La secció segona de l'Audiència de València ha condemnat a l'exmarit de la vicepresidenta i consellera de Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, a cinc anys de presó i 10 d'inhabilitació per haver abusat d'una menor tutelada per la Generalitat d'un centre d'acollida de barri de Campanar, a València, entre finals de 2016 i principis de 2017.
La sentència considera provat que Luis Eduardo RI entrava a l'habitació de la menor, que aleshores tenia 13 anys ia la qual castigaven en una habitació individual “arribar tard, fer soroll i parlar a les nits”. Ho feia a petició de la pròpia menor “per la dificultat per agafar el son per les pors”, i fins i tot li demanava que li fes un massatge a la zona del coll i l'esquena. “Una vegada creia que estava adormida, agafava la mà de la jove i es masturbava”, indica la sentència de la Secció Segona, que considera provat que va passar almenys una desena d'ocasions. La menor, “davant la vergonya” es feia l'adormida.
La sala sosté que els fets han quedat provats per la declaració de la menor, de dos agents de policia, d'una pericial i altres declaracions que corroborarien els abusos per enervar la presumpció d'innocència “més allà de qualsevol dubte raonable”.
La menor, que ara té 17 anys i es troba en un centre de correcció de menors tutelada per la Generalitat i havia establert una relació de confiança amb l'educador que el portava a explicar-li els problemes amb els pares ia demanar-li consell. No ho va denunciar “perquè pensava que no l'hauria de creure al centre”, i li va explicar al seu xicot ia la sogra, amb els quals es volia anar a viure, que la van animar a denunciar. La jove va assegurar durant la vista que es va reunir dos vegades amb les psicòlogues de conselleria i que va pensar que no la creien i perdia l'oratge. Finalment, el 22 de juny del 2017 es decideix a declarar davant la Policia Nacional sense voler donar “més dades del monitor i del qual li costa parlar per por”.
A la sentència, el tribunal qüestiona les condicions en les quals va declarar la menor en el judici en ser emmanillada i custodiada per agents, que es van negar a traure-li les esposes. D'esta manera, entenen que es va produir una “nova victimització de la jove, amb clara infracció dels seus drets a rebre el suport, l'assistència i el tracte respectuós per totes les autoritats i funcionaris al llarg del procés penal, així com a la seua dignitat ja la deguda assistència, amb infracció de les previsions contingudes” a la Llei de l'Estatut de la Víctima del Delicte.
Així mateix, al tribunal li crida l'atenció que la directora del centre, que va saber el que estava succeint per una telefonada de l'entitat que gestionava els diners que el pare de la menor, a la presó, passava a la jove, no li preguntés a pesar de el seu càrrec per estes episodis, sinó únicament per les raons per les quals volia abandonar el centre, i que tampoc no ho fes una psicòloga de la Secció del Menor de la Direcció Territorial d'Igualtat.
“No deixa de sorprendre el fet que no només no van preguntar a la jove pels presumptes abusos sinó que no se n'adonés a la Fiscalia de Menors”, assenyala la sentència. La tècnic de l'entitat gestora dels diners, per part seua, ha declarat que el judici que pensava que la menor trauria avantatge de la denúncia per estar fugada del centre amb suport altres persones.
