Notícies d'Alacant i província

dijous, 28 març 2024

Atrevim-nos a imaginar

Columna d'opinió sobri 25N de Julia Parra, vicepresidenta de la Diputació Provincial i regidora d'Igualtat a l'Ajuntament de Sant Joan.

                                    

- Publicitat -

Les xifres ens ajuden a valorar un problema en termes objectius. Ens permeten fer comparatives i gràfics. Ens permeten estudiar la seua evolució, establir percentatges i definir la seua gravetat en termes quantitatius. En estes temps de COVID estem vivint més que mai esta traducció de la realitat a nombres. I està bé. Sens dubte, és útil. Però si només ens quedem en els números, si no som capaços d'aturar-nos a pensar que darrere de cada sumant hi ha una persona, una història i una família al seu voltant, llavors la imatge es desenfoca. El mateix passa amb els casos de violència de gènere.

El 25 de novembre, Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona, sentirem parlar de números. I és útil, torno a dir-ho. Però a mi també m'agradaria parlar de la faceta personal. Que gosem imaginar el dolor, la por i la desesperança que hi ha darrere de cadascuna de les dones que són víctimes de maltractament. Pensar com es poden sentir. I no només elles. Imaginar els seus fills, posar-nos a la pell com si fossin els nostres. No és gens fàcil. Desassassega molt pensar-ho. Però cal. Tant o més que parlar de xifres.

- Publicitat -

Per als que tenim un càrrec de responsabilitat en les administracions públiques és encara més necessari fer esta reflexió. I desenvolupar polítiques de conscienciació, educació, prevenció i actuació, tenint sempre present esta sensibilitat perquè la imatge mai es desenfocament i perquè l'objectiu de l'eradicació de el maltractament a la dona tingui sempre el camí lliure. 

En este camí hem de trobar-nos totes les forces polítiques i que cap partit caigui en l'error de arrogar-se la potestat de ser més defensor de la dona que ningú. Crec fermament que hi ha temes que han de quedar a l'marge de la temptació partidista. I la violència contra les dones és, per descomptat, un d'ells.

Parlava abans de el risc de deshumanització que comporta traduir la realitat només a nombres, però també volia reflexionar sobri el risc d'abusar de l'discurs. Paraules, si. És clar que sí. Hem de parlar de les dones que han patit maltractament i han perdut la vida, de les que estan patint en estes moments, de les que consenten comportaments que encara no són capaços d'interpretar. Hem alertar; ajudar-les a identificar els riscos; encoratjar quan el cercle de la violència ja les ha tancat. Hem de fer que escoltin i sentin que no estan soles. Hem de dir moltes coses en veu alta, clar que si. Però, sobritot, hem d'actuar. 

Escoltar i fer. Com si ens hagués tocat de prop el problema. Imaginar que pot passar i actuar com si elles fossin nosaltres. En realitat, ho són. Perquè en la nostra mà està contribuir a crear la societat que volem tindre. 

Escoltar i fer. Este ha de ser, com a responsables públics, el nostre principal compromís. 

Per totes elles. Per tots nosaltres.