En el seu tradicional discurs de Nadal, La seua Majestat el Rei Felip VI ha posat en relleu la importància de la societat civil, Amb les seues principals preocupacions de la desocupació juvenil, la desigualtat, el canvi climàtic o les conseqüències de l'Brexit en el context d'una Unió Europea en crisi, i en un context de canvis globals constants i difícils, davant la passivitat dels nostres polítics.
A Espanya, el Rei com a Cap d'Estat no només és un senyor que signa nomenaments, lleis i decrets, a l'ombra de el govern de torn. També és un símbol i, com a tal, un actor polític, amb gran capacitat d'influència. I precisament en el seu discurs d'este any ha posat l'accent en el positiu de la nostra cultura política, definint el que som: la concòrdia entre els espanyols després de segles d'enfrontaments, garantida per la Constitució de 1978; la integració de la pluralitat territorial i ideològica dins el respecte a la indissoluble nació espanyola, el que ha estat un evident toc d'atenció, d'una banda, als que pretenen trencar la nostra unitat -ERC i els seus consegüents xantatges a el PSOE- i, d'altra banda, als que pretenen recentralitzar l'Estat obviant les autonomies dels nostres pobles -cas de VOX-; i la solidaritat que hem fet gala els espanyols amb la nostra hospitalitat en moments durs davant desgràcies naturals, accidents o atemptats terroristes, així com amb els que pitjor ho estan passant. Característiques que curiosament s'han anat forjant els darrers 42 anys en un país històricament venjatiu i inestable.
Finalment, el monarca s'ha acomiadat amb una estirada d'orelles especial a tota la nostra classe política: No quedar estancats en un govern en funcions per sempre, i seguir avançant cap a una més que necessària investidura.
David Ingelmo Rodríguez.
Politòleg. Màlaga.
