El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat, majoritàriament, el recurs de
inconstitucionalitat interposat per més de cinquanta diputats del Grup Parlamentari Popular al Congrés dels Diputats contra diversos preceptes de la Llei de la Generalitat, reguladora del Fons de Cooperació Municipal dels Municipis i Entitats Locals Menors de la Comunitat Valenciana. Tot i això, l'alt tribunal també ha declarat dos punts de la llei valenciana com a “inconstitucionals” i “nuls”.
La sentència, la ponent de la qual ha estat la magistrada María Luisa Balaguer Carreró, després
recordar la doctrina constitucional sobri el significat i l'abast de la garantia constitucional de l'autonomia local, les limitacions que se'n deriven per als legisladors estatal i autonòmic, així com la doctrina sobri l'autonomia i suficiència financera local.
Per això, reconeix la constitucionalitat de la declaració d'interès general de la Comunitat Valenciana de la “funció d'assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica” de les diputacions provincials als municipis, a fi de procedir a la seua coordinació, a fi que aquelles, les diputacions, participin, juntament amb la Generalitat Valenciana, a la finançament bàsic d'estes, els municipis, a través del Fons de Cooperació Municipal esmentat.
Segons el Tribunal, “amb esta obligació de contribuir a la dotació financera del Fons
que s'imposa en la llei impugnada a les diputacions provincials no se n'estaria obligant a fer alguna cosa diferent d'allò al que estan obligades constitucionalment i legalment. Això no vol dir, lògicament, que la comunitat autònoma no disposi de límits a l'hora d'exercitar esta facultat de coordinació”.
Estes límits estableixen “la prohibició de privar, de manera substancialment rellevant, les entitats locals coordinades (les diputacions provincials) d'esta competència pròpia i nuclear d'assistència i cooperació als municipis del seu àmbit territorial, fins al punt de col·locar-les en una posició de subordinació jeràrquica o quasi jeràrquica, esgotant així el seu àmbit de decisió en la matèria”.
Com precisa el Tribunal Constitucional, caldrà estar a la concreció que, a cada
moment, es faça d'esta facultat de coordinació, a través del Pla sectorial corresponent, en l'elaboració del qual participaran les diputacions provincials a través de la Comissió de col·laboració i coordinació del Fons de Cooperació Municipal, per determinar si s'han desbordat, o no, aquells límits, que deriven directament de la garantia constitucional de l'autonomia local, en este cas, en el vessant financer.
“Punts inconstitucionals”
D'altra banda, el Tribunal Constitucional només ha declarat “inconstitucionals” i “nuls” alguns preceptes o parts molt marginals com l'article 7, en considerar que “vulnera l'article 64.3 Estatut d'autonomia de la Comunitat
Valenciana, que manda a les Corts Valencianes perquè mitjançant llei creïn el Fons de
Cooperació Municipal amb els mateixos criteris que el fons estatal, cosa que incompleix aquell precepte”.
També ha considerat inconstitucional l'incís de l'apartat 6 de l'article que fa referència a la possibilitat que el Consell requereixi la persona titular de la presidència de la diputació de què es tracti, quan adverteixi que s'han comès infraccions, que respectin les directrius autonòmiques de coordinació, amb indicació de les rectificacions o esmenes que siguen procedents, mentre que aquell precepte estatutari (art. 66) es predica de l'execució per les diputacions provincials de competències delegades per la Generalitat, i este no és el cas.
Vot particular
El magistrat Ramón Sáez Valcárcel discrepa de la sentència aprovada pel Ple en considerar que “amb ella es desdibuixen greument els estrictes límits que el bloc de la constitucionalitat imposa als poders de coordinació en el marco de l'Estat descentralitzat espanyol”.
També han anunciat vot particular els magistrats Enrique Arnaldo Alcubilla,
Concepció Espejel Jorquera i César Tolosa Tribiño, per entendre que “la regulació de la Llei 5/2021, especialment la dels seus arts. 5 a 8, en imposar la participació forçosa de les diputacions provincials en un fons autonòmic, era contrària a l'autonomia provincial constitucionalment garantida, ja que no es pren adequadament en consideració els interessos”.
A més, perquè “la Llei no té límit exprés respecte als fons a aportar ni a la finalitat que s'hi persegueix, com per la falta de participació provincial suficient en una decisió que té a veure amb els recursos destinats a la cooperació amb els municipis, que és l‟àmbit més rellevant d‟activitat de les diputacions provincials”.
“Tornar el fons als ajuntaments alacantins”
El secretari general del PSPV-PSOE, Ximo Puig, després de la sentència assegura que el TC “avala la política municipalista desenvolupada per l'anterior Consell, que sempre va estar al costat dels ajuntaments des d'una concepció plural, oberta i justa” i que “buscava acabar amb el clientelisme”.
Igualment, ha recordat que "durant la seua etapa com a president de la Diputació d´Alacant, Mazón es va desvincular completament d´este fons, va deixar de pagar 100 milions d'euros als ajuntaments de la província d'Alacant i va presentar al·legacions que ara s'ha demostrat que no arribaran enlloc“. “Mazón el que ha de fer és tornar estes 100 milions a tots els alacantins i alacantines” ha afegit.
