La hipertensió pulmonar (HP) és una patologia greu, considerada rara, que afecta ~1% de la població mundial1, i que es caracteritza per un augment de la pressió a les artèries pulmonars, la qual cosa comporta que, amb el pas del temps, al cor li costi més bombar sang i es debiliti2,3. Tot i això, l'oratge que passa des que el pacient presenta els primers símptomes fins que és diagnosticat d'esta malaltia sol ser de més de 2 anys1, cosa que fa que en molts casos la malaltia es detecti quan ja està en estadis avançats1.
Un Innovador projecte valencià, Ruta HP7, amb abast a tota la comunitat autònoma, que compta amb l'aval científic de la Societat Valenciana de Pneumologia (SVN) i la Societat Valenciana de Cardiologia, i amb la col·laboració de MSD, aspira a fer les coses de manera diferent, escoltant el pacient, treballant junts, repensant i reorganitzant el model d'atenció per millorar-ne l'experiència i els resultats en salut.
Este projecte valora que la reducció del temps en el diagnòstic permetria iniciar el tractament en una fase més primerenca, quan les artèries i el cor estan menys afectats i les teràpies podrien ser més efectives; a més de disminuir la incertesa emocional dels pacients1.
Símptomes poc específics dificulten el diagnòstic
Segons el doctor Joan Gil, pneumòleg de l'Hospital General d'Alacant, “els símptomes de la hipertensió pulmonar són poc específics. Les persones arriben a la consulta del metge de Família queixant-se que es cansen. Aleshores s'inicia un procés variable de decisions. Com que els resultats de l'ecocardiografia són els que donen el primer senyal d'alarma de patir esta malaltia, és important intentar acotar l'oratge que passa des que Atenció Primària pauta una cita amb Cardiologia, el cardiòleg sol·licita una ecocardiografia, i es realitza i avalua la mateixa, donant els primers resultats del diagnòstic. Considerem que incidir sobri estes temps permetrà segurament escurçar el procés diagnòstic. Un cop realitzada esta prova, el projecte que estem posant en marxa traça el camí de quin hospital ha d'acudir este pacient per completar l'estudi”.
La doctora Raquel López Reyes, del Servei de Pneumologia Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València, considera que “és important identificar els centres implicats en el maneig de la hipertensió pulmonar a la Comunitat Valenciana, definir-ne el grau d'experiència, si disposen d'especialista expert i consulta monogràfica, definir quines exploracions s'han de fer a cada tipus d'hospital en funció de la seua experiència, reconèixer els experts referents als diferents hospitals que actuïn com a interlocutors davant la sospita de nous casos i establir així una comunicació fluida entre hospitals que millori la derivació de pacients entre centres millorant l‟eficiència del procés diagnòstic i terapèutic”.
Qualitat de les exploracions i tractaments
A més, afegeix la doctora López Reyes, “és fonamental millorar la qualitat de les exploracions bàsiques per al diagnòstic de la malaltia, com l'ecocardiografia (eina inicial per al cribratge de la malaltia) i l'estudi hemodinàmic (necessari per establir el diagnòstic definitiu de la malaltia). Tots dos s'han de protocol·litzar seguint les recomanacions de les guies de pràctica clínica. Així, per exemple, en el cas del cateterisme cal que es faça en centres experts, evitant així proves incompletes i repetició d'exploracions”.
Un tercer pilar del projecte, apunta el doctor Gil és el propi tractament, “que ha de ser adequat per a cada perfil de pacient i ha de pautar-se també seguint les guies nacionals i internacionals”. Este expert posa en relleu que "habitualment es comença per fàrmacs orals, però si no s'assoleix l'objectiu terapèutic s'exploren altres opcions". Este punt té una relació estreta amb la necessitat d'escurçar els temps de detecció de la malaltia, ja que assegura: “El retard diagnòstic fa que el pacient arribi en una situació més evolucionada de la malaltia en què els tractaments més senzills (fàrmacs que s'administren per via oral) donarien pas a medicaments parenterals. Com més avançada hi ha la patologia, hi ha més risc de progressar ràpidament a tractaments més complexos, que empitjoren la qualitat de vida del pacient”.
Envergadura del projecte
El projecte Ruta HP7 és un projecte ambiciós, ja que pretén implicar tots els hospitals de la comunitat valenciana, reestructurar l'assistència per millorar els resultats i treballar en xarxa. Atès que la hipertensió pulmonar és una malaltia de baixa prevalença (considerada rara), cal agrupar els casos en centres amb experiència en el procés diagnòstic i terapèutic per millorar l'eficiència de l'atenció”, ressalta la doctora López Reyes.
“El projecte s'assenta sobri una estructura que ja existia, perquè fins ara ja veníem tractant i cuidant pacients amb hipertensió arterial pulmonar, però ara comptarem amb processos estructurats i els podrem mesurar i avaluar periòdicament”, conclou el doctor Gil.
Esta iniciativa està sent liderada per un grup de treball constituït per 15 professionals de diferents hospitals de la Comunitat Valenciana (terciaris i també comarcals) i de diferents especialitats (pneumòlegs, cardiòlegs, internistes, radiòlegs, farmacèutics i intensivistes), tots ells implicats en el maneig de la malaltia.
1 Humbert M, Kovacs G, Hoeper MM et al (2022) 2022 ESC/ERS guidelines per diagnosi i tractament de pulmonary hypertension. Eur Heart J 43(38):3618–3731. https://doi.org/10.1093/eurheartj/ehac237
2 Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units. Hipertensió Pulmonar. Disponible a: https://medlineplus.gov/spanish/pulmonaryhypertension.html Darrer accés: abril de 2023
3 Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR). Hipertensió Arterial Pulmonar. Disponible a: https://www.separ.es/node/780 Darrer accés: abril de 2023
