Notícies d'Alacant i província

divendres, 29 març 2024

Denuncien els preus de la mel baixos per als productors per l'augment d'importacions de tercers països

La Unió denuncia que les ajudes de les administracions "són insuficients i el sector es troba en una situació angoixant, per la qual cosa l'organització proposa una sèrie de mesures"

La Unió Llauradora i Ramadera denuncia que els preus de la mel se situen molt baixos per als productors, fonamentalment pel fort augment de les importacions de tercers països ia l'existència de cada cop menys compradors que exerceixen una posició de domini.

Malgrat el descens a la collita de la mel autòctona de tarongina les cotitzacions van en sentit decreixent. Mentre el passat any es pagava entre 4,50 i 5 €/kg, este any no passa de 3,80. De les altres mels com romaní, espígol, gla, la situació encara és pitjor perquè quasi no hi ha hagut collita.

En un escenari productiu “cada vegada més complicat”, les importacions massives de tercers països com Argentina, Xina, Romania, Mèxic, Turquia, Ucraïna i Uruguaia preus “extremadament barats acaben per dinamitar la viabilitat del sector”.

En este sentit, LA UNIÓ reclama que “la mel importada arribi als mateixos estàndards de qualitat que la que es produeix a la UE, i especialment a l'acord Mercosur, que façalitaria encara més l'entrada de mel de diversos països de Sud-amèrica dels quals actualment s'importen grans quantitats”.

També en demanda una actualització immediata dels mètodes de detecció d'adulteracions i barreges amb xarops de forma massiva, com recentment s'ha conegut que passa en gran part de les mels importades per la UE.

L'organització proposa així mateix una millora de l'etiquetatge actual de les mels perquè el consumidor puga identificar de manera més clara que és el que consumeix i d'on procedeix.

Costos alts i ajudes insuficients

Les ajudes estatals al sector apícola són totalment “insuficients” -només 5 milions d'euros- i estan mal plantejades des del principi ja que les quantitats a percebre els apicultors són molt baixes i no cobriixen més que una mínima part dels costos reals dels apicultors.

"No serveixen per tant per resoldre la situació per la qual passen els productors que han vist com s'han duplicat els costos de producció en l'últim any".

El context de sequera i el conflicte bèl·lic a Ucraïna “no ha fet sinó agreujar la crisi que ja travessava al llarg dels darrers anys l'apicultura: problemes sanitaris i climatològics que afecten la producció, importació massiva de mel a preus reduïts, impacte del combustible especialment a l'apicultura transhumant i altres matèries primeres, etc”.

Els costos de producció al sector apícola s'han disparat com a conseqüència de l'augment preu de les matèries primeres i la necessitat d'augmentar tractaments i alimentació de les abelles a causa de la situació de sequera que s'està vivint els darrers anys.

Per exemple, de gastar uns 9 €/rusc en alimentació el 2021 s'ha passat als 19,2 €/rusc per l'increment del cost i per la sequera, que allarga el període d'alimentació. Així mateix, en carburants s'ha passat de necessitar 10,75 €/rusc el 2021 a 15,56 €/rusc el 2022.

Per això, la Unió adverteix que “cal un suport econòmic real per mitigar l'impacte de la guerra en l'augment dels costos de producció".

A més, considera que, si bé el MAPA “enfoca el escàs pressupost en apicultors professionals, la forma de plantejar-ho deriva en grans diferències per beneficiari, de manera que dins dels tres rangs de suport segons nombre de ruscs es donen diferències de fins 3,67 €/rusc entre uns beneficiaris i altres".

Per estes motius, la Unió demana al Govern que “incrementi substancialment els valors de l'ajuda i es complementin a cada comunitat autònoma, com s'ha fet en altres sectors ramaders, per assegurar la sostenibilitat i la continuïtat d'esta activitat essencial”.

Demanen així mateix que també “es tingui en compte la situació real del sector apícola i que s'estableixin mesures de suport adequades per fer front als desafiaments derivats de les condicions climàtiques adverses com és el cas de la sequera; depredadors que provoquen una minva constant de la població al rusc, com l'abellerol o davant l'amenaça de la introducció de la Vespa Gegant Asiàtica; i els greus problemes sanitaris que pateixen els ruscs i que posen en perill la supervivència del sector”.

Finalment, l'organització recorda que l'apicultura “no és només una activitat econòmica rellevant, sinó que juga un paper crucial en la pol·linització dels cultius i en la conservació de la biodiversitat de la Comunitat Valenciana".