S'havia de posar este debat sobri la taula i es va posar. Tristament, ha hagut de ser gràcies a una famosa com Ana Obregón, encara que diferents famílies i associacions de llarg a llarg d'este país clamaven a crits des de fa temps un debat tranquil i assossegat d'esta realitat que ha arribat per quedar-s'hi.
El resultat immediat no s?ha fet esperar: un tsunami mediàtic amb multitud de missatges inexactes o falsos, perquè tots parlen però ningú escolta. Per començar, es tracta d'una tècnica de reproducció humana medicament assistida, anomenada gestació subrogada o per substitució, i és així com la reconeix l'OMS, el codi deontològic espanyol, diferents societats mèdiques de reproducció humana, la mateixa Llei de salut sexual i reproducció humana etc…
La utilització d'una terminologia diferent -ventre de lloguer- implica un assenyalament, odi, estigmatització i assetjament no només de les dones que de manera informada, voluntària i conscient han intervingut en estes processos, sinó també envers els menors i les famílies.
Totes aquelles practiques que impliquin la suplantació d'identitat, la vulneració dels drets de les dones o l'aprofitament de la seua situació, per a la cessió d'un nadó a persones o parelles, NO SÓN CASOS de gestació subrogada, i s'han de posar en coneixement de les autoritats pertinents.
Hi ha regulacions dels processos de gestació subrogada, més restrictives o més laxes, més desenvolupades o menys, amb compensació econòmica o sense a l'esforç que fan estes dones pel proïsme.
La compensació podria ser tema de debat, però no motiu de prohibició d'esta tècnica, ja que hui dia hi ha moltes activitats altruistes que es compensen –donació de semen per exemple– i no es prohibeixen. Per tant, l'existència d'una compensació econòmica per mitjà no converteix estrictament la gestació subrogada com a procés negatiu.
L'associació de famílies SÓN ELS NOSTRES FILLS, vol puntualitzar, sobri casos de gestació subrogada desenvolupats concretament als EUA que:
La regulació sobri gestació subrogada difereix entre estats, i la sentència de filiació del menor es pot emetre abans o després del naixement segons el lloc.
- Des del primer moment, a la partida de naixement hi figuren els pares intencionals, per la qual cosa no es tracta d'una adopció.
- Les gestants NO aporten l'ovul, essent este o bé d'una donant aliena o de la pròpia mare d'intenció.
- Les dones que donen la seua capacitat de gestar, és a dir, les dones gestants, han degut parir prèviament, i els seus embarassos han degut ser absolutament normals, sense cap problema.
- Les dones gestants, han de passar una avaluació psicològica i uns processos de verificació, que ratifiquin que estan segures i preparades per fer un embaràs d'un embrió aliè, i que tenen una estabilitat familiar i econòmica favorable que no els empeny a fer-ho per necessitat.
- En cas d'estar rebent alguna ajuda o subsidi econòmic estatal, són directament descartades per realitzar un procés de gestació subrogada.
- El contracte que firmen les dos parts és elaborat de forma consensuada tant pels advocats dels pares intencionals com de la pròpia gestant. En este, es contemplen totes les situacions hipotètiques per tal de protegir la dona que dóna la seua capacitat de gestar. Este aspecte és molt important, ja que contràriament a allò que es diu, l'efecte de l'acord entre les parts, busca garantir inequívocament la seguretat i els drets de la dona que gesta en primer lloc, del futur menor i en últim lloc dels pares d'intenció.
Esperem que els partits polítics i la societat sàpiga diferenciar els dos grans temes que s'han posat sobri la taula: L'existència d'una tècnica de reproducció humana anomenada gestació subrogada, i la qüestió sobri fins a quina edat seria ètic poder recórrer a qualsevol tècnica mèdica de reproducció.
