Ximo Puig Ferrer, va néixer el 4 de gener de 1959 a Morella. Abans d'entrar en política, va treballar en diversos mitjans de comunicació, incloent el diari Mediterrani de Castelló, l'Agència EFE, Ràdio Popular i Antena 3 Radio, a més de l'Ajuntament de Carcaixent.
Va començar la seua carrera política com a militant del PSPV, sent elegit diputat per Castelló a les Corts Valencianes el 1983. En els anys següents, es va exercir com a director de Relacions Institucionals i Informatives de Corts Valencianes entre 1986 i 1995”.
El 1995, va ser elegit alcalde de la seua ciutat natal, Morella, càrrec que va revalidar el 1999, 2003, 2007 i 2011. A partir de 1999, també va exercir com a diputat a Corts Valencianes per Castelló, exercint càrrecs d'especial rellevància, com el de portaveu parlamentari i vicepresident segon de Corts Valencianes.
El 2008, Puig va presentar la seua candidatura a la secretaria general del PSPV, però va ser derrotat per l'alcalde d'Alacuás, Jorge Alarte, per un estret marge de 20 vots. Tot i això, el 2012, Puig va ser elegit secretari general del PSPV amb el 63% dels vots. Des del juny del 2015, Puig ha estat president de la Generalitat Valenciana, i ha estat reelegit el 2019 després de guanyar les eleccions a les Corts Valencianes d'aquell any.
El cubisme parlamentari
Ximo Puig toca poder el 2015, el declivi del PP dóna la clau de la Generalitat en un feble resultat però suficient per assumir la presidència del Consell. Tot i això, tot i poder portar la batuta no pot oblidar que es tracta d'un ball amb tots els tres músics: PSPV-PSOE, Compromís i Podem.
A partir d'ací la geometria parlamentària esdevé crucial per al govern: una legislatura on es governa com si es tractés d'una sola paleta de colors i l'èmfasi a governar des d'una altra perspectiva molt distanciada dels anys de govern del Partit Popular, fins i tot; capaç daprovar a temps els pressupostos negociats amb els socis de govern.
Puig tracta des del primer moment de configurar el seu propi autoretrat com un president moderat, promotor de polítiques socials però sense perdre mai la foto amb els empresaris. A més proposant un projecte territorial nacional que beneficiés la Comunitat Valenciana i mostrés una altra cara del paisatge mediterrani.
Tot i això de cara al 2019 l'avançament electoral deixa amb el peu canviat a Compromís i es passa de l'amistat al stylette. Puig aconsegueix una àmplia majoria i no només aconsegueix ampliar espectre a costa de Compromís, sinó que aconsegueix veure el gat del PSOE devorant la gavina del PP.
L'expressionisme del Botànic II
Les eleccions marquen un abans i un després a la relació de Ximo Puig amb els seus socis de govern: Compromís ha après la lliçó i Unides Podem-Esquerra Unida no es vol quedar fora. Ara el pacte de govern s?acosta més a la família de saltimbanquis de competències per no acabar en una crisi interna.
Al març de 2020 sobrivé la desgràcia i Puig s'enfronta al autoretrat davant la mort i ix aparentment il·lès, ha estat un dels polítics menys desgastats per la gestió del cóvid-19, a pesar de les innombrables protestes posteriors del sector sanitari que fins i tot han hagut de passar per tribunals.
A partir d'ací pren força un expressionisme polític on les formes es van desdibuixant, comencen a sonar amb més força casos que desprestigien a la primera línia del Consell, la mort de Ciudadanos comença a ser una realitat i entra en escena l'home amb guitarra de Marengo que pren el relleu a Isabel Bonig a l'oposició.
El Guernica de Puig
Sobri Puig no cau només una sinó diverses bombes polítiques, la primera el cas Oltra, que a pesar de no ser de Compromís esquitxa Puig com el seu número dos al govern. La Oltra Pensativa no dimiteix i finalment ha de ser Puig qui la cessi, després de la pressió mediàtica després de la imputació.
Segueix Puig en este assalt el cas del seu germà i els nombrosos contractes dels quals ha estat beneficiari a través de la seua empresa des que el president fos alcalde de Morella. Esta situació no només posa contra les cordes Puig per donar a la família, sinó que desmunta a partir d'aquell moment el discurs de l'herència de corrupció del PP.
Azud se suma també al calendari judicial i el que podria semblar una altra causa que pintaria una altra capa en el llenç de la corrupció del PP acaba esquitxant de ple el PSOE valencià que també es tradueix en la dimissió del síndic socialista Manuel Mata.
Les cartes per al 2023
Ximo Puig, com a bon jugador de cartes polític, ha buscat esquivar la crisi postpandèmia i els casos de corrupció amb un gran paquet de mesures socials amb impacte directe a la butxaca del contribuent de classe mitjana: bons transport, bons de viatge i bons de cistella de compra entre d'altres.
Puig ha llançat una campanya molt personalista, allunyada de la imatge de marca del PSOE i evitant vincular-se massa a la figura de Pedro Sánchez, que resta, i acostant-se als barons locals, que suma. El pols amb Mazón ja el deixa com a segon a les enquestes, però no l'allunya de El Somni de consumar un Botànic III.
com en Les Menines, el quadre de diumenge que ve es torna tremendament complex: els llums i les ombres de la campanya deixen el futur dels pròxims quatre anys encara sense dibuixar. Tot i això queda clar que Las Meninas de Picasso marcades per les polítiques de bons socials, promoció de l'aparell públic en sanitat i educació i foment a través de les inversions com en els casos de Wolkswagen i Ford.
