Notícies d'Alacant i província

dijous, 28 març 2024

Una doctoranda de la Universitat d'Alacant aconsegueix una beca Iberoamericana d'Investigació

Cristina Romera Tébar, doctoranda de la Universitat d'Alacant, s'ha convertit en l'única estudiant que ha aconseguit una beca Iberoamericana Santander Investigació en el curs 2017-2018 amb projecte que busca revaloretzar la zona de mines abandonades a Hellín per convertir l'entorn en atractiu turístic pel seu patrimoni natural.
El projecte titulat “Ordenació i valoretzació de l'antiga indústria minera del sofre a Hellín i sectors adjacents (Albacete). Una anàlisi de les seues múltiples dimensions: patrimoni miner, geològic i paisatgístic” és el tema central de la tesi doctoral en què investiga l'alumna amb el professor José Antonio Segrelles Serrano dins la línia de Recerca en Geografia Humana, Ordenació del Territori i Desenvolupament Local Sostenible.
Arran d'este estudi, Romera Tébar va escriure l'article científic “Les mines d'Hellín (Albacete): empremtes del passat en un espai oblidat”, que li ha valgut este ajut amb què gaudirà des del gener fins a l'abril del 2018 d'una estada per investigació a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM). Cobra un mèrit més gran la consecució d'esta beca perquè es dóna la circumstància que és l'única estudiant doctoranda de la UA que l'ha aconseguit. De les tres beques concedides, les altres dos han estat per a Personal Docent i Investigador (PDI).
Segons explica la mateixa Cristina Romera, l'estada a Mèxic «m'aportarà molta experiència i m'obrirà noves portes a la investigació», ja que la zona on residirà «té diverses mines que han estat revaloretzades al paisatge i en podré tindre altres exemples avançats dels quals aconseguir idees». En el mateix sentit, l'estudiant concreta que «el desenvolupament d'antigues mines per posar en valor el seu patrimoni és una aposta que s'està fent a Mèxic des d'anys, per això tindré molt per aprendre».
Precisament, l'objecte central de la seua tesi doctoral és un estudi que «advoca per recuperar el patrimoni paisatgístic i geològic per crear un entorn de riquesa natural que doni valor a la zona ja pobles pròxims que actualment viuen quasi exclusivament de l'agricultura», indica la doctoranda.
Després de l'abandó de l'activitat minera a Hellín en els anys seixanta, queden vestigis en el territori que creen un entorn sobri el qual poder reviure l'ambient d'un tradicional poble miner recuperant patrimoni deteriorat com pous d'extracció, galeries subterrànies, restes de vies ferroviàries o nuclis de cases cova, entre altres elements.
Actualment les antigues mines d'Hellín alberguen certs perills derivats de l'abandó de la indústria minera. Encara lleu, hi ha activitat de senderisme per la zona, però «s'exposen a perills com despreniments o caigudes en pous abandonats que no estan correctament tapats o senyalitzats», matisa la estudiant. Entre altres propostes, el projecte d'Romera Tébar advoca per «crear senders correctament senyalitzats, fomentar el pas i la conservació de vies verdes i crear rutes i visites turístiques que mostrin la zona a aquells que la desconeixen».
Un altre dels factors que destaca l'alumna becada és que, arran de el desenvolupament d'este patrimoni natural, «creixeria en els pobles del voltant activitat econòmica per acollir estes visitants i serviria per posar en valor un altre patrimoni important com el gastronòmic, ric per el cultiu de l'arròs de Calasparra ». «Per aconseguir això és important involucrar la gent. Els habitants de zones pròximes han de conèixer el projecte, involucrar-se en ell i apostar pel seu manteniment futur perquè si les mines es converteixen en atractiu natural ells també es veuran beneficiats econòmicament », afegeix.

integrar agents
Per aconseguir estes objectius, encara que a llarg termini, l'estudi de Romera Tébar busca «integrar tots els protagonistes». «Cal englobar als agents, als investigadors, als treballadors que desenvoluparien la zona ia la gent de zones pròximes perquè tot estigua contextualitzat, tot unit en un entorn integrat que dóna valor a el patrimoni».
De moment, l'estudi “Ordenació i valoretzació de l'antiga indústria minera del sofre a Hellín i sectors adjacents (Albacete). Una anàlisi de les seues múltiples dimensions: patrimoni miner, geològic i paisatgístic” ha valgut a la doctoranda de la Universitat d'Alacant una beca important, encara que «queden dos o tres anys més de recerca i treball fins que defense la tesi i, després d'això, tant de bo es puguen aplicar resultats», puntualitza.