La Guàrdia Civil ha detingut a Dolors a dos homes, marroquins de 23 i 27 anys, com a presumptes autors de 25 delictes d'estafa. Enviaven missatges SMS als telèfons de les seues víctimes amb un enllaç fraudulent, que els dirigia a una pàgina web que emulava la pàgina de banca en línia del seu banc. Amb este simple gest, ja es podien fer amb les claus per a ordenar la transferència de diners a un caixer.
A principis d'any, agents de la Guàrdia Civil de Dolors van donar inici a una investigació relacionada amb l'extracció de 200 euros d'un caixer d'esta localitat. A el parer dels presumptes autors havien ordenat la recollida d'estes diners des de l'aplicació de la banca en línia de la víctima.
Amb l'operació encara en els seus començaments, els va arribar informació als investigadors que s'havia tornat a produir una altra extracció de diners, de les mateixes característiques en un caixer d'una localitat pròxima. Aviat el nombre de denúncies relacionades amb este tipo de delictes van ascendir progressivament fins a arribar a vint, no només procedents d'esta comarca alacantina, Baix Segura, sinó de diferents punts d'Espanya. Va ser en este punt on els guàrdies civils de Dolores es van unir als de Pilar de la Horadada, ja que estes últims tenien una altra investigació oberta per fets similars.
Totes les denúncies analitzades contenien el mateix relat: els perjudicats havien rebut un missatge procedent del que creien que era la seua entitat bancària. El missatge contenia un enllaç que a l'activar-permetia als estafadors accedir a la banca en línia de les seues víctimes, i als seus claus, que utilitzaven per traure diners als caixers sense necessitat de targeta o també realitzar compres en aplicacions.
Sobri els presumptes autors, se sospitava que podien residir a prop, ja que les extraccions de diners s'havien fet principalment en caixers de Dolors, Catral, Albatera, Benejúzar, Sant Miquel de Salines, Torrevieja, Asp, Crevillent, Orihuela costa, fins i tot llocs tan llunyans com Almeria, o València.
Amb estes dades, tan sols era qüestió de temps que tornessin a aparèixer en algun, de manera que es va reforçar la vigilància en els llocs que havien freqüentat fins que una patrulla de seguretat ciutadana els va identificar al caixer d'un supermercat de Dolors, on pretenien comprar 500 euros en bitcoins. En aquell moment se'ls va detindre com a presumptes autors de 25 delictes d'estafa, en diferents graus, encara que les investigacions continuen obertes i no es descarta que se li continuï atribuint l'autoria de, al menys, altres 6 delictes més.
S'han recollit denúncies per les extraccions fraudulentes de diners, realitzades per estes dos individus, a les províncies d'Alacant, València, Madrid, Mallorca, Formentera, Les Palmes de Gran Canària, Lleida, Ciudad Real i la Rioja.
El Smishing: missatges de text amb enllaços de correu fraudulents
La fórmula emprada, per estes dos homes, per a realitzar les estafes es coneix com Smishing, que és una paraula que prové d'una barreja de les sigles SMS (servei de missatges curts) i el phising (enviament de correus electrònics fraudulents), és a dir , l'enviament d'un missatge que conté un enllaç a una pàgina no segura que, en este cas, és quasi idèntica a la de l'entitat bancària.
Les persones que reben el missatge i punxen en ell s'exposen des d'este moment a que els robin les seues dades bancàries o les seues contrasenyes.
Des de la Guàrdia Civil es recomana desconfiar dels missatges rebuts de remitents desconeguts, i en el cas d'haver estat víctima d'una de estes estafes, cridar a el banc per bloquejar l'operació, canviar les claus i, sobritot, denunciar el frau.
