El calçat a Elx sempre s'ha caracteritzat per ser una indústria molt important per a la ciutat, arribant a convertir-se en un dels principals punts de fabricació nacional i aconseguint una important rellevància internacional.
Històricament, hi ha una gran quantitat de treballadors i treballadores a Elx dedicats al sector del calçat, molts d'ells en situació irregular, contribuint així a l'economia submergida de la ciutat.
“Les empreses acudeixen a persones amb situacions econòmiques molt complicades que, davant de la necessitat de poder atendre les seues necessitats bàsiques, s'acullen a qualsevol situació laboral que no és adequada”, afirma Ismael Senent, Secretari General d'UGT La Muntanya Vinalopó-Vega Baja, que afegeix que les persones no són el “focus” i que “on cal actuar és a la part contractant”.
En treballar sense documentació, els i les aparadores no tenen accés als recursos i beneficis de què gaudeixen els treballadors legals, com la seguretat social, a la qual no tenen accés en cas de malaltia o atur. Això posa en risc per als treballadors i les famílies.
Com dèiem, el calçat a Elx és el sector més important, donant feina a “més de 30.000 persones”, tal com afirma Marián Cano, presidenta d'AVECAL (Associació Valenciana d'Empresaris del Calçat).
Moltes de les empreses de fabricació d'este producte a nivell nacional es troben ubicades a la ciutat i, encara que moltes empreses recorren a les pràctiques irregulars, tal com afirma Cano, la majoria de les empreses “respecten escrupolosament la legislació”.
Portar l'economia submergida al penal
Tot i això, no es pot negar que hi ha un problema greu relacionat amb l'economia submergida dins del sector del calçat a Elx. De fet, fa uns dies es publicava la notícia de la sol·licitud provisional d'una pena de presó de quatre anys la propietària d'una empresa de calçat d'Elx, a qui s'acusa de tindre set empleats sense contracte.
Davant este fet, Ismael Senent es mostra ferm, assegurant que “s'han d'establir sancions fortes perquè la gent no utilitzi este mecanisme i utilitzi el legal”. Creu que l'única manera de corregir esta situació és que els empresaris “vagen comprovant que actuar així té conseqüències greus”
Per la seua banda, Miguel Ángel Cerdá, secretari general de CCOO Industria Comarques del Sud, considera que portar-ho al penal és “l'eixida”. Afegeix que fa uns anys es va dir que si es tenia un tant per cent de gent sense donar d'alta, podies pagar-ho amb la presó. Des de llavors la cosa ha baixat força”.
El problema de la falta d'inspectors de treball
Des dels sindicats UGT i CCOO, a més d'AVECAL, tenen clar que el principal problema causant que la situació d'economia submergida no s'acabi de resoldre és “l'escassetat d'inspectors”. Tal com afirma Cerdà, hi ha dos solucions: “Ampliar la plantilla d'inspectors, perquè van saturats, i que quan hi haja gent sense donar d'alta es passi pel penal”.
Senent afegeix que “la província d'Alacant, que és la que està al tinter amb el major percentatge d'economia submergida, és la que té menys inspectors de la Comunitat” i que, des d'UGT fa temps que exigeixen que “es doti” la Inspecció de Treball de “recursos econòmics i humans” per atendre esta situació.
Cano creu que el problema recau en la falta de resolució, manifesta que “La Inspecció de Treball hauria de adoptar més mesures que permetin eradicar les pràctiques irregulars, reforçant els mitjans i recursos que hi destina”.
Treballadores des de casa
Un dels grans problemes davant del qual és molt difícil actuar, és este sector d'aparadores que treballen des de casa i no es traslladen a cap fàbrica per fer la feina. Cerdà creu que en estes casos “fer una denúncia és molt complex, perquè un Inspector no pot entrar a una casa si no n'hi ha una ordre judicial".
Per resoldre d'alguna manera este problema, des d'UGT, Senent considera que cal posar fi a esta situació des del seu origen. “Este sector venia d'una tradició i cal anar canviant-ho. Els domicilis són per conviure i no per treballar i per tant la feina s'ha de tornar a destinar als centres de treball”, manifesta.
La necessitat de denunciar
Des d'AVECAL incideixen que “si algú té coneixement que es produeixquen males pràctiques al seu entorn laboral les ha de posar en coneixement de l'autoritat competent immediatament perquè s'hi actuï”.
Per la seua banda, Senent també posa el focus en la responsabilitat de les empreses, assegurant que aquelles que sí que fan les coses bé “han de denunciar quan coneixen quines empreses estan fent este tipus d'activitats”.
Per tot això, seria important que el sector del calçat d'Elx adopti també un enfocament de responsabilitat social, per assegurar que els i les treballadores compten amb els drets adequats per desenvolupar la seua feina amb seguretat ja que, tal com manifesta Senent, "la nostra província no pot seguir amb estes dades dʻeconomia submergida".
