A continuació, repassem la cronologia del “cas dels ERO d'Andalusia”, el cas més gran de corrupció a Espanya.
- 2011
19 de gener: Comença la investigació. El 19 gener del 2011 la jutgessa de Sevilla Mercedes Alaya obri les diligències prèvies que van donar lloc al cas ERO. Es tracta de la causa de corrupció oberta més gran mai a Espanya que va posar de manifest la presumpta trama dissenyada per la cúpula del Govern andalús del PSOE per sustentar el seu propi poder a través d'un arbitrari repartiment de fons milionaris a canvi de lleialtats i favors. Inicialment, s'investigaria un presumpte frau en ajudes públiques de la Conselleria d'Ocupació a empreses en crisi.
15 de novembre: Alaya assenyala Griñán. La jutgessa Mercedes Alaya assenyala per primera vegada en una interlocutòria el llavors president de la Junta d'Andalusia, José Antonio Griñán, com a “cúspide” d'una “estructura piramidal” que va propiciar el presumpte frau durant una dècada.
- 2012
9 de març: El primer excàrrec de la Junta, el que va ser director general de Treball, ingressa a la presó. Declara al jutjat l'exdirector general de Treball de la Junta, Francisco Javier Guerrero, que a l'endemà ingressa a la presó. És el primer exalt càrrec que entra a la presó pels ERO fraudulents i el principal acusat en esta causa. Guerrero va ser alt càrrec durant nou anys, des de 1999 fins a 2008, amb tres consellers d'Ocupació diferents: Guillermo Gutiérrez, José Antonio Viera i Antonio Fernández, sempre en l'etapa de Manuel Chaves com a president de la Junta d'Andalusia.
16 de març: “El xofer de la cocaïna”. Juan Francisco Trujillo, xofer de l'exdirector general d'Ocupació Javier Guerrero, va protagonitzar un testimoni escandós pel contingut. Declara davant la jutgessa Mercedes Alaya que va arribar a gastar fins a 25.000 euros al mes en la compra de cocaïna per a consum propi i del seu cap amb els diners de les ajudes públiques de la Junta que van rebre irregularment les seues empreses. A més, l'exxofer va declarar que Guerrero també hauria rebut entre 60.000 i 80.000 euros en metàl·lic, quadres, un piano, antiguitats, roba per valor de 2.000 euros i mil euros més en consum de telefonia mòbil. molts d'estes regals se'ls hauria emportat a casa seua a El Pedroso el mateix exconductor.
24 d'abril: Ingressa a la presó l'exconseller d'Ocupació. La jutgessa Mercedes Alaya envia a la presó l'exconseller d'Ocupació Antonio Fernández després de quatre dies declarant al jutjat. Surt a l'agost del 2012 després de pagar 450.000 euros de fiança. A la seua interlocutòria de presó, la jutgessa va acusar Fernández d'haver fet “deixació absoluta” de les seues funcions, generant “enriquiment injustificat per a uns i d'empobriment per a les arques” d'Andalusia a causa del “malbaratament continuat” dels fons públics. De la declaració de l'exconseller es deduiria, segons la jutgessa, que les ajudes socioeconòmiques del programa 31L eren repartides per la Junta “indiscriminadament” i no eren de “públic coneixement” per als ciutadans.
- 2013
20 de març: La Guàrdia Civil 'colpeja' els comissionistes dels ERO a l'operació Hèracles. La Guàrdia Civil protagonitza l'operació Heracles amb desenes de detinguts i registres en asseguradores i bufets d'advocats que presumptament es van lucrar amb sobricomisiones per tramitar els ERO davant la Junta. Al febrer de 2018, un informe remès a l'jutjat d'instrucció 6 de Sevilla pels pèrits de la Direcció General d'Assegurances revela que les comissions cobrades per mediadors en ERO finançats per la Junta superen fins a un 550% la mitjana que les asseguradores pagaven a estes mateixos intermediaris en altres casos.
Els pèrits de la Direcció General d'Assegurances de el Ministeri d'Economia van realitzar en 2014 -a petició de l'anterior instructora de el cas, Mercedes Alaya, un informe en el qual van detectar que en els ERO finançats de forma irregular per la Junta es van pagar més de 66 milions d'euros en comissions per sobri de la mitjana de mercat, una mitjana que van fixar en el 2% entre el 2000 i el 2011.
20 de juliol: Dimissió de Griñán. El qui va ser president del Govern andalús, José Antonio Griñán, anuncia la seua dimissió, formalitzada el 27 d'agost del 2013, per “preservar” la Junta de l'”erosió” del cas ERO. En marxar afirma que “no hi ha cap figura delictiva de què se'm puga imputar”. El 7 de setembre el reemplaça Susana Díaz, aleshores consellera de Presidència.
- 2014
31 de juliol: Els aforats, a el Tribunal Suprem. La jutge Mercedes Alaya remet a l'Tribunal Suprem l'exposició raonada amb els indicis de delicte que veu en els expresidents de Govern andalús Manuel Chaves i José Antonio Griñán, a més dels exconsellers andalusos Gaspar Zarrías, José Antonio Viera i Mar Moreno, tots diputats o senadors en aquella data.
- 2015
16 de juny: Moviment per “apartar” la jutge a Alaya i Núñez Bolaños li succeeix. Mercedes Alaya deixa el jutjat d'instrucció 6 de Sevilla després d'aconseguir una plaça a l'Audiència i la succeeix María Núñez Bolaños. Es materaliza així la maniobra per apartar Alaya de la instrucció de el cas ERO i d'altres causes de corrupció, com el cas Avals, el cas IDEA o el frau dels cursos de formació.
