````

Notícies d'Alacant i província

dimecres, 8 maig 2024

Detecten un asteroide extremadament petit i desconegut entre Mart i Júpiter

Un equip internacional d'astrònoms europeus que utilitza el telescopi espacial James Webb (JWST) De la NASA, l'Agència Espacial Europea (ESA) i l'Agència Espacial Canadenca (CSA), ha detectat un asteroide extremadament xicotet i desconegut fins ara.

D'entre 100 i 200 metres de diàmetre, l'objecte és probablement el més petit observat fins hui pel Webb dins del cinturó principal d'asteroides, situat entre Mart i Júpiter.

La detecció d'este asteroide té implicacions importants per a la comprensió de la formació i l'evolució del sistema solar. Els models actuals prediuen la presència d'asteroides de mides molt petites, però no s'han estudiat amb tant detall com els seus homòlegs més grans a causa de la gran dificultat per observar-los. En este sentit, la gran novetat d'esta troballa és que l'equip de recerca ha utilitzat una nova tècnica per detectar i caracteritzar petits objectes amb les dades generades pel telescopi James Webb: el calibratge MIRI (Mid-InfraRed Instrument) basat en longituds d'ona infraroges.

“De manera totalment inesperada hem detectat un petit asteroide a les observacions de calibratge MIRI disponibles al públic”, explica Thomas Müller, astrònom de l'Institut Max Planck de Física Extraterrestre (Alemanya). Per poder detectar un cos com este amb telescopis òptics terrestres caldria utilitzar més d'una hora d'observacions dels telescopis més grans disponibles. Tot i això, amb el Webb, el telescopi més gran i potent mai llançat a l'espai, l'objecte és visible amb uns quants minuts d'observació”, afegeix Toni Santana-Ros, investigador del Institut de Física Aplicada a les Ciències i les Tecnologies de la Universitat d'Alacant (UA) i coautor del treball.

Primer, l'equip de treball no podia saber si l'objecte detectat era molt xicotet i llunyà o molt gran i pròxim. La novetat del mètode utilitzat és que els investigadors han combinat mesures de la posició de l'objecte observat, amb les restriccions degudes al model tèrmic derivades de les observacions en infraroig del JWST. “D'esta manera, hem pogut definir la distància a fi i la seua mida”, apunta Santana-Ros.

Les observacions del Webb que van revelar este petit asteroide no van ser dissenyades originalment per caçar nous asteroides, de fet, eren imatges de calibratge de l'asteroide del cinturó principal anomenat 10920, que els astrònoms van descobrir el 1998. Però l'equip de calibratge del JWST va considerar que havien fallat per raons tècniques degudes a la brillantor de l'objectiu ia un desplaçament de l'apuntament del telescopi. Tot i això, van utilitzar les dades de l'asteroide 10920 per establir i provar la nova tècnica que permet restringir l'òrbita d'un objecte i estimar-ne la mida. La validesa del mètode es va demostrar per a l'asteroide 10920 fent servir les observacions de MIRI combinades amb dades de telescopis terrestres i de la missió Gaia de l'ESA.

Durant l'anàlisi de les dades de MIRI, els astrònoms van descobrir al mateix camp de visió un asteroide molt més petit que 10920 i desconegut fins aleshores. Els resultats del treball suggereixen que l'objecte mesura entre 100 i 200 metres, ocupa una òrbita d'inclinació molt baixa i es troba a la regió interior del cinturó principal en el moment de les observacions del Webb.

El sistema solar està ple d'asteroides i xicotets cossos rocosos: els astrònoms coneixen actualment l'existència de més d'1,1 milions d'estes restes dels primers temps del sistema solar. S'espera que la capacitat del telescopi espacial James Webb de la NASA, ESA i CSA per explorar estes objectes en longituds d'ona infraroges condueixi a nous descobriments científics revolucionaris.

L'equip internacional d'astrònoms que ha participat en este estudi, està format per Toni Santana-Ros, de la Universitat d'Alacant i de la Universitat de Barcelona; Przemysław Pawel Bartczak, de la Universitat d'Alacant i la Universitat A. Mickiewicz (Polònia); TG Müller i S. Kruk, de l'Institut Max Planck de Física Extraterrestre (Alemanya); M. Micheli, del Centre de Coordinació NEO de l'ESA (Itàlia), i D. Oszkiewicz, de la Universitat A. Mickiewicz (Polònia).