Amb el barret calat fins a les espatlles, va mussitar a l'ombra: / Oh escrofulosa i vella Europa / corrupta i desdentada /, que coixeges i resuenas / en el teu calavera buida /, com maraques de sal pels oceans morts / colpejant als teus fills /.
Els partits polítics de "esquerra," persisteixen en el seu viatge plaent escorant cada vegada més cap al centre dreta, tornant a deixar un espai buit, un "llimbs" sense polítiques socials ni econòmiques que beneficiïn les majories democràtiques ciutadanes d'este país. Per tant, estem com a últims dels setanta, suportant una democràcia coixa amb un pegat a l'ull esquerre; i seguim sense ser representats un 90% de la població, que un 15 M fallit va tractar de representar als carrers de tots els pobles d'Espanya. Un 15 M que no ha desaparegut perquè el seu DESIG no s'està complint.
Com els temes laborals i socials, per tots / es ja sabuts no s'han resolt encara, la gent, continuarà trepitjant l'asfalt demandant una democràcia que es mantingui en peu d'igualtat, solidaritat i justícia. En cas contrari, esta democràcia s'ensorrarà a poc a poc, per més que vulguen alguns ingenus apuntalar-la: és material d'enderrocament i construcció d'una de nova, per a un futur més habitable, descontaminat del mal alè i molt més ecològic, políticament i ambientalment parlant.
Sé, que als cors honrats batega amb força este DESIG d'un canvi real, pacífic i per a tots/es. Hem d'aconseguir que la democràcia ens pertanyi com si l'haguéssim parit, alletant-la perquè creixi sana, robusta i forta, sense que ningú la puga tombar a favor seu, perquè seria tombar tot un poble. No volem bones ideologies sinó bones pràctiques, com eliminar l'atur repartint la feina i les cotitzacions, per a una joventut sense futur i en precari, perquè les "crisis" deixin de ser un negoci de "tràfic d'esclaus".
Vaig dir que hi havia un buit, un espai solitari en l'espectre polític, no només en este país, sinó en tots els punts cardinals de la planeta, per això hem de ser hui més que mai ciutadans de món, sense reduccionismes nacionalistes que ens divideixin. Només nosaltres / es sabem el que ens cal per viure amb dignitat, i no necessitem per aconseguir-als que roben a l'engròs, ni als que volen imitar-los. Hem de tornar a triar als carrers als nostres interlocutors, d'entre els joves, jubilats, homes i dones que pateixen la ignomínia d'esta gran mentira tan ben muntada, que fins sembla real, però és un fal·laç miratge per este 90% a què al·ludia com a amo del seu destí i del seu DESIG. Posar-ho en marxa no és un somni, el somni és esta vida -mar de l'consum -, en la qual ens han submergit, que no és la vida real, la que sentim i anhelem, desconeixent que tots i totes pensem el mateix. I no actuem bé, perquè no creiem que l'autèntica realitat és possible si la DESITGEM.