El Ple del Consell ha aprovat este dimarts, 23 dabril, el nou decret que regularà l'admissió d'alumnes per al curs 2024-25 en nivells d'Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat i als centres d'Educació Especial a la Comunitat Valenciana. Este comporta canvis substancials per la configuració del districte únic, que permetrà l'accés a qualsevol col·legi d'elecció per part dels pares i les mares.
El barem de puntuació per primar les sol·licituds de matriculació s'ha revisat, així mateix, com ja avancés el president Carlos Mazón ahir dilluns. Atendrà a tres prioritats. Tenir germans al centre, que comptarà amb 15 punts, la proximitat al domicili amb fins a 10 punts, i afavorirà les rendes baixes. "Fem cas tant a la Llei Orgànica d'Educació com als criteris del Consell Jurídic i seran els tres criteris bàsics, l'existència de germans, la proximitat centre i la renda els que prevaldran, però també n'hem introduït d'altres", ha explicat el titular dEducació.
En este últim supòsit s'incrementen els punts en la renda per càpita de la unitat familiar (sense ser persona beneficiària de la Renda Valenciana d'Inclusió), d'acord amb l'Indicador Públic de Renda d'Efectes Múltiples (IPREM), corresponent a 14 pagues, amb relació a l'exercici fiscal anterior en dos anys a l'any natural en què se sol·licita plaça. En el cas de les rendes més baixes, es passarà dels 3,5 punts actuals fins als 7 punts. També es produeix un augment en la valoració de les persones destinatàries de la Renda Valenciana dInclusió, ja que es passa de 4 a 7 punts
AMPES i oposició critiquen que els centres escullen els alumnes
Un dels aspectes que ha causat més gran controvèrsia en la nova baremació de les admissions és que es permetrà als mateixos centres prioritzar les matriculacions per circumstàncies singulars o específiques no contemplades al decret. Una qüestió que ha estat criticada des de l'oposició, com el síndic del PSPV, José Muñoz, que hui ha assenyalat que “ara els centres podran triar els xiquets, i això permetrà que col·legis concertats puguen triar les famílies que més els interessen” i les famílies amb rendes més baixes “tindran menys possibilitats: “Mazón dirà el contrari però una vegada més, tornarà a mentir”.
En esta línia també s'hi ha pronunciat el portaveu d'Educació de Compromís a Corts, Gerard Fullana, que a més ha avançat que ultimen un recurs a tribunals per esta mesura que consideren “greu”. A més, assenyala que en termes generals este nou decret d'admissió farà sorgir "una mena de guetos en alguns barris, una competència brutal entre centres educatius i, en definitiva, un elitisme a l'escola pública". Lamenta que s'haja abandonat la política enfocada a les escoles de proximitat i amb recursos de qualitat i que s'advoqui per una “educació a dos velocitats”.
No només, els dos partits de l'oposició s'han mostrat contraris al nou districte únic. També la Confederació d'AMPAS Gonzalo Anaya, a través d'un comunicat, ha qualificat la iniciativa de “altament segregadora”, i parla de “centres guetos”. Per al col·lectiu es tracta d'un “avantatge enganyós” per a les famílies i comportarà que uns centres es massifiquin i altres tanquin unitats.
"Això no és bo per a l'alumnat en conjunt com tampoc per a l'educació pública que acaba patint les retallades", ha destacat Rubén Pacheco, president de la Confederació Gonzalo Anaya. Adverteixen que hi haurà desequilibri perquè lalumnat es concentrarà en uns centres educatius en detriment dels altres que poden perdre matrícula i, per tant, aules i mestres, equips docents més reduïts.
Afegeixen que en altres autonomies o en les altres etapes polítiques, la zona única ha estat la mesura que ha servit com antesala a la privatització de l'educació, fonamentada en termes mercantils, d'oferta i demanda i això en educació només serveix per segregar l'alumnat i no millora gens l'educació de totes i tots.
“La zona única només afavoreix als centres concertats on les administracions acaben per transferir recursos econòmics de l'educació pública cap a la privada, tractant els nens i les nenes com si van ser clients i fent que les famílies acaben per pagar el dret a l'educació dos vegades amb els impostos i amb les quotes encobertes que cobrin els concertats”, ha destacat Pacheco.
El conseller d'Educació, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, ha aclarit que es tracta d'alguna cosa “simbòlic“, ja que “això és un punt” i ha de comptar amb el vistiplau del Consell Escolar en el cas dels centres públics, i de la titularitat juntament amb el Consell Escolar en el cas dels concertats.
Ha valorat, a més, que “el que feia el govern anterior, era impedir que tu poguessis ni tan sols sol·licitar la matrícula”. Amb el nou decret que entra en vigor el pròxim curs, en cas d'empat preval la baremació i de prevaldre l'empat entre sol·licituds es fa un sorteig. Rovira ha aclarit també que el pas a instituts està garantit als centres adscrits al lloc d'estudis.
Altres novetats de la nova baremació de les noves sol·licituds de matrícules
Durant la roda de premsa posterior al Ple del Consell, Rovira ha explicat que entre les principals novetats inclou també la prioritat en matriculacions per als xiquets de acollida, amb 15 punts com en el cas que tinguessin un germà; i la puntuació quan els pares, mares o tutors o tutores legals siguen personal de plantilla en actiu del centre educatiu augmenta de 5 a 7 punts.
D'altra banda, es valora la condició legal de família nombrosa especial amb 7 punts (enfront dels 5 actuals) i general (amb 5 punts davant dels 3 d'ara). A més, l'alumnat nascut en part múltiple comptarà 1 punt per cada germà o germana nascut al mateix part. També s'incrementa el pes de les famílies monoparentals de règim especial (7 punts davant dels 5 d'ara) i general (5 punts davant dels 3 actuals).
S'introdueix també per primera vegada la prioritat per a canvis de residència per motius de desnonament, juntament amb els trasllats motivats per casos de violència de gènere i terrorisme.
Este decret que configura el districte únic segueix el mateix “concepte de llibertat” que el cercat amb la controvertida nova llei del plurilingüisme. “Volem superar les limitacions imposades pel govern anterior amb un model de parcel·lació obligada passant a un model en el qual mantenint la proximitat del domicili com a criteri les famílies d'una localitat puguen triar lliurement el centre dins d'esta localitat que s'ajuste als seus interessos i conviccions”, ha manifestat Rovira.
Crítiques pel retard a l'inici de les matriculacions
D'altra banda, les veus crítiques mateix han denunciat el retard de l'inici de les matriculacions. Per a Fullana, sempre s'havia aprovat el decret d'admissió “com a mínim un mes abans”. També la Gonzalo Anaya lamenta que este any la Conselleria “fa un mes de retard i això provoca que les famílies no puguen disposar del temps necessari per conèixer el procés d'admissió així com tota la informació necessària per planificar la sol·licitud de la plaça".
El conseller Rovira ha sortit al pas de les crítiques asseverant que el procés s'iniciarà “en molt breu, molt breu. Hem anat tan rademane com hem pogut“. I ha aclarit que s'iniciarà “ara”, un cop aprovat el decret. “La veritat és que a la gent que està treballant la Conselleria d'Educació els puc demanar poc més de feina”, ha justificat.
