Els pares dalumnes estan a l'expectativa de quins municipis i com portaran a terme les cures professionals en èpoques no lectives i horaris extraescolars. A més se senten´exclosos´ de la gestió i consideren que ells són els que coneixen la idiosincràsia de cada centre. Els Ajuntaments estan donant a conèixer estes dies els projectes de prestació de cures professionals per a nens i nenes menors de 14 anys. Es tracta d'ajuts impulsats pel Ministeri d'Igualtat dins del Pla Corresponsables i gestionats per les comunitats autònomes, en este cas la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives. Estan dirigides a Ajuntaments i busquen pal·liar els efectes de la crisi econòmica ocasionada per la COVID-19. A la província de Alacant rebran estes ajudes 49 corporacions locals, 64 a Castelló i 176 a València. Tenen un import total de 14.779.420 euros.
Les ajudes pretenen fomentar la contractació dels dos col·lectius amb més taxa d'atur: el ocupació juvenil i de dones de més de 45 anys. Els serveis atendran els menors potenciant la cultura, la coeducació, la participació, l'educació ambiental, i l'educació emocional i la interculturalitat, assenyalen des de Conselleria; i es prestaran en ubicacions municipals amb les normes de seguretat i higiene adequades. ¨Estes serveis es podran prestar a períodes no lectius, mitjançant projectes d'oci educatiu, com a escoles d'estiu, d'hivern i similars o mitjançant serveis de cangur prestats en una instal·lació adequada a fi del servei. També es podran prestar en dies lectius, a través de l'ampliació d'horaris matinal i vespertí als centres escolars i altres instal·lacions municipals¨.
El servei prevaldrà col·lectius vulnerables per pal·liar els estralls econòmics de la pandèmia a les famílies. Deixen en mans dels ajuntaments establir els sistemes d'adjudicació però han d'atorgar caràcter prioritari a l'atenció de famílies monoparentals, víctimes de violència de gènere i altres formes de violència contra les dones, dones en situació d'atur de llarga durada, dones grans de 45 anys oa unitats familiars en què hi haja altres responsabilitats relacionades amb les cures¨. A més serà criteri de valoració el nivell de renda i les càrregues familiars.
Les FAPES mostren un sentir agredolç
A priori, la notícia de comptar amb cures professionals per als menors és rebut amb alegria per les federacions de pares i mares d'alumnes de la província. Però amb matisos importants.
Des de la FAPA Alacant Enric Valor consideren que ¨estem supeditats al projecte que cada ajuntament haja presentat. A alguns se'ls ha dotat bé econòmicament perquè són més innovadors, d'altres són continuistes”. Consideren a més que cada ajuntament sap el que està fent i el que millor pot funcionar. En este cas, a diferència de les escoles d'esbarjo d'estiu, Nadal, pasqües, etc., són ajudes per a la conciliació. I pot ser una gran ajuda per a molts municipis que les seues famílies tinguen els seus fills i filles atesos sense que suposi una preocupació addicional i que no hajan de posar massa de la butxaca, o res, segons com es plantegi¨. En qualsevol cas afirmen que estan “supeditats”. ¨D'una banda està que l'ajuntament haja tingut a bé presentar projectes i després com n'ha estat d'atractiu per a la valoració per part de la Conselleria.
Per la seua banda, la presidenta de l' Confederació Valenciana d'APAS I AMPES, Sonia Terrero, manifesta que ¨la millor atenció seria una col·laboració entre administracions i famílies per buscar les millors alternatives (de projectes), arribar al nombre més gran de famílies i controlar les activitats, que s'estigua fent un bon exercici amb les dotacions que es reben¨. Explica que ¨al principi les ajudes serien per a les AMPAS¨. Ara ¨no tots els ajuntaments hi han participat per això les famílies ens hem sentit perjudicades d'esta gran ajuda que podíem haver tingut. I el més incoherent és que alguns Ajuntaments han ficat actuacions en estes subvencions que ja estaven realitzant en comptes de crear més programes. També considera que la gestió dels tràmits es façalita amb la intermediació de les associacions de pares. ¨Seguim la legalitat corresponent, tenim les assegurances de responsabilitat civil. quasi totes les ajudes ara són telemàtiques i no totes les famílies tenen internet ni els dispositius o els coneixements¨.
Pel que fa a la temàtica dels projectes de cures extraescolars Sonia Terrero és partidària que s'ofereixin recursos ¨per afavorir el reforç educatiu que s'està perdent, perquè portem dos cursos i un trimestre que no hi ha hagut l'ensenyament que han de tindre els nostres fills a causa de la pandèmia”. I recorda que també es pot ensenyar jugant a través dels programes d'oci.
