La concessió d'urgència d'un habitatge a una dona de 72 anys i el fill amb discapacitat a Alacant capital es revesprada en una cruïlla de versions contraposats entre lAjuntament i la Conselleria dHabitatge i Arquitectura Bioclimàtica. María, de 72 anys, que residia al barri de Carolines amb el seu fill, amb discapacitat, van ser desnonats el passat 1 de febrer davant de nombrosos mitjans de comunicació i a pesar de la resistència del moviment veïnal convocat pel Sindicat del Barri Carolines.
Este dilluns, 27 de febrer, l'alcalde d'Alacant, Luis Barcala, insisteix que el certificat d'urgència habitacional per accedir a un habitatge social de la Generalitat es va enviar 19 dies després, dilluns passat 20, i que dijous des de la conselleria “ens van confirmar que és que no havien obert la safata d'entrada” del correu electrònic.
Una versió contraposada a la del secretari autonòmic de Vivienda, Alexandre Aguilar, que confirmava a Diario de Alicante “pel que fa a esta suposada comunicació que s'ha realitzat per un correu que no s'ha obert, el procediment formal el que marca és que a nosaltres esta comunicació, esta declaració d'urgència, ens heu d'arribar per registre d'entrada“. I a data del divendres 24 de febrer, “encara no ens ha arribat res, però tampoc ens ha arribat per correu ni cap mitjà similar. Això no vol dir que potser s'ha enviat per registre d'entrada i han trigat alguns dies a arribar”.
Davant d'una creixent alerta de col·lectius antidesnonaments sobri la turistificació d?alguns barris amb la proliferació d?apartaments turístics, que assenyalen darrere de nombrosos desnonaments, l?alcalde Barcala este matí ha demanat a la Conselleria que “espavili” amb la gestió dels habitatges socials. “La situació es complica. L'Ajuntament farà la seua feina que és emetre els certificats de vulnerabilitat i molt em temo que a la Generalitat se li anirà ennuegant esta situació”.
En el cas de Maria, però, Alexandre Aguilar, s'ha pronunciat per a “desmentir rotundament les acusacions abocades per la regidora i per l'alcalde respecte a la inacció de la Generalitat en este assumpte”. I afegir que “des del mateix dia 2 ja l'endemà del desallotjament, ja us comuniquem l'Ajuntament la nostra voluntat de poder dotar de solució habitacional a la família. És més, ja teníem un habitatge reservat, el seguim tenint reservat (…) Esta declaració d'urgència no arriba i als 20 dies ens trobem amb una sèrie d'acusacions al ple”.
A més, més allà d'este cas puntual de María González, el alcalde d'Alacant afirma que la magnitud pot desbordar Conselleria perquè “no ha fet ni un sol habitatge a la ciutat d'Alacant” i només dilluns passat, amb el d'esta família, es van enviar 13 certificats de vulnerabilitat. "El que la Generalitat ha de donar és resposta posant els habitatges corresponents".
Una altra afirmació que contrarestava el secretari autonòmic. A la ciutat d'Alacant hem adquirit 58 habitatges per un import total al voltant de 2.379.000 euros, només en esta legislatura. Sent Alacant un dels quatre municipis on més habitatge hem adquirit durant esta legislatura”.
Així mateix, enumera per una banda, el inici de dos promocions pròpies de la Generalitat a la ciutat, una a Benissaudet i una altra a germans Babel per construir al voltant de 150 habitatges, "però més allà d´estes dos inversions també estem finalitzant l´adjudicació d´un lot de col·laboració públic privada que té una parcel·la també Alacant".
I per altra banda s'ha referit als programes de les dos intervencions a escala de regeneració urbana i de rehabilitació dedificis, "Verge del Carme que va tindre una inversió de més de 4 milions d'euros” i la polèmica al barri Miguel Hernández paralitzades per incompliment de contracte de la constructora, segons es va al·legar des de Vivenda, on “ja es van posar en marxa les obris i es van haver de paralitzar per un problema amb una empresa constructora que a l'Ajuntament d'Alacant també hi estan donant problemes. Però ara hem tornat a traure una licitació per al pressupost que ja està a l'any 2023 i puja a més de 6 milions d'euros entre la fase 1 que són la intervenció, que ja estem realitzant, sumat a l'altra fase de la rotonda de la plaça Yolanda Escrich”.
“Per part de la vicepresidència segona hem invertit constantment a l'Ajuntament d'Alacant, a la ciutat d'Alacant, en tots els àmbits en matèria d'habitatge i no només que hem invertit sinó que ho hem fet sempre amb una comunicació constant amb l'Ajuntament“, assevera.
Alejandro Aguilar, tal com denunciava el passat divendres 24, el Grup Municipal Podem recorda que “l'Ajuntament d'Alacant ens ha tornat diners, per un import que puja al mig milió d'euros”, de les convocatòries del 2020 i 2021 de les ajudes per atendre casos d'emergència habitacional i que es gestionen a través dels ajuntaments. "Amb este mig milió dʻeuros, lʻAjuntament dʻAlacant hagués pogut fer front a situacions dʻemergència habitacional, hagués pogut pagar lloguers o també fins i tot hagués pogut comprar habitatge per atendre estes casos".
Aguilar reconeix que “en altres municipis de mida similar la relació està sent més fluida per atendre estes situacions”. I lamenta que l'Ajuntament no s'haja sumat a altres polítiques que hem ofert com pot ser la Xarxa Xaloc”, una xarxa d'oficines comarcals i locals costejades íntegrament per la Generalitat i que millora les dotacions de personal, que posa a disposició la Generalitat a favor dels ajuntaments perquè atenguin les polítiques d'habitatge.
