A continuación, repasamos la cronología del “caso de los ERE de Andalucía”, el mayor caso de corrupción en España.
- 2011
19 de gener: Comença la investigació. El 19 gener del 2011 la jutgessa de Sevilla Mercedes Alaya obre les diligències prèvies que van donar lloc al cas ERO. Es tracta de la causa de corrupció oberta més gran mai a Espanya que va posar de manifest la presumpta trama dissenyada per la cúpula del Govern andalús del PSOE per sustentar el seu propi poder a través d'un arbitrari repartiment de fons milionaris a canvi de lleialtats i favors. Inicialment, s'investigaria un presumpte frau en ajudes públiques de la Conselleria d'Ocupació a empreses en crisi.
15 de novembre: Alaya assenyala Griñán. La juez Mercedes Alaya señala por primera vez en un auto al entonces presidente de la Junta de Andalucía, José Antonio Griñán, como “cúspide” de una “estructura piramidal” que propició el presunto fraude durante una década.
- 2012
9 de març: El primer excàrrec de la Junta, el que va ser director general de Treball, ingressa a la presó. Declara al jutjat l'exdirector general de Treball de la Junta, Francisco Javier Guerrero, que a l'endemà ingressa a la presó. És el primer exalt càrrec que entra a la presó pels ERO fraudulents i el principal acusat en esta causa. Guerrero va ser alt càrrec durant nou anys, des de 1999 fins a 2008, amb tres consellers d'Ocupació diferents: Guillermo Gutiérrez, José Antonio Viera i Antonio Fernández, sempre en l'etapa de Manuel Chaves com a president de la Junta d'Andalusia.
16 de marzo: “El chófer de la cocaína”. Juan Francisco Trujillo, xofer de l'exdirector general d'Ocupació Javier Guerrero, va protagonitzar un testimoni escandós pel contingut. Declara davant la jutgessa Mercedes Alaya que va arribar a gastar fins a 25.000 euros al mes en la compra de cocaïna per a consum propi i del seu cap amb els diners de les ajudes públiques de la Junta que van rebre irregularment les seues empreses. A més, l'exxofer va declarar que Guerrero també hauria rebut entre 60.000 i 80.000 euros en metàl·lic, quadres, un piano, antiguitats, roba per valor de 2.000 euros i mil euros més en consum de telefonia mòbil. molts d'estes regals se'ls hauria emportat a casa seua a El Pedroso el mateix exconductor.
24 d'abril: Ingressa a la presó l'exconseller d'Ocupació. La juez Mercedes Alaya envía a prisión al ex consejero de Empleo Antonio Fernández tras cuatro días declarando en el juzgado. Sale en agosto de 2012 después de pagar 450.000 euros de fianza. En su auto de prisión, la juez acusó a Fernández de haber hecho “dejación absoluta” de sus funciones, generando “enriquecimiento injustificado para unos y de empobrecimiento para las arcas” de Andalucía debido al “despilfarro continuado” de los fondos públicos. De la declaración del ex consejero se deduciría, según la juez, que las ajudes socioeconómicas del programa 31L eran repartidas por la Junta “indiscriminadamente” y no eran de “público conocimiento” para los ciudadanos.
- 2013
20 de marzo: La Guardia Civil ‘golpea’ a los comisionistas de los ERE en la “operación Heracles”. La Guàrdia Civil protagonitza l'operació Heracles amb desenes de detinguts i registres en asseguradores i bufets d'advocats que presumptament es van lucrar amb sobrecomisiones per tramitar els ERO davant la Junta. Al febrer de 2018, un informe remès a l'jutjat d'instrucció 6 de Sevilla pels pèrits de la Direcció General d'Assegurances revela que les comissions cobrades per mediadors en ERO finançats per la Junta superen fins a un 550% la mitjana que les asseguradores pagaven a estes mateixos intermediaris en altres casos.
Els pèrits de la Direcció General d'Assegurances de el Ministeri d'Economia van realitzar en 2014 -a petició de l'anterior instructora de el cas, Mercedes Alaya, un informe en el qual van detectar que en els ERO finançats de forma irregular per la Junta es van pagar més de 66 milions d'euros en comissions per sobre de la mitjana de mercat, una mitjana que van fixar en el 2% entre el 2000 i el 2011.
20 de juliol: Dimissió de Griñán. El el que fuera presidente del Gobierno andaluz, José Antonio Griñán, anuncia su dimisión, formalizada el 27 de agosto de 2013, para “preservar” a la Junta de la “erosión” del caso ERE. Al marcharse afirma que “no hay ninguna figura delictiva de la que se me puga imputar”. El 7 de septiembre le reemplaza Susana Díaz, entonces consejera de Presidencia.
- 2014
31 de juliol: Els aforats, a el Tribunal Suprem. La jutge Mercedes Alaya remet a l'Tribunal Suprem l'exposició raonada amb els indicis de delicte que veu en els expresidents de Govern andalús Manuel Chaves i José Antonio Griñán, a més dels exconsellers andalusos Gaspar Zarrías, José Antonio Viera i Mar Moreno, tots diputats o senadors en aquella data.
- 2015
16 de junio: Movimiento para “apartar” a la juez a Alaya y Núñez Bolaños le sucede. Mercedes Alaya deixa el jutjat d'instrucció 6 de Sevilla després d'aconseguir una plaça a l'Audiència i la succeeix María Núñez Bolaños. Es materaliza així la maniobra per apartar Alaya de la instrucció de el cas ERO i d'altres causes de corrupció, com el cas Avals, el cas IDEA o el frau dels cursos de formació.
