"Democràcia sí, dictadura no", Eren part de les consignes que cridaven els llatinoamericans en contra de les "dictadures" imposada pels governs populistes a Amèrica Llatina. Marxa pacífica que va donar inici, el 19 de maig, a les 18:00 hores, (a la plaça de Sants, Barcelona), convocada pel moviment Bolívia Unida en Acció i el moviment Nicaragüenc a Barcelona, Espanya); solidaritzant per la crisi sistèmica actual de Nicaragua que, a un mes de protestis, han deixat un saldo de més de 60 víctimes, més de 450 persones ferides i al voltant de 15 persones desaparegudes, segons ho confirma el registre de la Comissió Permanent de Drets Humans (CPDH), als mitjans de comunicació independents.
"La història dels cops d'Estat d'Amèrica Llatina no es restringeix a el segle passat. En la història recent d'Amèrica Llatina podem recordar a l'almenys dos intents i tres cops de estat que van ser instituïts al segle XXI. Parlem de l'intent de cop d'estat a Veneçuela a l'abril de 2002 i Bolívia en 2008, consolidada cop d'Estat a Haití al febrer de 2004, a Hondures, al juny de 2009, ia Paraguai al juliol de 2012. I ací ve una onada de nostàlgia. M'estic recordant de la meva joventut, quan somiava estar a les muntanyes de Nicaragua, la collita de cafè, el suport al procés d'alfabetització, l'aprenentatge d'aquelles dones increïbles que van ensenyar tant d'esperit revolucionari. Va arribar al poder el 1979, la revolució Sandinista. Imagineu-vos el moment: entrar als anys 80, la famosa “dècada perduda”. La dècada del naixement dels yuppies de Wall Street. Este moment, no? Un petit país a Amèrica Central resol enfrontar l'enemic. I assolir una revolució que va ser destruïda principalment per l'acció dels contrarevolucionaris que no van deixar Nicaragua en pau. En milions de dòlars de fons del govern dels EUA a través de la CIA alimenten una guerra sense fi contra les transformacions que van tindre el país (la reforma agrària, l'alfabetització, la participació del públic, etc.)”, (Sandra Quintela-Economista PACS / Jubileu Sud)
Nicaragüencs, bolivians, veneçolans i brasilers eren alguns dels principals representants que es manifestaven als carrers de Barcelona amb direcció cap a la Plaça Espanya, exigint la "democràcia i llibertat" als països de Amèrica Llatina. Les trovas de protestis de grups musicals llatins, la veu de Carlos Mejía Godoy i les cançons de el famós grup "Duo Guardabarranco" (de Nicaragua), formaven part de la companyia als manifestants durant el recorregut.
Naomi Llatí (manifestant nicaragüenc), m'expressava les seues paraules per via telefònica remarcant que tots els llatinoamericans demanen “democràcia i llibertat d'expressió a cadascun dels seus països”. “Necessitem viure en un país segur i lliure de pensar. Els que som ací patim pels que són allà; estem ací per les nostres pròpies circumstàncies. Tots tenim dret a la llibertat”, conclou.
Després de més de dos hores de ruta pels principals carrers de Barcelona fins arribar a Plaça Espanya, on la manifestació donaria per conclosa, el jove nicaragüenc Edwin Martínez, va donar lectura a el pronunciament de el Moviment Universitari 19 d'abril (d'Managua, Nicaragua), el comunicat demostra el rebuig total a la dictadura orteguista i, així mateix, Maria Càceres i Blanca Blanco, realitzen homenatge pòstum i lectura dels noms de totes les persones víctimes que van perdre la vida durant les protestis cíviques a Nicaragua, en contra de el règim de Daniel Ortega i Rosario Murillo.