Més de 10.000 atencions (la majoria a dones), més de 1.400 assistències psicosocials, 11.500 neteges de cendres enfocades a la mitigació i reducció de riscos als habitatges de La Palma, i 21 sessions de ventilació emocional són algunes de les grans xifres d'atenció de Creu Roja durant l'emergència provocada per l'erupció del volcà de La Palma, que farà un any el pròxim 19 de setembre.
No obstant això, a esta ajuda urgent durant els primers mesos se li ha donat continuïtat a través d'un pla de recuperació a tres anys en què la Creu Roja treballa des de totes les àrees.
La cartera de projectes de recuperació de Creu Roja està centrada a afavorir la recuperació i la prosperitat de la població palmera que es va veure afectada per l'erupció, responent a necessitats que continuen en constant evolució i que l'Organització ha detectat i plasmat en un “arbre de problemes” en què treballar.
I és que, als efectes més coneguts, com la pèrdua d'habitatge, el desallotjament temporal, o la necessitat de cura psicosocial, se sumen nombrosos problemes que podrien passar desapercebuts si no és perquè Creu Roja ha treballat de manera continuada i personalitzada amb cadascuna de les persones usuàries, analitzant en cada moment la situació i adaptant-ne la situació resposta.
Així, l'Organització Humanitària ha detectat problemes de aïllament físic, social i emocional derivats de la menor relació amb el seu entorn, la menor interacció amb els seus coneguts, la pèrdua de contacte amb els animals o el desconeixement del seu nou entorn, cosa que provoca desarrelament i pèrdua d'identitat.
De la mateixa manera, Creu Roja ha vist en la pèrdua dels mitjans de vida de la població palmera (per la pèrdua de feina, disminució dels negocis o precarietat laboral anterior o com a conseqüència de l'emergència) com els ingressos insuficients i una gestió financera inadequada poden tindre també conseqüències psicològiques que van més allà de la dificultat d'afrontar despeses i la sobricàrrega econòmica que experimenten les famílies afectades.
Relacionat amb això, la necessitat de compartir habitatge per estalviar costos, la inseguretat habitacional per estar en llocs amb lloguers precaris, habitatges no adaptats correctament, o l'increment dels preus de lloguer, provoca que l'allotjament dels que no han pogut tornar a casa també afecti de manera transversal problemes econòmics o psicològics.
La interacció de tots estes problemes, a més de limitar la recuperació, acaba repercutint sobri les persones mitjançant l'aparició d'emocions no agradables com la por, tristesa, vergonya, soledat, nostàlgia, fòbia social, insomni, o por al què diran que presenten els usuaris i usuàries atesos per Creu Roja, i que, al seu torn, afecten una gestió inadequada de la seua salut (per mantindre estils de vida no saludables, o no gestionar adequadament una malaltia), cosa que deriva en un augment del risc de malalties i el deteriorament de la salut de la població afectada.
Alhora, qui són més vulnerables també s'exposen a més situacions de maltractament i violència, ja que apareixen, ressorgeixen o s'aguditzen conflictes, i la sobricàrrega emocional de les persones també impedeix que es gestionin adequadament les emocions desagradables.
Per al desenvolupament, la recuperació i la prosperitat de la població afectada, Creu Roja també ha considerat essencial treballar en aspectes com la millora del clima familiar, l'èxit escolar o l'enllaç entre persones i col·lectius.
A tot això cal sumar-hi els problemes estructurals que ja existien abans de l'erupció o que s'han incrementat el darrer any, com el mercat laboral no inclusiu, la desigualtat per gènere, la inflació, o l'economia submergida, entre d'altres.
Quins projectes donen resposta a la situació actual?
Per contrarestar tots estes efectes col·laterals detectats per la Creu Roja com a conseqüència de l'erupció del volcà de La Palma, l'Organització Humanitària té en marxa tota una cartera de projectes que responen a totes i cadascuna de les situacions detectades.
Així, per tindre cura de la salut mental, l'atenció especial de la Creu Roja T'ESCOLA – La Palma segueix en actiu i amb seguiment als usuaris i usuàries per afavorir la gestió adequada de les seues emocions i servir de ventilació emocional.
De la mateixa manera, la cura de la salut es posiciona com a prioritat (amb projectes com la promoció d'hàbits saludables, o Creu Roja Te Cuida), juntament amb la rehabilitació d'habitatges que dignifiquin l'espai habitable i els seus recursos i aporti seguretat als ocupants; i és que més allà dels que ho van perdre tot sota les bugades, els que van poder tornar a casa seua es van trobar amb importants problemes estructurals, esquerdes o electrodomèstics inservibles a causa de problemes elèctrics, cendra o altres, que van necessitar del suport de Creu Roja. I és que garantir la cobertura de necessitats bàsiques sempre ha estat, i continua sent, la màxima amb què Creu Roja desenvolupa la seua primera atenció; en esta fase de recuperació després de l'emergència, estes ajudes es tradueixen en múltiples opcions que van la disminució de les tensions econòmiques (amb els lliuraments de productes o ajudes econòmiques directes), fins a l'accés a aliments, que promocionen l'alimentació conscient i saludable que evita els problemes de salut. En línia amb este estil de vida, la posada en marxa imminent d'horts ecosocials permetrà l'accés directe a productes cultivats per les mateixes famílies -que alleujarà part de les despeses en alimentació bàsica-, la interacció social entre persones, i el seu arrelament de nou amb el medi rural i el medi ambient.
