Carlos Flores Juberías va néixer el 1964 i és un professor de dret espanyol a la Universitat de València, especialitzat en la Constitució d'Espanya. Va ser elegit com el principal candidat de Vox per a les eleccions autonòmiques valencianes de 2023.
Flores es va graduar i va completar un doctorat en dret a la Universitat de València. Es va convertir en professor associat el 1995 i en professor titular de dret constitucional el 2017. Del 1993 al 1995, va ser professor visitant a la Universitat de Califòrnia, San Diego, gràcies a una beca Fulbright, i va obtindre un altre títol en ciències polítiques de la Universitat Nacional dEducació a Distància.
Va ser columnista per a l'ABC de 2008 a 2015 i més tard per a Les Províncies. Va rebre doctorats honorífics de la Universitat de San Francisco Xavier a Bolívia (2011) i la Universitat Ss. Cyril and Methodius de Skopje a Macedònia del Nord (2015), i es va convertir en cònsol honorari d'este darrer país a València el 2008. Des del 2016, és membre del Consell de Transparència de la Generalitat Valenciana.
El 2022, Vox va seleccionar Flores com el seu candidat principal per a les eleccions valencianes de 2023. Tot i això, la seua selecció va ser seguida per la revelació que havia estat condemnat a un any de presó i una multa de 6.000 euros el 2002 per assetjament a la seua exdona.
El dictat del pensament de Vox
Si Vox ha portat des dels seus inicis el punt de surrealisme a la política entès des del punt a través de l'automatisme el pensament més allà de la raó, Carlos Flores ha actuat com a Dalí en un sentit paranoicocrític amb un missatge clar i repetitiu: consumarà un Àngelus arquitectònic de Consell presidit per Carlos Mazón sense Vox.
Carlos Flores ha lluitat per estirar l'espai que separa el PP de Vox: es desmarca de la cultura woke, recentralitzador i amb ànsies de reduir l'arquitectura administrativa autonòmica. Així mateix, ha apostat per marcar ja d'eixida les seues exigències si el PP el necessita per governar: hi haurà repartiment de cadires i no permetrà en cap cas ser l'home invisible.
Flores busca portar la Comunitat Valenciana la metamorfosi d'Abascal començant amb el tema de la seguretat ciutadana. Un dels temes clau amb què la formació busca fer front al seu torn a temes polèmics com la immigració no regulada o l'ocupació.
Tot i que Flores és un desconegut abans d'entrar en política, es tracta d'un dels pocs candidats als quals a Vox se li ha donat un protagonisme diferent, sobritot després del fracàs de Macarena Olona a Andalusia (qui com a alacantina podria haver concorregut amb més punts a la Generalitat Valenciana). Sense cerca el naixement d'una divinitat nova en un partit amb una admiració tan personalista al seu líder nacional, Flores ha marcat des del seu currículum acadèmic un altre model de discurs.
Tot i això per al candidat de Vox un dels principals pals en la seua campanya va ser la persistència a la memòria de la seua condemna el 2002 amb un any de presó per “violència psicològica habitual” contra la seua exdona i 21 faltes de coaccions, injúries i vexacions. Tot i això el polític ha deixat clar que ja va pagar pel seu error.
Carlos Flores no obstant no és dels que dóna res per bestiar, a pesar de que Vox és una marca a l'alça i podria ocupar el lloc de tercera força política no es vol quedar amb el Son causat pel vol d'una enquesta i a pesar de mirar l'exemple de governabilitat de Castella-Lleó té molt present l'experiència d'Andalusia.
Tot i això en la política de pactes molt li queda per esbossar el PP i el Vox en cas de guanyar, si els pactes no són independents entre si encara hi pot haver molt a dir del que passi en ciutadans i diputacions. Tot i això centrar part de la campanya en el condicionament d'unes cadires sense guanyar es pot quedar en una construcció tova amb mongetes bullides.
