixen i enriqueixen, això és una cosa que no cal oblidar”.
Plurilingüisme educatiu actiu
El model plurilingüe actual, aprovat per les Corts valencianes en 2018, es caracteritza per la seua flexibilitat, capacitat d'adaptació a cada realitat de cada centre educatiu, potenciació de la participació i decisió per part de les comunitats educatives i assegura el dret a el coneixement de l'castellà , el valencià i l'anglès per part de l'alumnat.
A més es va presentar a Brussel·les com a model a seguir a Europa fa dos anys a petició de la Comissió Europea. El model lingüístic educatiu configurat per esta llei garanteix que tot l'alumnat, a l'acabar les diferents etapes, rebre el domini de les dos llengües oficials i l'anglès per estar preparat per al seu futur.
“Tot l'alumnat domina el castellà i cal assegurar que continuï sent així. Bona part de l'alumnat no té l'oportunitat de conèixer el valencià a la Vega Baja. Centenars de milers d'alumnes fins ara no adquirien el domini de l'anglès necessari en les seues etapes educatives. En termes purament pedagògics, que són en què s'hauria de basar el debat, el que es pretén és que no depengui que una família tingui diners per pagar una acadèmia on els seus fills aprenguin anglès o valencià. Aspirem a fer que tot l'alumnat tingui l'oportunitat de conèixer llengües de forma gratuïta. Simplement això”, ha explicat Soler.
Fins a la implantació de la llei de plurilingüisme era l'administració educativa la que decidia per determinar quin era el projecte lingüístic de cada centre educatiu. Amb esta normativa exemplar a Europa, que ja funciona a les escoles des de fa dos cursos, s'apel·la a la participació, a l'consens i a l'acord de les comunitats educatives de cada centre.
Dins dels percentatges mínims establerts per a tots els centres educatius, són els consells escolars els que, per majoria de 2/3, poden determinar quin és el percentatge de cada llengua que més s'adapta la seua realitat. A les escoles, en quasi el 100% dels casos, cada consell escolar va acordar la seua adaptació de el model al seu context en este òrgan participatiu de famílies i professorat, el consell escolar.
