Héctor Illueca Ballester, nascut el 1975 a València, és un doctor en Dret, inspector de treball i polític espanyol. Va començar la seua carrera política com a diputat al Congrés per València per al grup Unides Podem. El 2020, es va convertir en director de la Inspecció de Treball i Seguretat Social i el 2021, va ser nomenat vicepresident segon i conseller d'Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica de la Generalitat Valenciana.
L'octubre del 2022, va anunciar la seua candidatura a la Presidència de la Generalitat a les eleccions del 2023 per Unides Podem. A més, ha coautoritzat diverses obris, incloent-hi “L'huracà neoliberal. Una reforma liberal contra el treball” (2012) i “Per un nou projecte de país” (2015).
Un retrat a l'estil de Goya
Illueca és un polític molt goyesc: un home que no només ha sabut en cada ocasió adaptar-se al moment del seu partit sinó que ha mantingut al seu torn el traç idealista que li va fer fer el salt a la política. També ha sabut mirar models europeus i beure de fonts italianes fins al punt que molts crítics han vist a la seua obra certs tons de rojipardisme.
En estes comicis electorals Illueca ha esbossat la seua campanya cap a la dignitat de l'habitatge com a dret fonamental, marcant ja a carbonet les seues exigències en cas de poder entrar a un tercer Botànic. Tot i això la seua política contra alguns elements de l'empresariat han desdibuixat el seu missatge al punt de satiritzar com un caprici el sector empresarial autonòmic i nacional.
El tapís d'Héctor Illueca
El tapís d'una Generalitat Valenciana amb Unides Podem es dibuixa indubtablement com una prolongació del Botànic II, però participar en la seua confecció suposarà un autoqüestionament de base del paper de la formació morada al govern, no només a les àrees a repartir ni en com ha de funcionar este repartiment també amb Esquerra Unida, sinó del pes pressupostari que li permeti portar a terme les reformes necessàries endavant.
ací és on aspira a entrar el Botànic amb força a Habitatge: amb un preu d'accés tant en venda com de lloguer pràcticament inaccessible per als menors de 30 anys. Habitatge ha estat un maca a la qual a Illueca se li ha quedat desnuda després d'uns pressupostos condicionats per la pandèmia del cóvid-19 primer, i la guerra d'Ucraïna després. En el seu projecte electoral ja s'entreveu el control de la conselleria de Sanitat, que ha passat a pujar a les xanques de la popularitat després de la gestió de la pandèmia.
Sumar: del Aquelarre al Dol a garrotades
Si bé els darrers temps el clúster polític de Podem podia tindre vistes d'un ressorgiment amb Sumar, s'ha convertit cada cop més en una excusa per a una altra lluita intestina. De fet, el mateix Illueca va passar de treballar colze a colze amb Yolanda Díaz a intentar llançar-se contra ella en una implacable càrrega de mamelucs des del mateix inici de l´acostament entre Sumar i Compromís.
Han estat precisament les picades d'ullet de Díaz cap a Baldoví les que han fet veure en esta coalició un colós que pogués desplaçar la formació morada darrere d'un moviment amb aire més fresc com el de Sumar unida a l'àmplia base de Compromís a la Comunitat Valenciana.
Certament La família de Pablo Iglesias s'ha quedat en este aspecte totalment defragmentada: el somni d'una esquerra unida més allà del PSOE ha esdevingut un monstre que comença a generar una pintura més negra. Compromís ara amenaça d'arrabassar l'espai electoral a Podemos, que esta segons es dibuixa a les enquestes raspant el 5%.
Podem no només es juga el govern a la setmana electoral sinó quedar a la sobra de l'extraparlamentarisme i passar de ser la clau que marqui el progressisme del Botànic III a relegar-se a ser dos vells menjant sopa.
