fbpx

Notícies d'Alacant i província

dissabte, 2 juliol 2022

Descobreixen un hàbitat neandertal de més de 120.000 anys a Aspe

La troballa compta amb investigadors de la Universitat de València (UV), la Universitat d'Alacant (UA), l'Institut des Sciences de l'Évolution de Montpeller (França) i l'Arkeologi Museoa de Bilbao.

Un equip d'investigadors de la Universitat de València (UV), la Universitat d'Alacant (UA), l'Institut des Sciences de l'Évolution de Montpeller (França) i l'Arkeologi Museoa de Bilbao han descobert a Aspe (Alacant) un hàbitat neandertal a l'aire lliure de més de 120.000 anys al Paratge Natural de Los Aljezares.

- Publicitat -

Històricament, el registre arqueològic del paleolític europeu i, concretament, de la Península Ibèrica, procedeix de la informació proporcionada per jaciments situats a coves.

La major part de les excavacions arqueològiques en els darrers 150 anys s'han dut a terme en este tipus d'emplaçaments, per la qual cosa hi ha molt poca informació amb què explicar què passava fora tant des d'un punt de vista del comportament humà com dels patrons d'assentament.

- Publicitat -

Durant el paleolític mitjà, període en què van viure els neandertals, estes poblacions també es van assentar a campaments a l'aire lliure. És el cas del jaciment dels Aljezares que, segons el professor de la UV Aleix Eixea “constitueix un dels pocs exemples d'este tipus a la Península Ibèrica i l'únic en l'àmbit valencià on s'han pogut documentar dos nivells arqueològics la seua posició original, rics en materials lítics, faunístics i arqueobotànics, i ben datats temporalment”.

Eixea també apunta que “els resultats obtinguts en este estudi mostren que este jaciment va servir com a punt de pas de les poblacions neandertals entre la costa i l'interior de la Península Ibèrica dins una àmplia xarxa territorial que els diferents grups utilitzarien per abastir-se de recursos biòtics i abiòtics, fonamentalment la configuració de les seues eines de pedra (raïnes, puntes de llances, etc.) i el processat i consum dels animals que van caçar (cérvols i cavalls)”.

L'estudi geològic dels dipòsits on es troba el jaciment de Los Aljezares ha permès definir un paisatge i clima molt diferent de l'actual. Este treball, juntament amb la datació del jaciment, ha estat portat a terme pel professor del Departament de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de la Universitat d'Alacant Jaime Cuevas, que afirma que “es pot emmarcar el jaciment durant el darrer màxim glacial, un període amb un clima una mica més càlid i humit que l'actual, on l'entorn de la conca del Vinalopó en este sector estava caracteritzat per àrees planes amb un sistema de llacunes en lloc de la complexa xarxa de barrancs que podem observar actualment. Esta configuració va poder afavorir l‟ocupació dels neandertals en un paisatge accessible, amb aigua estable i recursos biòtics propers”.

A partir de l'anàlisi de les marques d'ús deixades en estes suports de pedra, també s'han pogut testificar l'ús d'utensilis fetes en fusta però que no s'han conservat. Així aleshores, este estudi posa de manifest la importància dels jaciments a l'aire lliure durant el Paleolític mitjà i com estes han passat desapercebuts a la investigació.

En este sentit, Los Aljezares aporta claus rellevants per entendre millor l'ecologia, l'adaptació i la dinàmica dels estils de vida de els neandertals que van habitar a la Península Ibèrica.

En els propers mesos, amb l'ajuda i la col·laboració de l'Associació Cinco Ujos. Observatori de Patrimoni i l'Ajuntament d'Aspe, els treballs de camp es reprendran amb l'objectiu d'ampliar la informació disponible.

ValenciàEspañol