````

Notícies d'Alacant i província

divendres, 26 abril 2024

El Consell multarà els puters i bordells 'camuflats' com a establiments d'oci

Proposa el canvi de la llei valenciana de violència de gènere "perquè es reconegue les prostituïdes com a víctimes del terrorisme masclista".

La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, ha anunciat que este dimecres ha signat la resolució d´inici per a la reforma de la Llei d´Espectacles Públics, Activitats Recreatives i Establiments Públics de la Generalitat, de manera que es puga sancionar amb multa i cloenda del local aquells establiments que, “camuflats amb llicències per a hostaleria o lleure, permetin o afavoreixin l'exercici de la prostitució”.

Esta és una de les deu mesures que la consellera ha detallat este dimecres i que han estat elaborades per el Fòrum Valencià per a l'Abolició de la Prostitució que, durant el darrer any, ha reunit més de 30 persones expertes de tots els àmbits.

Per a la consellera, el Fòrum ens ha permès confeccionar un diagnòstic precís sobri la prostitució a la Comunitat Valenciana i ha aportat propostes per definir deu accions d'una estratègia abolicionista per lluitar contra esta forma de violència de gènere.

Les deu mesures inclouen reformes normatives a nivell estatal, autonòmic i local, així com iniciatives assistencials per a les dones prostituïdes i accions de formació i sensibilització, tant per als professionals que estan en contacte amb estes dones com de la ciutadania en general.

A l'àmbit de les competències de la Generalitat, la consellera ha explicat que "este mateix matí he signat la resolució d'inici per a la reforma de la Llei d'Espectacles Públics, Activitats Recreatives i Establiments Públics" amb què es podrà “perseguir i sancionar els propietaris de bordells que s'amaguen darrere de facenes de negocis hostalers o de lleure”.

Per això, a la reforma es preveu la sanció amb multa i clausura del local aquells establiments que permetin o afavoreixin l'exercici de la prostitució.

El tancament s'estendrà, fins i tot, en el cas que el responsable haja cessat a l'activitat i siga un altre qui sol·liciti l'obertura. També es prohibiran els espectacles i les activitats públiques que incitin o fomentin la prostitució o qualsevol forma d'explotació sexual i s'estableix com a sanció administrativa la demanda de sexe pagat tant a locals i establiments públics com a les carreteres que són competència de la Generalitat.

Una altra proposta destacada del decàleg és la modificació de la llei autonòmica contra la violència sobri la dona perquè reconegue les dones prostituïdes com a víctimes de la violència de gènere, "cosa que garantirà l'accés d'estes dones a tots els drets i recursos assistencials que protegeixen les víctimes del terrorisme masclista", segons la consellera.

A més, la titular de Justícia del Consell ha anunciat que el seu departament elaborarà un Model Únic d'Ordenança Abolicionista “que s'oferirà a tots els ajuntaments de la Comunitat Valenciana i que tractarà la prostitució com un tipus de violència de gènere i no com un problema de ordre públic, sancionant el puter i protegint la víctima tal com va passar la setmana passada a la localitat valenciana d'Albal”.

D'altra banda, al decàleg es proposa augmentar el parc públic d'habitatges “i que es consideri les dones prostituïdes com un col·lectiu prioritari” per accedir a estes recursos habitacionals.

També s'advoca pel reforç dels recursos formatius per oferir eixides sociolaborals a estes dones mitjançant itineraris específics per la seua condició de víctimes de prostitució i, per últim, potenciar el programa ALBA de la Generalitat per a l'eixida de l'explotació sexual i estendre'n l'acció perquè siga accessible a qualsevol víctima de la prostitució a la Comunitat Valenciana.

La necessitat duna llei integral i reformes estatals

Bravo ha assegurat que “és conscient” que “donat la complexitat del problema” no es podia “solucionar-ho en solitari”. Per això, ha explicat que el decàleg inclou "instar el Govern i les Corts Generals" a l'aprovació d'una Llei Integral per a l'Abolició de la Prostitució "ja que és la resposta més contundent per eradicar este tipus de violència de gènere".

Per a la consellera, amb la seua aprovació, "donarem compliment al que estableix el Conveni d'Istanbul que va ser ratificat per Espanya i que reconeix les dones prostituïdes com a víctimes de la violència de gènere".

Per això, “la llei ha d'actuar en tres direccions”, segons la consellera. En primer lloc, “la persecució del proxenetisme en totes les seues formes”, la qual cosa comportarà la introducció de nous tipus delictius al Codi Penal com la Terceria Locativa (el lloguer d'espais per a la compra de sexe) o el rufianisme (la inducció a la prostitució per part de la parella sentimental de la víctima).

En segon lloc, la sanció penal de la demanda i compra de sexe “perquè és evident que si hi ha la prostitució no és perquè hi ha dones que venen el cos, sinó milions d'homes disposats a comprar”.

Finalment, “la protecció i consideració de totes les dones en situació de prostitució com a víctimes de violència de gènere, amb tot allò que això implica”, fet que suposarà la modificació de la Llei Orgànica de Violència de Gènere de 2004; la Llei d'Assistència Jurídica Gratuïta del 1996 i la Llei de l'Estatut de la Víctima del Delicte del 2015.

Per a la consellera, l'aprovació d'esta llei integral, a més, ha d'incorporar modificacions normatives com la reforma de la llei d'Estrangeria per incloure una via extraordinària de regularització de les dones víctimes de prostitució; l'eliminació del requisit de col·laboració de la víctima a la investigació per accedir al retorn assistit oa la regularització; la creació d'itineraris de regularització d'estrangeres per a l'obtenció de permisos de residència i treball i l'eliminació de la sanció administrativa que recull la Llei de seguretat ciutadana per a les dones que es veuen obligades a exercir la prostitució.

“Estem ja el camí perquè la Comunitat Valenciana siga la primera autonomia a obrir el procés per abolir la prostitució a Espanya. Un procés en què aportem mesures concretes, reformes legals i propostes viables per acabar amb este tipus de terrorisme masclista”, ha conclòs Gabriela Bravo.