Notícies d'Alacant i província

dimecres, 17 abril 2024

El Col·legi d'Advocats d'Elx va ser testimoni de la presentació de el llibre de Victòria Rodríguez Blanco

La separació de l'òrgan de justícia amb el polític és l'eix principal de l'obra de la professora de Ciències Polítiques de la UMH

El llibre forma part d'una tesi doctoral realitzada per Victoria Rodríguez amb ajuda de la Catedràtica de Dret Processal de la UMH, Olga Fonts Soriano, Que va ser la seua directora en el procés d'estudi que finalment ix a la llum com a obra divulgativa. A més de Victòria i Olga, també els acompanyava en la presentació de el llibre, Vicente Pascual Pascual, Degà de l' Il·lustre Col·legi d'Advocats d'Elx.

Josep Manel Sánchez

En la intervenció de Pascual dirigint-se a l'audiència reunida al Saló d'Actes de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats d'Elx, va exposar que la vinculació, la dependència o la realitat de l'òrgan dels jutges no deixa de ser una mena de translació de la representació política al parlament. Esta afirmació anteriorment l'havia justificat amb l'evolució en la manera d'elecció dels 20 jutges d'este òrgan. No obstant això, a Europa l'elecció dels jutges són la meitat elegits per jutges i l'altra meitat per la part política representada a les càmeres de Senat i Congrés, cosa que no s'aplica a Espanya. L'acte va tindre lloc a les 19:15 amb una àmplia exposició argumentativa per part dels tres interlocutors. En el discurs d'Olga Fonts considerava als teòlegs de Twitter com a especialistes de tot, que alhora que analitzen una sentència de l'Audiència Nacional en 140 caràcters, i ja des de fa ben poc ho faran en uns 280 caràcters, també parlen de la subvenció de la Unió europea per canviar oliveres per tarongers amb la mateixa profunditat i solvència. Al que es referia la Catedràtica de Dret Processal amb esta xarxa social en concret, és que per parlar d'un tema es necessita un estudi intens i ben elaborat com l'ha portat a Victòria Rodríguez amb este detallat estudi que va començar el 2004 per acabar-ho en 2015. Quan es va presentar la tesi a un tribunal on havien de valorar bé la politització de la justícia, ja que és un tema transversal que toca paràmetres molt diferents, com ara els polítics, jurídics, sociològics, filosòfics, es va comptar amb Maria Yolanda Doig Diaz, Que és professora de Dret Processal a la Universitat de Castella-la Manxa, També ha estat advocada, assessora en diverses institucions públiques i investigadora en Dret Processal. Els altres membres de tribunal van ser Joací Martin Cubas, Investigador, politòleg i professor de Ciència Política de la Universitat de València. Manuel Alcaraz Ramos que és professor de Dret Constitucional de la Universitat d'Alacant i en el moment de muntar la tesi era conseller de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació de la Generalitat Valenciana. Margarita Soler Sánchez que és investigadora de la Universitat de València i professora de Dret Constitucional, en l'actualitat, és la presidenta de l'Consell Jurídic Consultiu. I finalment, el president de tan distingit tribunal seria José María Asencio Mellado que és catedràtic de Dret Processal de la Universitat d'Alacant, ha estat molts anys magistrat de l'Audiència Provincial, és membre de diferents comissions legislatives del Ministeri de Justícia estant el ministeri partits de diferent signe polític amb la qual cosa coneix bé la política i la justícia. A més de corregir el treball li van fer aportacions que van ser esmenades a posteriori, obtenint el treball una qualificació d'excel·lent “cum laude” per unanimitat.

Josep Manel Sánchez

Les dades rellevants

Al principi, el Consell General del Poder Judicial es crea per donar-li un òrgan independent que no fos a l'executiu a les funcions de governar dels jutges. No obstant això, fins i tot amb la creació d'esta institució no acaben de sostraure a la tendència de l'executiu per controlar el poder judicial, així ho descrivia Olga Fuentes. I és que a l'abril de 2017 va eixir un informe Anual de la Unió Europea sobri la percepció ciutadana respecte de la independència judicial, en la qual, Espanya quedava en tercer lloc per la cua i per darrere es trobaven Bulgària i Eslovàquia. Però estiguas xifres no van ser les úniques aportades, Victòria Rodríguez va façalitar altres dades aportades de l' CIS com la valoració dels partits polítics sent en l'any 2015 d'un 2,2 i el 2016 només pujaria a un 2,8. Precisament el tema dels partits polítics és un capítol que el llibre no recull però sí està en la tesi. Altres dades presentades per l'autora de el llibre extrets de el CIS, és pel que fa a l' Tribunal Constitucional suspèn amb un 3,4 com també suspèn el Consell General de Poder Judicial amb una nota de 3,5. Una enquesta realitzada per Transparència Internacional realitzada a jutges, el 70% creuen que el CGPJ no garanteixen ni té els procediments adequats per a garantir la independència d'este organisme amb el polític. L'última enquesta realitzada a la carrera judicial posa de manifest que tres de quatre jutges consideren que el Consell General no determina la seua independència i dos de cada tres jutges creuen que els nomenaments de el Consell General no respon ni a criteris de mèrits ni de capacitat.

