Després de la visita a l'aiguamoll de les Anàtides, la regidora de Medi Ambient, Esther Díez, ha presentat este matí al costat del director conservador del paratge, Juan Carlos Aranda, la tolla de Taray.
Un nou espai natural que se suma al Clot de Galvany i compta amb uns 3.400 metres quadrats de superfície i uns 5.000 metres cúbics d'aigua.
Abans que l'Ajuntament d'Elx comencés a gestionar-lo era un abocador d'escombraries incontrolades i ara és tot un exemple de recuperació. Segons ha explicat l'edil, qui ha recordat que “fins ara este entorn s'estava utilitzant com a dipòsit de les aigües sobrants que arribaven a este paratge natural municipal, però el novembre del 2021 es va començar a generar este hàbitat nou fins a convertir-lo en una bassa artificial que juntament amb les altres cinc basses formen part d'este enclavament que és un referent en l'ús d'aigües regenerades”.
A més, la regidora ha detallat que "s´ha connectat el sistema d´aigua des de la tolla de les Anàtides fins a la de Taray, convertint-la en tot un exemple d´hàbitat recuperat que ha permès no només la supervivència i conservació d´espècies naturals habituals, sinó la proliferació d'altres de noves”.
Díez, que ha plantat un petit taray, ha informat que de moment la tolla estarà tancada al públic i ha agraït la feina de tot l'equip del Clot de Galvany i d'Aigües d'Elx que han estat treballant en la seua regeneració i conservació. Així mateix, l´edil ha posat de manifest "les tasques de recuperació dutes a terme a les zones amenaçades per l´emergència climàtica com el Clot que s´han convertit en un exemple per garantir la supervivència de les espècies".
A més, la responsable de Medi Ambient ha destacat “la importància de divulgar els valors fonamentals que tenen els nostres espais de referència com el Clot de Galvany, el Fons, el Riu Vinalopó, el Pantà i el Camp d'Elx”.
Per la seua banda, Juan Carlos Aranda ha recordat que el 1978 el Clot de Galvany va ser destruït en un intent d'urbanització, cosa que va provocar que desaparegués l'aiguamoll. Va ser llavors el 1996 quan l'Ajuntament va començar a desenvolupar els primers treballs de recuperació fins ara. “Un esforç continu de recuperar, mantindre i potenciar els valors que existeixen al paratge”, ha apuntat Aranda, que ha destacat que “les zones humides són un dels principals embornals de CO2 del planeta i a pesar de que esta tolla porta funcionat poc més d'un any ja ha estat un lloc de cria per a una de les aus més amenaces a Europa, la Cerceta Pardilla”.
