Este dissabte passat 21 de maig, vivim una jornada tràgica a les platges de la Comunitat, amb dos persones ofegades a les localitats de Guardamar del Segura i El Campello així com un menor de sis anys a Canet d'en Berenguer. A estes xifres se sumava uns dies abans un altre mort Torrevieja. La Comunitat capçalera, paradoxalment, el número de banderes blaves a Espanya però també el nombre de ofegaments. El passat abril van ser 8 les persones ofegades, només darrere de Canàries, i 9 durant tot l'any, segons dades de la Reial Federació Espanyola de Salvament i Socorrisme, que manté una campanya activa sota l'etiqueta #stopahogados. A la Comunitat, els socorristes critiquen que s'adona d'una regulació que concreti períodes, horaris, serveis mínims i recursos materials que han de tindre les platges.
Des de la Federació de Salvament i Socorrisme de la Comunitat Valenciana, su responsable de Formació, Salva Perelló, explica que l'Estat delega a cada municipi la seguretat i la neteja de les platges. A la Comunitat, les normes estan recollides en el decret 67/2020, de 12 de juny, del Consell, de regulació de la seguretat humana i la coordinació de les emergències ordinàries i de protecció civil a les platges de la Comunitat Valenciana.
“És un decret buit. No diu res a cada ítem de quan ha de ser la temporada de platges, quina formació tindran els socorristes, quin tipus de material hi ha d'haver. Diu que ho desenvoluparà posteriorment amb unes ordres que encara no han arribat. Només han treballat estes dos anys en una ordre que és la que catalogarà el risc de les platges i segons este catàleg de riscos vindrà tota la resta. Mateixes polítiques mateixos resultats: La gent s'ofega a les platges“, critica Perelló. A diferència d'altres comunitats on sí que està regulat com Illes Balears, Canàries o Galícia.
Sense una regulació que indiqui els serveis mínims a les platges, la voluntat és de cada municipi. Però “que un ajuntament et digui que no pot -avançar el servei- per durada del contracte és que és com una relació viciada si tu poses el contracte perquè t'interessa pel teu pressupost des de l'1 de juny o des del 10 de juny. Això ho pot fer una piscina o un parc aquàtic, però llocs com estes no té sentit”. Fa referència a les platges, que són espais d'accés lliure.
Davant el debat de si les platges haurien de tindre un servei anual, com en el cas de Benidorm, on mantenen serveis mínims tot l'any i reforcen en temporada alta, Salva Perelló considera que la solució seria que n'hi hagués una llei de prevenció d'ofegament de les platges que estigua marcant uns períodes de salvament mínims a cada lloc en funció de, per exemple, si parlem de platges urbanes haurien de tindre salvament marítim tot l'any. Si parlem de l' Postiguet hauria de tindre tot l'any Jo he estat cobrint una travessia de Nadal i això era el 26 de gener i estava en vestit de bany, ni en neoprè”.
altres paràmetres podrien ser l'afluència de banyistes o l'existència de corrents i també caldria determinar els mínims en el nombre de socorristes, els horaris, les dates de servei de salvament o si s'ha de comptar amb recursos de suport com ara motos o embarcacions. Considera que no té sentit activar el dispositiu sobri un calendari en paper i que obri un dia 1 de juny en comptes el cap de setmana anterior. Defensen una norma de serveis mínims que després cada municipi podria millorar. “Les platges urbanes de fàcil accés haurien de tindre l'esquema de Benidorm, però algú els hauria d'obligar”.
Així mateix en matèria de formació de socorristes, critica que a les piscines els requisits formatius està especificats però no així a les platges. “Per temes de platja no hi ha res”. “Si no llegiu-ho les coses la gent es cola pels forats”.
