Un nou article científic liderat per la Universitat d'Alacant (UA), publicat a la prestigiosa revista científica Catena, mostra l´existència d´un camp de dunes a Villena datat a finals de l´Edat del Gel. El treball presenta una cartografia detallada d'un camp de dunes amb 45 dipòsits de sorres que s'estenen al llarg de 7 quilòmetres entre els municipis de Villena i Caudete.
«Alguns estudis realitzats entre els anys 70 i 90 havien identificat algunes formacions dunars en esta zona, però no comptàvem amb una cartografia detallada, i per això desconeixíem les seqüències estratigràfiques d'estes dipòsits, així com la seua edat de formació», apunta el coordinador del treball Javier Fernández López de Pablo, investigador distingit del programa Gen-T, adscrit al Institut de Recerca en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la UA.
«El camp de dunes de Villena presenta jaciments arqueològics de gran importància com a Casa Corona i Casa de Lara, les ocupacions prehistòriques dels quals s'estenen des del Mesolític fins al final del Calcolític, o el jaciment de Cases del Camp, ocupat en època romana i medieval» , detalla l'investigador de la UA, i afegeix que «el primer d'ells, Casa Corona, va ser excavat durant el projecte de recerca PALEODEM, que va donar lloc a este treball. L'article que ara publiquem proporciona un marco geomorfològic i estratigràfic per entendre com es van formar estes jaciments i en quines condicions ambientals ho van fer».
En concret en este treball han estat datades mitjançant el mètode de Luminiscència Òptica Estimulada tres dunes diferents, que donen una antiguitat entre fa 15.000 i 16.300 anys, durant un dels episodis més freds i àrids de la darrera glaciació. Les dates obtingudes situen la formació del camp de dunes de Villena dins de l'episodi fred àrid conegut com a 'Estadial Heinrich 1'.
estes dates són completament noves si es comparen amb altres sistemes dunars continentals coneguts a la conca del Riu Duero, que són posteriors, oa Castella-la Manxa, que són més antics. "Este és, sens dubte, un dels aspectes més nous del treball, ja que presenta una gran importància per conèixer l'evolució de les condicions climàtiques a la regió mediterrània peninsular durant l'última glaciació", indica Javier Fernández-López de Pablo. L'anàlisi microscòpic de les sorres ha permès concloure que les dunes es van formar a partir de l'erosió per l'acció del vent, fenomen conegut com a deflació de dipòsits de sorres i sòls pròxims.
A més, l'equip de treball ha analitzat seqüències de paleosòls, és a dir, sòls enterrats, que indiquen fases d'estabilització ambiental que van afavorir el desenvolupament de l'agricultura per les comunitats prehistòriques assentades a la zona durant el Neolític Final i el Calcolític (fa entre 4.200 i 5.500 anys), així com durant època Emiral (segles VIII i IX dC).
Així mateix, en un dels dipòsits s'ha identificat per primera vegada un sòl format fa uns 390 anys, durant la petita edat del gel, els sediments del qual presenten trets periglacers.
En definitiva, l'estudi posa en relleu el gran interès científic que presenten les seqüències formades per dunes i paleosòls com a part de la història geològica més recent d'Europa. "La presència de diversos jaciments arqueològics al camp de dunes de Villena, que s'estenen des del Mesolític fins a època medieval, fan d'este espai un lloc privilegiat per entendre les interaccions entre els grups humans i el clima durant el passat", destaca Javier Fernández López de Pablo.
La investigació, coordinada per l'investigador de la UA, ha comptat amb un equip interdisciplinari d'investigadors format per Ana Polo-Díaz, de la Universitat del País Basc, Rosa Maria Poch, de la Universitat de Lleida, i Carlos Ferrer García, del Museu de Prehistòria de València.
Els resultats d'este treball de recerca, que integren estudis geomorfològics, estratigràfics, cronomètrics, edafològics i micromorfològics, formen part del projecte de recerca PALEODEM, finançat pel Consell Europeu de Recerca, més conegut com a ERC.