Per als col·lectius més desafavorits, com la gent gran o les dones, els projectes d'enfortiment de la xarxa social per als primers, o els de empoderament i autonomia per a les segones busquen no només contrarestar les conseqüències del volcà, sinó revertir la situació social anterior de desavantatge social i discriminació per edat o gènere, ja que per a Creu Roja no només n'hi ha prou amb ajudar la població, sinó que el seu objectiu és impulsar la seua resiliència i capacitats per ser millor.
el futur
Conscient que encara queda camí per recórrer fins a assolir la plena recuperació, Creu Roja continuarà treballant amb la població afectada a través de la seua cartera de projectes durant tot el pròxim any. Així mateix, Com després de qualsevol catàstrofe, després de l'erupció de La Palma es genera un escenari propici per treballar a la reducció del risc davant futures crisis i emergències.
Sent esta una prioritat estratègica de Creu Roja, en els pròxims mesos es començarà a aprofundir en el coneixement i la preparació per a desastres tant de les comunitats com dels equips organitzats de resposta. Això inclou accions com la conscienciació als ciutadans i ciutadanes dels possibles riscos que poden afectar la zona.
Amb això, i amb la contínua difusió de plans actualitzats que serveixin per respondre i mobilitzar les comunitats, els veïns i veïnes podran ajudar-se a si mateixos de manera immediata a l'esclat de qualsevol emergència, aconseguint un augment de la resposta i una millora i eficàcia en l'atenció a les persones.
Conèixer camins antics (dels quals, per exemple, els i les joves ja no són conscients de la seua existència i no hi ha un mapeig actualitzat) pot salvar la vida de persones que requereixin estes vies com a eixida d'emergència; com este exemple, molta informació d'utilitat i formació per respondre davant d'una crisi, ajudarà qualsevol zona a minimitzar l'impacte d'una emergència a la població.
Amb això, els projectes en matèria d'educació, ocupació, o voluntariat, i tots els que ja estan en marxa o començament imminent a punt de complir-se un any de l'emergència, es fan possible gràcies als més de 6 milions d'euros que Creu Roja destinarà a la recuperació, i el milió d'euros invertit a la fase d'emergència.
Un any de l'emergència
El 10 de setembre de 2021, el volcà de La Palma entrava en erupció i Creu Roja activava totes les seues capacitats previstes per atendre la població, oferint solucions ràpides, eficaces i eficients qque van respondre inicialment a problemes de desallotjament de llars. Tot i això, l'Organització ja feia setmanes que treballava amb la població en tasques de sensibilització i preparació davant l'emergència, així com ajudant les persones amb mobilitat reduïda a deixar casa seua de manera preventiva.
Amb el volcà en erupció, els primers dies d'emergència es van centrar en l'atenció de la cobertura de necessitats bàsiques, com ara allotjament, productes d'alimentació, vestimenta o higiene, així com de la pròpia informació inicial i filiació de la població per poder organitzar i distribuir lajuda.
A través dels Equips de Resposta Bàsica en Emergències de Creu Roja (ERIE), el voluntariat va instal·lar el alberg provisional de l'aquarterament d'El Fuerte, a Breña Baja on es van atendre 456 persones, i es van instal·lar punts de trobada per l'illa per a les persones evacuades. De manera paral·lela, la atenció psicosocial es va convertir en un altre de les prioritats d'atenció a la població, ja que la situació afectava també en el pla emocional amb situacions d'estrès i angoixa importants que requerien del suport dels equips d'ERIE d'Atenció Psicosocial de Creu Roja, i del servei especial 'Creu Roja T'ESCOLA – La Palma'
Al costat del voluntariat ERIE de Cerca i Salvament al Medi Terrestre, la població podia accedir als seus habitatges durant 15 minuts al dia per retirar estris, acompanyaments que més endavant també es farien per a la neteja de cendres o la comprovació de la qualitat de l'aire quan arribés el moment de tornar a casa.
Creu Roja també es va bolcar amb l'assistència social de les persones afectades, amb un centre logístic de més de 1.500 metres quadrats a El Paso per emmagatzemar donacions en espècie i productes adquirits amb els fons propis i donatius econòmics. Igualment, va lliurar 1.600 targetes de compra, 2.200 targetes moneder i prop de 400 targetes de benzina, que juntament amb les 885 ajudes extraordinàries al lloguer conformen el lliurament d'ajudes directes a la població.
Més de 218.000 màscares, ulleres i equips de protecció individual van ser repartits en els primers mesos als municipis afectats per protegir la població i el personal intervinent de la cendra i la mala qualitat de l'aire, juntament amb 1.328 kits de neteja per a habitatges i 127.500 racions de menjar.
En paral·lel, Creu Roja Joventut va intervenir amb els xiquets, xics i jóvens amb 'Somriures Lliures', un espai a Los Llanos de Aridane on fomentar els pensaments positius i on oferir lleure per edats que servissin per evadir-se de la situació i crear noves xarxes de suport.
Alhora, el projecte de 'Promoció de l'èxit escolar' a l'Assemblea Comarcal de La Palma es reforçava perquè ningú no quedés enrere en el seu procés d'escolarització.
Fins a 474 persones de tot Espanya es van desplaçar a la Illa Bonita per donar suport a la població canària que, alhora i en gran mesura, era canària i voluntària, i ajudava els seus veïns i veïnes a superar la situació, demostrant així la capil·laritat del major moviment ciutadà del món, que sota el seu principi de Unitat va demostrar que hi ha una sola societat per a tot el país que actua de manera coordinada i accessible a tot arreu.
Prop de 100 entitats i empreses van mostrar el seu suport a la Creu Roja, així com a milers de ciutadans i ciutadanes que amb les seues donacions han fet possible posar en marxa una cartera de projectes a curt, mitjà i llarg termini. Així mateix, la coordinació amb el Govern de les Canàries, i la integració de Creu Roja al comitè de direcció del PEVOLCA, va permetre a l'Organització optimitzar la seua resposta, en col·laboració constant amb la resta de personal intervinent.
