El Consell pedira al Tribunal Suprem la suspensió cautelar del Pla Hidrològic del Tajo, concretament quant a l'increment progressiu dels seus cabals ecològics, mentre la justícia no dirimeixi sobri el reial decret aprovat pel Consell de Ministres el 24 de gener passat. Matí, divendres, el ple setmanal del Consell es trasllada a Orihuela, un gest simbòlic pel qual la ciutat encarnarà la resistència de la regió valenciana davant les previstes retallades del transvasament al Segura.
El Consell aprovarà l'emprenedoria de mesures judicials a les parts del text que siguen lesives per als interessos dels regants i, per tant, de la Comunitat Valenciana. “Encara en estes moments s'estan acabant alguns detalls però el fons del que es planteja és el que ja hem dit públicament” ha assenyalat hui en declaracions el president de la Generalitat, Ximo Puig.
És a dir, gran part de la demanda se centrarà en la disposició addicional novena que el Govern va pactar amb la Generalitat i que ha estat exclosa de manera unilateral i sense haver informat el Govern, abans de la votació al Consell Nacional de l'Aigua. Reclamen així condicionar la pujada del cabal del riu Tajo a “una avaluació de com està funcionant les inversions i alhora com estan les masses del riu”.
Sempre que la qualitat d'estes aigües, especialment al tram del riu a la Comunitat de Madrid fos òptima, la Generalitat defensa que no es retalli l'aigua al Llevant. “No està justificat que sense esta avaluació el 2025 es produeixi una pujada inexorable dels cabals ecològics”, assevera Puig, que reitera que treballen per aigua per sempre des de la base del diàleg.
Esta aigua per sempre inclou la seua defensa per la infraestructura hídrica del transvasament però també optimitzar recursos addicionals com "la reutilització i regeneració d'aigües que podem anar molt més allà, l'ús de les aigües subterrànies també amb més eficàcia i sobritot la modernització de regs". ací s'hi inclou, a més, l'aigua dessalada per a la qual el Consell ja va anunciar una ajuda complementària a la fixació de preu anunciada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.
El Consell recorrerà només algunes parts del Reial decret. “Hi ha qüestions en què estem d‟acord. Estem d‟acord amb les inversions, estem d‟acord amb la comissió de seguiment. El que no estem dacord és amb esta disposició addicional novena. Continuarem per tant per una banda, treballant en la gestió del diàleg i per altra banda continuarem també a l'àmbit judicial pensant que tenim raó”
Els al·legacions seran respecte als continguts «que limitin de manera absolutament discrecional i arbitrària el transvasament. Això ho recorrerem perquè creiem que estem assistits per la raó», afegia recentment el cap del Consell.
Si bé Advocacia de la Generalitat porta treballant almenys des del gener, segons les informacions façalitades per la vicepresidenta Aitana Mas en compareixences públiques prèvies després del Ple del Consell, no s'havien concretat les línies de defensa del transvasament davant del Suprem.
El Govern ha eludit oferir detalls mentre no estigués publicat el reial decret al Butlletí Oficial de l'Estat, el que va tindre lloc divendres 10 de febrer. Així, el departament jurídic ha treballat sobri un reial decret “hipotètic” i ara ja està avançant amb el definitiu per armar el recurs. El termini per fer-ho és de màxim de dos mesos des de la data de publicació.
El nou Pla Hidrològic del Tajo, inclòs en este decret regula la gestió de les conques d'aigua fins al 2027 i estableix un augment del cabal ecològic del Tajo progressiu, en detriment del volum a transvasar al riu Segura, que el darrer any serà d'entre 70 i 110 hectòmetres cúbics en total a les províncies d'Alacant, Almeria i Regió de Múrcia. Això és al voltant del 40% menys que fins ara al pitjor dels escenaris.
Si bé la ministra de Tansició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera, ha promès aigua per als territoris afectats, 140 hectòmetres cúbics procedents de dessaladores fins al 2027 i la seua promesa de fixar un límit al preu així com establir comissions de seguiment amb els tres governs autonòmics.
Des de la associacions agràries alerten que l'aigua dessalada, pel seu contingut en bor, pot afectar cultius, Així com la falta actual d'infraestructures, a pesar de que hi ha projeccció d'ampliar plantes dessaladores, així com un preu que fins i tot amb les ajudes promeses pel govern central i pel Consell consideren inassumibles.
El Institut d'Estudis Econòmics de la Província d'Alacant i ASAJA consideren que perillen 10.000 hectàrees de reg, 6.300 llocs de treball directes al sector agrícola i amb repercutirà en més del 10% de manera indirecta al sector agroalimentari i el transport logístic. “Una magnitud que faria caure la resta de sectors com un castell de cartes”, assenyalaven a principis de mes. Una producció menor de cítrics reduiria el 40% de l'exportació agroalimentària de la província i posaria en perill l'estructura econòmica d'Alacant, sentenciaven.