Alaya pretenia revespradar el seu ingrés a l'Audiència i seguir amb la instrucció de estiguas macrocausas, però el Consell General de Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) van aprovar un pla de reforç de l'Jutjat d'Instrucció 6 de Sevilla que va impossibilitar esta opció.
Alaya quedó apartada tras cuestionar la falta de preparación de la juez Núñez para instruir macrocausas, porque llevaba alejada de la jurisdicción penal desde 2001. También consideró que su imparcialidad estaba comprometida por la amistad de su marido, Julio Guija Villa (médico forense y ex director del Instituto de Medicina Legal de Sevilla)con el entonces consejero de Justicia, el fiscal en excedencia Emilio de Llera. En una entrevista de hace un año y medio, la juez Alaya sostuvo que el PSOE y el PP votaron en el CGPJ “apartarla” de las macrocausas porque había miedo a que sigaera investigando los cursos de formación, donde habían encontrado hechos “sumamente graves”.
20 de juny: Imputació de Chaves i Griñán. El Tribunal Supremo imputa a los ex presidentes de la Junta de Andalucía Manuel Chaves y José Antonio Griñán. Además hace lo propio con los ex consejeros y entonces diputados Gaspar Zarrías y José Antonio Viera. Después de siete meses de investigación, el juez Alberto Jorge Barreiro dictó dos resoluciones en las que concluye que Chaves y su sucesor, Griñán, pudieron prevaricar al permitir que durante una década se concedieran ajudes a empresas mediante un sistema “claramente ilegal”. Los mismos indicios se observó contra Zarrías y Viera. A este último le imputó, además, un delito de malversación. De los cinco ex altos cargos andaluces a los que investigó el Supremo, Barreiro solo exculpó a la entonces senadora socialista Mar Moreno.
26 de juny: Successives dimissions. L'escàndol dels ERO origina que els expresidents de la Junta d'Andalusia Manuel Chaves i José Antonio Griñán i l'exconseller andalús Gaspar Zarrías deixin els seus escons a les Corts, amb efecte pel 2 de juliol de 2015. L'ex conseller d'Ocupació andalús José Antonio Viera no abandona el seu escó i es passa a el Grup Mixt, després de donar-se de baixa en el PSOE. Finalment, Viera dimiteix el 24 de setembre de 2015
31 de juliol: Bolaños divideix la macrocausa en peces separades, una actuació que Alaya sempre va rebutjar. La nova jutgessa instructora María Núñez Bolaños divideix la macrocausa dels ERO en peces separades que es reparteix amb el jutge de reforç Álvaro Martín. La seua antecessora, la jutgessa Mercedes Alaya, sempre havia rebutjat la divisió de la causa. En canvi, la Fiscalia Anticorrupció sí que va estar conforme que el cas s'esqueixés en tantes peces com ajudes irregulars es van concedir amb càrrec a la partida pressupostària 31L, també coneguda com el 'fons de rèptils'.
- 2016
1 de juny: Chaves i Griñán anuncien la seua baixa en el PSOE. Els expresidents Manuel Chaves i José Antonio Griñán i els exconsellers Gaspar Zarrías i Francisco Vallejo es donen de baixa en el PSOE. Això succeeix un dia després que el jutge Álvaro Martín els notifiqués la interlocutòria de transformació en procediment abreujat de el 'cas ERO', el pas previ per a asseure'ls a la banqueta.
3 de novembre: S'obre judici oral. El jutge Álvaro Martín obre judici oral i remet a l'Audiència de Sevilla el processament de 26 acusats (quatre són després desimputados) per delictes de prevaricació, malversació i associació il·lícita. La Fiscalia i les acusacions de l'PP andalús i Mans Netes sol·liciten entre 2 i 10 anys de presó i la Junta d'Andalusia l'arxiu. La Fiscalia Anticorrupció s'eleva a 741 milions d'euros el botí de l'PSOE pels ERO.
- 2017
13 de desembre: Comença el judici. Arrenca a l'Audiència de Sevilla el judici per la peça principal de l' 'cas ERO', amb els expresidents de Govern andalús Manuel Chaves i José Antonio Griñán, 13 exconsellers -Magdalena Álvarez, Gaspar Zarrías, Antonio Fernández, José Antonio Viera, Carmen Martínez Aguayo i Francisco Vallejo- i 152 exalts càrrecs dels seus governs a la banqueta. El judici es va allargar durant un any en què hi va haver 120 sessions en què van declarar 17 testimonis. Va finalitzar el 2018 de desembre de XNUMX i va quedar vist per a sentència.
- 2019
La sentència de el cas dels ERO: La sentència principal d'el cas dels ERO supera els 1.700 folis. El magistrat Juan Antonio Calle Peña ha comptat amb un alliberament especial per redactar-la. La decisió ha de determinar si la cúpula de el Govern andalús de l'PSOE va dissenyar una trama per sustentar el seu propi poder a través d'un arbitrari repartiment de fons milionaris a canvi de lleialtats i favors.
Chaves i Griñán s'enfronten a una condemna d'inhabilitació per prevaricació. No obstant això, Griñán és el que parteix d'una situació més complicada, ja que també hi ha sobre ell la petició de condemna de la Fiscalia Anticorrupció de sis anys de presó per malversació continuada.
