El 25N és el dia internacional per a l'eliminació de la violència contra la dona, coneguda com a violència de gènere, però se sap a què fan referència estes termes?
Si busquem diverses definicions, trobarem un punt en comú: totes elles refereixen el dany produït a les dones per part d'un home.
I és que, tot i que cal denunciar tot tipo de violència els 365 dies de l'any, malauradament segueix sent més necessari que mai que no oblidem el nombre de dones assassinades per les seues parelles.
Per això, un nou 25N ens convida a unir-nos en en el record de les que ja no hi són, sumar-nos a el dolor de les seues famílies i llançar un missatge d'esperança per als que, tot i que encara viuen immerses en esta violència, busquen eixir-ne. També a agrair a totes les persones compromeses en la lluita contra la violència de gènere.
Però sobritot, un nou 25N, ens ha de convidar a reflexionar sobri esta xacra social que incapacita les dones que la pateixen, i de vegades té el final més dur, l'assassinat.
És un fracàs per a la societat, un fracàs que hem de convertir en victòria mitjançant la nostra lluita constant, cada un dins les seues possibilitats. En cap cas s'ha de tolerar cap tipo de violència sobri les dones, ja que, no només la violència física és violència de gènere. La violència psicològica, sexual, econòmica, patrimonial, social o vicaria (relacionada amb els fills) també ho són. Moltes d'elles, més nocives que un cop, perquè la violència silenciosa és més difícil d'identificar i, per això, en moltes ocasions, més difícil de verbalitzar per demanar ajuda.
És important dotar de recursos les dones maltractades perquè puguen desenvolupar-se i sentir-se capaços de tirar endavant. Tenint presents, que, en molts casos, no només elles són les que pateixen, si hi ha menors implicats també pateixen esta violència i són els “punts febles” que el maltractador utilitza per sotmetre la dona. Que elles sàpiguen que els seus fills i elles estaran protegits.
Aconseguir l'eliminació d'esta desigualtat, entre dones i homes, és la nostra gran lluita social. Tots junts: governs, cossos i forces de l'estat, professionals qualificats i societat, hem d'unir forces per donar veu a les víctimes, que sàpiguen que no estan soles, que elles no són les culpables, que ningú pot exercir cap tipo de violència sobri elles , hem de empoderarlas i donar-los la força que necessiten. Tots i cada un de nosaltres, podem ser fonamentals davant este desafiament.
No estàs sola, demana ajuda, estem al teu costat.
És el seu cos, són els seus drets.
