Carlos Mazón Guixot va néixer el 8 d'abril del 1974 a Alacant, Espanya. És un polític i advocat espanyol, afiliat al Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV). Està casat i té dos fills.
És llicenciat en dret per la Universitat d'Alacant. Després d'obtindre la seua llicenciatura, Mazón va treballar com a jurista. L'any 1999, va iniciar la seua carrera professional en l'àmbit de la política, quan va ser designat com a director general de l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ). El 2003, es va convertir en el director general de Comerç i Consum de la Generalitat Valenciana. Al seu càrrec el 2004 se li va retirar la competència en Comerç, però se li va afegir la de Seguretat a la indústria.
El 2007, Mazón va ser designat com a quart vicepresident de la Diputació Provincial d'Alacant i com a diputat provincial de Cooperació. Dos anys més tard, el 2009, va deixar l'activitat política per assumir el càrrec de director gerent de la Cambra de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació d'Alacant.
El 19 de juliol de 2019, Mazón va ser nomenat president de la Diputació Provincial d'Alacant, succeint a César Sánchez Pérez. Posteriorment, el 3 de juliol de 2021, va ser elegit per unanimitat com a president del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, convertint-se en l'onzè president del partit a la Comunitat.
En la seua vida personal, Mazón va ser membre del quartet musical Marengo, que va audicionar per representar Espanya al Festival de la Cançó d'Eurovisió 2011.
Un retrat naturalista del PP
Carlos Mazón ha buscat des de l'inici del seu camí polític un retrat més naturalista del PP, una política centrada en la realitat de les persones i ha fugit sovint de temes teòrics per centrar la política a abaixar els impostos, reduir les llistes d'espera, promocionar la gratuïtat de l'educació i traure'n el pes rococó a l'estructura del Consell.
Si comparem el treball de Mazón amb la ploma de Velazquez, és clar que l'obra culmin del candidat del PP a la Generalitat Valenciana és la Rendició de Breda, en este cas del Botànic. Es tracta també d?una història d?11 mesos de setge que no és tant com el que ha durat la precampanya electoral que ha portat el candidat popular.
Per descomptat que, igual que ahir valoràvem la visió de les Meninas de la Comunitat Valenciana per Ximo Puig a través de Picasso, la imatge que projecta Mazón en el seu estil passa per la desgravació fiscal en lloc de les ajudes directes, col·laboració publicoprivada a Sanitat en lloc d'un projecte a llarg termini de construcció d'hospitals, un model educatiu més adaptable segons el criteri de les famílies davant de la lluita contra el model concertat. Les Menines de cadascun també veuran els seus llums i ombres en funció dels pactes de govern necessaris, però de la mateixa manera qui prengui la presidència del Consell sempre es podrà veure com a l'autoretrat del pintor que els dóna forma.
L'autoretrat de Mazón ha passat poc més d'un any del tenebrisme de ser un desconegut a recórrer-se la Comunitat cada setmana: el mateix dia podria estar fent al matí El dinar a Benicarló i en caure el sol El Sopar d'Emaús camí de Torrevieja. Precisament ha estat al sud d'Alacant on ha trobat un dels seus bastions més forts com L'Aguador en defensa del Transvasament Tajo-Segura.
Tot i això al Mazón del mirall per als més crítics segueix apareixent el reflex d'Eduardo Zaplana. Una imatge de la qual s'ha desmarcat sense complexos i ha buscat des del primer moment el seu propi traç en política sense seguir el joc als que buscaven projectar a un esbós del que era el PP de fa 20 anys.
El 28-M: un quadre que no es desvetllarà fins al darrer traç
El camí cap a les eleccions no ha estat un camí de roses per a Mazón. Dirigir l'oposició sense veu pròpia a Corts Valencianes i fer campanya a València i Castelló sense deixar de banda la seua responsabilitat a la Diputació d'Alacant ha estat per a ell un repte. A això s'hi ha sumat a més que La mà de l'home de Gènova no sempre li ha estat propícia: si bé va comptar d'eixida amb el suport de Pablo Casado, va haver de demostrar a Feijoó que no hi hauria per al victòria a Moncloa sense guanyar a la Comunitat Valenciana.
A les portes del tancament de la campanya electoral el futur per a Mazón continua sent incert, no sap si diumenge serà La Coronació o L'Últim Sopar. En qualsevol cas La Fragua del CIS, mai no li ha estat propícia, com es podia esperar.
Tot apunta a un empat tècnic, com a la faula de El Tapís d'Aracne (La Filaderes). Tot i això no serà pràcticament fins a l'últim traç, quan sapiguem l'estil pictòric amb què es pintarà el futur dels pròxims quatre anys.
