L'Audiència d'Alacant ha condemnat a un any i mig de presó a una dona per apropiar-se un dècim de la Loteria Nacional que va resultar premiat amb 1.170.000 euros.
En la sentència, la secció desena de la institució judicial imposa també a l'acusada una multa de 2.160 euros i l'obliga a indemnitzar amb quantitats que sumen 365.625 euros a tres persones amb les que jugava cada setmana en este sorteig.
Joaquina OM, veïna de la localitat alacantina de Benidoleig, de 77 anys, s'encarregava des de feia tres lustres d'adquirir diversos dècims dels nombres 25.098 i 21.606 (o un altre acabat en 6) per als sortejos de cada dijous i dissabte de la Loteria Nacional . Després els repartia entre cinc coneguts de forma aleatòria, sense tindre en compte el nombre de fracció assignat a cada un d'ells, després de cobrar el seu import més un recàrrec de l'10%, en ocasions fins i tot després de celebrats els sortejos.
La dona va comprar una sèrie completa (deu dècims) de l'nombre 44.386 per al 23 d'octubre de 2014. Abans de l'sorteig, va lliurar dos dels dècims, un amb nombre de fracció 1 i l'altre de la fracció 6, a sengles amigues.
Cadascun dels deu butlletes va resultar premiat amb 30.000 euros, però, a més, el que portava el nombre de fracció 5, va rebre un premi especial de 1.170.000 euros. Joaquina OM va ocultar este última dada i va distribuir després entre els tres participants que encara no els havien rebut dècims agraciats amb 30.000 euros, i va reservar per a si mateixa el de la fracció maig.
El tribunal ha declarat ara que va obtindre així "un avantatge patrimonial" de manera fraudulenta, ja que va incorporar als seus fons la totalitat del premi especial "quan els querellants tenien una quota proporcional en els dècims" abans que estes s'haguessin repartit.
El judici per estes fets es va celebrar el passat 6 de febrer i Joaquina OM va admetre haver-se quedat amb el desè de la fracció cinquena per casualitat. L'acusada va al·legar que abans de l'sorteig havia introduït els dècims que havia de repartir entre els altres jugadors en la seua cartera, mentre que els seus els va deixar en un calaix sota la televisió de casa seua.
"Amb independència que esta circumstància no ha quedat acreditada -respon el tribunal a la sentència-, res impedeix que els dècims puguen ser canviats de lloc, és a dir, que passin des del calaix a la cartera ia la inversa".
A més, el tribunal recorda que la processada no era “una persona bisona” en este tipus de jocs d'atzar, sinó més prompte “avestada”, per la qual cosa no podia ignorar que una de les fraccions de les huit que encara tenia al seu poder havia obtingut el premi gros. És més, assenyala, va intentar “escamotejar” este premi especial als querellants amb l'argument que el desè agraciat pertanyia al seu fill, cosa que posteriorment es va desdir.