Alaya pretenia revespradar el seu ingrés a l'Audiència i seguir amb la instrucció de estiguas macrocausas, però el Consell General de Poder Judicial (CGPJ) i el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) van aprovar un pla de reforç de l'Jutjat d'Instrucció 6 de Sevilla que va impossibilitar esta opció.
Alaya va quedar apartada després de qüestionar la falta de preparació de la jutgessa Núñez per instruir macrocauses, perquè portava allunyada de la jurisdicció penal des del 2001. També va considerar que la seua imparcialitat estava compromesa per l'amistat del seu marit, Julio Guija Villa (metge forense i exdirector de l'Institut de Medicina Legal de Sevilla)amb el llavors conseller de Justícia, el fiscal en excedència Emilio de Llera. En una entrevista de fa un any i mig, la jutgessa Alaya va sostindre que el PSOE i el PP van votar al CGPJ “apartar-la” de les macrocauses perquè havia por que seguís investigant els cursos de formació, on havien trobat fets “summament greus” .
20 de juny: Imputació de Chaves i Griñán. El Tribunal Suprem imputa els expresidents de la Junta d'Andalusia Manuel Chaves i José Antonio Griñán. A més fa el mateix amb els exconsellers i llavors diputats Gaspar Zarrías i José Antonio Viera. Després de set mesos d'investigació, el jutge Alberto Jorge Barreiro va dictar dos resolucions en què conclou que Chaves i el seu successor, Griñán, van poder prevaricar en permetre que durant una dècada es concedissin ajudes a empreses mitjançant un sistema “clarament il·legal”. Els mateixos indicis es va observar contra Zarrías i Viera. A este darrer li va imputar, a més, un delicte de malversació. Dels cinc exalts càrrecs andalusos als quals va investigar el Suprem, Barreiro només va exculpar la llavors senadora socialista Mar Moreno.
26 de juny: Successives dimissions. L'escàndol dels ERO origina que els expresidents de la Junta d'Andalusia Manuel Chaves i José Antonio Griñán i l'exconseller andalús Gaspar Zarrías deixin els seus escons a les Corts, amb efecte pel 2 de juliol de 2015. L'ex conseller d'Ocupació andalús José Antonio Viera no abandona el seu escó i es passa a el Grup Mixt, després de donar-se de baixa en el PSOE. Finalment, Viera dimiteix el 24 de setembre de 2015
31 de juliol: Bolaños divideix la macrocausa en peces separades, una actuació que Alaya sempre va rebutjar. La nova jutgessa instructora María Núñez Bolaños divideix la macrocausa dels ERO en peces separades que es reparteix amb el jutge de reforç Álvaro Martín. La seua antecessora, la jutgessa Mercedes Alaya, sempre havia rebutjat la divisió de la causa. En canvi, la Fiscalia Anticorrupció sí que va estar conforme que el cas s'esqueixés en tantes peces com ajudes irregulars es van concedir amb càrrec a la partida pressupostària 31L, també coneguda com el 'fons de rèptils'.
- 2016
1 de juny: Chaves i Griñán anuncien la seua baixa en el PSOE. Els expresidents Manuel Chaves i José Antonio Griñán i els exconsellers Gaspar Zarrías i Francisco Vallejo es donen de baixa en el PSOE. Això succeeix un dia després que el jutge Álvaro Martín els notifiqués la interlocutòria de transformació en procediment abreujat de el 'cas ERO', el pas previ per a asseure'ls a la banqueta.
3 de novembre: S'obri judici oral. El jutge Álvaro Martín obri judici oral i remet a l'Audiència de Sevilla el processament de 26 acusats (quatre són després desimputados) per delictes de prevaricació, malversació i associació il·lícita. La Fiscalia i les acusacions de l'PP andalús i Mans Netes sol·liciten entre 2 i 10 anys de presó i la Junta d'Andalusia l'arxiu. La Fiscalia Anticorrupció s'eleva a 741 milions d'euros el botí de l'PSOE pels ERO.
- 2017
13 de desembre: Comença el judici. Arrenca a l'Audiència de Sevilla el judici per la peça principal de l' 'cas ERO', amb els expresidents de Govern andalús Manuel Chaves i José Antonio Griñán, 13 exconsellers -Magdalena Álvarez, Gaspar Zarrías, Antonio Fernández, José Antonio Viera, Carmen Martínez Aguayo i Francisco Vallejo- i 152 exalts càrrecs dels seus governs a la banqueta. El judici es va allargar durant un any en què hi va haver 120 sessions en què van declarar 17 testimonis. Va finalitzar el 2018 de desembre de XNUMX i va quedar vist per a sentència.
- 2019
La sentència de el cas dels ERO: La sentència principal d'el cas dels ERO supera els 1.700 folis. El magistrat Juan Antonio Calle Peña ha comptat amb un alliberament especial per redactar-la. La decisió ha de determinar si la cúpula de el Govern andalús de l'PSOE va dissenyar una trama per sustentar el seu propi poder a través d'un arbitrari repartiment de fons milionaris a canvi de lleialtats i favors.
Chaves i Griñán s'enfronten a una condemna d'inhabilitació per prevaricació. No obstant això, Griñán és el que parteix d'una situació més complicada, ja que també hi ha sobri ell la petició de condemna de la Fiscalia Anticorrupció de sis anys de presó per malversació continuada.
