El 82% dels centres educatius concertats de la Comunitat Valenciana cobrin una quota a les famílies que se situa als 597 euros de mitjana, segons l'informe 'El cost d'accés a l'escola concertada a Espanya: les quotes que paguen les famílies i les causes', elaborat per Esade.
Així mateix, la Comunitat Valenciana presenta una relació positiva entre el cobrament de quotes i el resultat econòmic (especialment a l'ESO), una enorme importància de la mida de centre per entendre les dinàmiques de cobrament de quotes i una proporció elevada de centres amb infrafinançats (quasi un 40%) amb quotes baixes que viuen situació precària a nivell financer.
Al conjunt d'Espanya, el 90% dels centres concertats més grans cobrin quota a les famílies, Mentre que als centres mitjans i xicotets la proporció baixa entre un 60% i un 70% dels col·legis.
L'informe elaborat per Esade destaca que el cobrament de quotes als centres concertats “són il·legals en teoria però habituals a la pràctica“. La investigació recull dos bases de dades elaborades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE): la primera mira el fenomen des del costat del pagament de quotes (famílies) i la segona des del costat del cobrament (centres educatius).
Mentres que un 67% de l'alumnat acudeix a centres de titularitat pública, prop d'un 30% ho fa en centres finançats amb fons públics però de titularitat privada, anomenats centres concertats (i només un 4% acudeix a centres privats autofinançats).
L'estudi posa de manifest que, hui dia, “no hi ha gratuïtat universal per accedir a lescola concertada” a Espanya. A més, la concertada, en comparació amb la pública, escolaritza en una proporció molt menor a l'alumnat de renda baixa i origen migrant, cosa que “danya significativament la igualtat d'oportunitats i l'equitat, un dels objectius fonamentals”.
“QUOTES IL·LEGALS EN TEORIA PERÒ HABITUALS A LA PRÀCTICA”
La raó principal que explica la no-gratuïtat és el sistema de finançament establert per a l'escola concertada i una regulació més laxa dels seus serveis. “Tots dos incentiven el cobrament de quotes, que són il·legals en teoria però habituals a la pràctica“, assenyala el document. Depenent de l'etapa educativa, entre un 81% i un 95% de l'alumnat paga quotes, segons dades de l'Enquesta de Despesa de les Llars en Educació (EGHE), realitzada per darrer cop el 2019/2020.
La quota mitjana es troba entre els 680 i els 860 euros l'any per alumne (incloent-hi les famílies que no paguen com a equivalents a una quota de 0 euros), fet que suposa una quantitat total entre els 947 i els 1.186 milions per a les tres etapes (Infantil, Primària i ESO), depenent de la definició de quotes que es faça servir.
Hi ha un 13% de lalumnat que no paga quota en estes etapes, mentre que un 18% paguen una quota molt baixa (de menys de 20 euros al mes per alumne). A la banda oposada, el 10% d'alumnat que més quotes paga assumeix el 45% de la despesa total.
En este sentit, l'estudi adverteix que hi ha importants diferències de pagament de quota per renda de les famílies: el 20% de renda més baixa paga una mitjana de 310 euros anuals de quota, mentre que el 20% de renda més alta paga quotes lleugerament superiors a 1.000 euros.
EL 70% DE LES QUOTES ES CONCENTRA A CATALUNYA, MADRID I PAÍS BASC
Pel que fa a les comunitats autònomes, el gruix de les quotes (70% del total) es concentra a Catalunya, Madrid i el País Basc, on més del 90% de les famílies que accedeixen a concertats paguen quotes. El percentatge és una mica menor en el cas de la Comunitat (82% de les famílies) i es redueix significativament per a Andalusia (60%).
La quota mitjana per alumne a l'any (només de les famílies que paguen) és de 1.696 euros a Catalunya, 1.156 euros a Madrid, 959 euros al País Basc, 597 euros a la Comunitat Valenciana i 453 euros en Andalusia. Catalunya, seguida del País Basc y Madrid, són les comunitats autònomes amb més homogeneïtat en el pagament de quotes entre famílies, mentre que Andalusia mostra el repartiment més desigual.
Des del Enquesta de Finançament i Despesa de l'Educació Privada (EFGEP), lestudi analitza el cobrament de quotes per part dels centres educatius concertats i les raons per les quals ho fan. Així, revela que el finançament és “extremadament desigual" amb un 20% de centres amb resultat econòmic negatiu o essencialment zero, un altre 50% amb un resultat econòmic positiu i inferior als 300 euros per alumne a l'any i un 30% que tenen una clara situació de sobrifinançament.
El percentatge de centres que cobra quota oscil·la entre un 66% i un 75%, depenent de l'etapa educativa, segons apunta l'informe, que assenyala que la probabilitat de cobrament de quotes i la magnitud de la quota pagada “és més gran als centres amb pitjor i millor finançament, i més baix a la zona intermèdia del finançament ”.
MOTIUS DEL COBRAMENT DE QUOTES
Entre les raons per les quals els centres educatius cobrin quotes, l'estudi identifica tres situacions possibles: centres infrafinançats que cobrin quota per sobriviure; centres adequadament finançats que cobrin quotes per fer front a despeses no concertades (és a dir, partides de despesa no contemplades per les administracions educatives i que permeten ampliar els serveis oferts); i centres ben finançats que cobrin quota per diferenciació o benefici econòmic.
En concret, precisa que, per cada etapa educativa (Infantil, Primària i ESO), un 17%, 20% i 19% respectivament no cobrin quotes i estan adequadament finançats; un 14,5%, 12% i 14,5% respectivament no cobrin quotes i estan infrafinançats; un 23% en totes les etapes educatives sí que cobrin quotes per cobrir el fet que estan infrafinançats; un 28%, 29% i 28% respectivament sí cobrin quotes per cobrir despeses no concertades; i un 17,5%, 15% i 15% respectivament cobra quotes per diferenciació o benefici econòmic.
A l'realitzar una anàlisi específica per a les cinc comunitats autònomes amb més presència del sector concertat, l'estudi assenyala que Andalusia es caracteritza per un finançament baix respecte a la mitjana nacional, unes despeses no concertades raonablement contingudes en la major part de la distribució de finançament i, sobritot, el nivell més baix de quotes entre totes les CCAA considerades .
Catalunya mostra un finançament de la xarxa concertada molt polaritzada (centres molt ben finançats o molt mal finançats) i un cobrament de quotes quasi universal que respon amb la mateixa eina a realitats econòmiques oposades, ja siguen les d'infrafinançament (entre un 46% i un 53 % de centres depenent de l'etapa educativa) o les de diferenciació de l'oferta o el benefici econòmic (entre un 25% i un 33% dels centres depenent de l'etapa educativa).
En la Comunitat de Madrid, hi ha una relació molt forta entre el cobrament de quotes i el resultat econòmic (els centres més ben finançats tenen més probabilitat de cobrar i cobrar quantitats altes) i una enorme importància de la mida de centre per entendre les dinàmiques de cobrament de quotes.
En esta comunitat s'identifica una baixa proporció de centres infrafinançats i una proporció lleugerament superior respecte a la mitjana nacional de centres que cobrin per raons de diferenciació respecte a altres centres o benefici econòmic.
Finalment, el País Basc presenta nivells de finançament molt elevats en relació amb la mitjana nacional i la proporció més baixa de centres infrafinançats. També s'observa una relació més feble entre la mida del centre i el cobrament de quotes, que són generalitzades i superiors a la mitjana nacional i, sobritot, una enorme importància de les despeses no concertades, les més elevades de totes les CCAA analitzades, que constitueixen la raó principal per al cobrament de quotes.
