La música és present a la vida de totes les persones directament o indirectament. Escoltem música al gimnàs, al dentista, al restaurant i mentre que esperem que ens atenguin al telèfon. També quan fem una acció conscient d'anar a un concert o espectacle en viu podem trobar que hi ha músics a l'escenari (o no).
No obstant això hi ha música que ha estat creada i interpretada per músics, almenys fins ara perquè a partir d'ara ens podem trobar que esta música és creada i executada per la IA.
Les famílies tenen en alta consideració l'aportació que la música fa a la formació integral de músics i adolescents, de fet a Espanya estudien música 300.000 persones (font: ministeri deducació).
Tanmateix estem assistint a un fenomen global en què els músics professionals no poden viure dignament de la feina.
A més després de la pandèmia les iniciatives professionals com les orquestres de ball i la producció de concerts s'han trobat amb serioses dificultats per trobar a músics professionals perquè s'han ocupat en altres sectors que els oferien més cobertures socials.
Si com a societat no pensem en els músics com a treballadors que puguen exercir la seua professió dignament és la societat en conjunt la que està condemnant la professió.
I el més trist de tot és que les següents generacions estan normalitzant que no calen músics perquè hi haja música.
Una culpabilitat grupal i coral
si com a individu/públic no vols pagar una entrada a un espectacle, sinó respectas els drets d'autor en els diferents àmbits; aleshores estàs contribuint a la desaparició de la professió.
si com a organitzador d'espectacles no donis d'alta als músics que pugen a l'escenari, prefereixes portar la música pregravada per a un concert o espectacle musical i que els músics façan playback o directament no hi siguen, no tens en compte les hores d'estudi o treball que es necessita per oferir un resultat professional, demanes al músic que renuncie al cobrament dels drets d'autor o connexos, no atens ni tan sols el conveni col·lectiu... estàs contribuint a la desaparició de la professió.
si com a administració pública convoques subvencions per a l'organització d'espectacles però no sol·licites per a la justificació les altes a la SS dels músics, no licites els projectes i alimentes el monstre dels intermediaris o directament demanes als músics professionals que toquin gratis, si no es tenen uns ensenyaments artístiques correctament articulades al sistema educatiu o els músics i artistes no tenen els mateixos drets que la resta dels treballadors; contribuint a la desaparició de la professió.
I si menjo músic professional o estudiant amb intenció d'arribar a ser músic professional acceptes tot això, estàs contribuint a la desaparició de la professió.
Els músics professionals només demanen poder viure de la seua feina amb dignitat, pagar les despeses mínimes de subsistència, cotitzar per tindre una jubilació, accedir a les prestacions socials ia les possibilitats de creixement professional com la resta dels treballadors. No més, però tampoc menys.
Feliç dia de la música sense músics.