 

Detalls de el llibre

El llibre analitza aspectes que fan reflexionar, com la foto del diari El Mundo on apareixien a el jutge Garzón caçant amb el ministre de Justícia, Fernández Bermejo, Quan este instruïa la causa Gürtel. Altres particularitats que recull l'obra és la primera vaga històrica de jutges el 2009, la signatura dels 1400 jutges de l'manifest a favor de la despolitització de la justícia el 2010, naixent un any mes tard una plataforma on denunciaria esta singularitat a la Nacions Unides. La professora Rodríguez va destacar la mediatització dels considerats jutges polítics, que infringeixen la llei i pretén fer política a través d'l'òrgan judicial, com el jutge abans esmentat. Molt diferent del jutge estrella, que en ocasions passa que coincideixen, ja que un jutge estrella són aquells que porten casos de rellevància com ara la jutge Lamela que està portant la causa de sedició i que és considerada una jutge mesurada. A l'referir-se a este tipo de jutges moderats, Victòria Rodríguez aclareix que són magistrats que no solen donar rodes de premsa i els seus comunicats ho solen fer a través d'un acte judicial. En paraules de l'autora, el llibre és una anàlisi del que ha passat en els últims anys a manera de crònica històrica, en l'àmbit d'esta confusa relació entre justícia i política. Amb la cita d'el polític francès de 1848, François Guizot sobri "la politització de la justícia, on esta té tot a perdre i la política res a guanyar", així va concloure Victòria Rodríguez la seua presentació.

 

Catalunya a debat

Com no podia faltar, Catalunya centrar el torn de preguntes. La reflexió que Victòria Rodríguez fa sobri l'assumpte, ja que l'ha investigat bé, és que els independentistes porten escrivint i dissenyant el seu full de ruta. La ruptura passa en 2010 quan entenen que es trenca el pacte Constituent quan se'ls revoca uns 14 articles referents a la sobirania. Amb un exvicepresident de el Tribunal Constitucional, Carles Vives Pi-Sunyer, El 2011 és nomenat assessor de l'consell d'experts que els confecciona tot un document d'unes 800 pàgines sobri una possible secessió amb Espanya. L'any 2013 s'aproven al parlament català, la resolució desena, per la qual declaren la necessitat que Catalunya debati sobri el seu futur. El tribunal Constitucional amb este recurs va posar la solució a l'entendre que s'està en un estat constitucional i així, no es podria demanar que el ciutadà i les autoritats siguen militants de la Carta Magna, per tant, poden discrepar sobri ella. Llavors va permetre que a través de les vies legals es pogués fer esta consulta i el govern hauria de atendre-la. Aquella igualtat entre el govern autonòmic i el central va ser debatuda al Congrés el 8 d'abril de 2014 amb la negativa de la càmera. Victòria Rodríguez considera que aquell era l'escenari on s'havia d'haver parlat i buscat una solució, així no s'hauria arribat fins a la situació actual. Amb el tema territorial, Vicente Pascual estableix que el problema no és Catalunya sinó les diferències en pactes fiscals que tenen altres comunitats. I és que Catalunya abans de demanar la ruptura amb l'estat espanyol va reivindicar un pacte fiscal com els que té el País Basc o Navarra respecte a la resta de comunitats. Per a Vicente Pascual la reforma territorial és un tema urgent que si es soluciona el tema català d'abordar els polítics, ja que en el seu moment, els responsables de la Constitució no van saber com resoldre el problema. L'exemple que va oferir als assistents Olga Fuentes i que segons ella va passar desapercebut als ciutadans, és el cas de la llei integral contra la violència de gènere aprovada el 2014 per unanimitat a l'arc parlamentari, ja que ningú es va atrevir a debatre-la. Tot es va produir després de eixir de Congrés ja que van mobilitzar a totes les associacions judicials perquè interposessin recursos d'inconstitucionalitat. Així els eximia d'oferir una cara a l'opinió pública molt diferent del que pensaven, la qüestió era que no volien perdre votants si es negaven a esta llei.