Una de les formacions naturals més impressionants i misterioses que es poden observar a les zones àrides del planeta són els cercles de fades, enigmàtics patrons de sòl nu circulars envoltats de vegetació que fins ara únicament s'havien descrit a Namíbia i Austràlia. Un nou estudi liderat pel Laboratori d'Ecologia de Zones Àrides i Canvi Global de la Universitat d'Alacant (UA) i publicat a la prestigiosa revista Actes de l'Acadèmia Nacional de Ciències (PNAS) analitza per primera vegada els factors climàtics, edàfics i ambientals que en determinen la distribució a escala global. "Analitzar els seus efectes en el funcionament dels ecosistemes i descobrir els factors ambientals que en determinen la distribució és fonamental per comprendre millor les causes de la formació d'estes patrons de vegetació i la importància ecològica", indica l'investigador de la UA i autor principal del article Emilio Guirado.
Amb l'ajuda de models basats en intel·ligència artificial, els científics han classificat imatges de satèl·lits i han descrit 263 llocs a 15 països de tres continents on es poden observar patrons similars als cercles de fades descrits fins ara a Namíbia i Austràlia Occidental. Estes llocs inclouen el Sahel, el Sàhara Occidental, la Banya d'Àfrica, Madagascar, el sud-oest d'Àsia o Austràlia Central. “El nostre estudi proporciona evidències que les formacions de vegetació en cercles de fades són molt més comuns del que es pensava amb anterioritat, cosa que ens permet comprendre globalment els factors que afecten la seua distribució”, destaca Manuel Delgado Baquerizo, líder del Laboratori de Biodiversitat i Funcionament Ecosistèmic (BioFunLab) de l'IRNAS-CSIC i coautor d'este estudi.
Els investigadors han trobat que la combinació de determinades característiques del sòl i el clima, com ara presentar un baix contingut de nitrogen i una precipitació mitjana inferior a 200 mm/any, es van relacionar amb la presència de cercles de fades. D'altra banda, tant els tèrmits com les formigues han tingut una importància baixa com a predictors a escala global. No obstant això, a una escala regional, els tèrmits han estat un factor predictiu més important a Namíbia que a regions com el Sahel o Austràlia. "Este estudi ha tingut en compte múltiples variables fins hui no considerades, com l'albedo o l'estat dels aqüífers", assenyala Jaime Martínez-Valderrama de l'Estació Experimental de Zones Àrides (EEZA) del CSIC i també coautor de l'estudi.
Durant l'estudi, els investigadors van comparar l'estabilitat de la productivitat primària de la vegetació dels cercles de fades amb altres ecosistemes i van trobar una estabilitat més gran quan els cercles de fades eren presents. “Estes resultats proporcionen la primera evidència empírica d'una estabilitat més gran de la productivitat dels cercles de fades, una propietat clau dels ecosistemes que està relacionada amb la provisió estable de serveis ecosistèmics com la quantitat de farratge”, indica Fernando T. Maestre, catedràtic de la UA i director del Laboratori d´Ecologia de Zones Àrides i Canvi Global. “Totes estes dades obrin la porta per a investigacions sobri si estes patrons espacials poden ser indicadors de la degradació dels ecosistemes amb el canvi climàtic, com passa amb altres patrons espacials de la vegetació a zones àrides”, apunta Miguel Berdugo, investigador de la Universitat Complutense de Madrid i coautor de l'estudi.
Este estudi ha generat un atles global dels cercles de fades i una base de dades que podria ser útil per determinar si la presència de patrons espacials com els cercles de fades fan els ecosistemes àrids més resilients al canvi climàtic i altres pertorbacions. "Esperem que estes dades inèdites siguen útils per als que estiguen interessats a comparar el comportament dinàmic d'estes patrons amb altres presents a zones àrides de tot el món", finalitza l'investigador de la UA Emilio Guirado.
