Notícies d'Alacant i província

divendres, 19 abril 2024

El CES CV alerta que la invasió russa d'Ucraïna té i tindrà conseqüències adverses que afectaran el creixement de l'economia valenciana

Planteja implementar mesures pal·liatives, conjunturals i estructurals per superar la crisi, acordades a l'àmbit del diàleg social

La Memòria sobri la situació socioeconòmica i laboral 2021 del Comitè Econòmic i Social de la Comunitat Valenciana (CES CV) dedica un annex a abordar l'impacte econòmic i social de la invasió russa d'Ucraïna. Una situació imprevista i d'abast global que "planteja la necessitat d'adoptar plans i programes a curt, mitjà i llarg termini, acordats a l'àmbit del diàleg social, que es tradueixin en mesures pal·liatives, conjunturals i estructurals", que permetin superar la crisi i evitar l'alentiment del creixement econòmic iniciat després de eixir de la pandèmia de la Covid-19.

El conflicte bèl·lic està tenint conseqüències adverses que afectaran el creixement de l'economia valenciana, a la vista de les dades dels primers mesos del 2022 que recullen una escalada dels preus de les matèries primeres energètiques i el consegüent augment de la inflació. De fet, apunta el Comitè, el creixement econòmic de la Comunitat Valenciana s'ha reduït el primer trimestre.

L'impacte econòmic, com es recull al document, és el més visible d'una situació que també comporta la pèrdua de vides, així com els desplaçaments de milions de persones refugiades.

A l'anàlisi de la situació, el CES CV apunta que la invasió russa d'Ucraïna condiciona les expectatives de creixement econòmic, amb un important augment dels preus de les primeres matèries energètiques. I, si bé la dependència directa de la Comunitat Valenciana d'estes matèries no és elevada, “la situació és de gran incertesa i les dimensions imprevisibles”. La demanda interna, indica, es veurà afectada perquè "el consum privat moderarà el dinamisme a curt termini, a causa de la incertesa, i, sobritot, per l'augment de la inflació que comporta la pèrdua de poder adquisitiu i l'estancament salarial".

Pel que fa a la demanda externa, la contribució a l'avenç del PIB “es pot moderar perquè, tot i que l'exposició del nostre comerç exterior amb Rússia i Ucraïna és reduïda, la guerra pot tindre efectes negatius sobri les exportacions de la Comunitat Valenciana”.

Davant d'esta situació, el CES valora l'important muntant pressupostari assignat per la Generalitat Valenciana al Pla ReActiva, destinat a respondre a l'emergència energètica i lluitar contra la inflació en “este escenari econòmic i social sobrivingut pel conflicte bèl·lic”. Un pla dotat amb 944 milions d'euros i finançat amb fons propis de la Generalitat Valenciana, europeus i recursos del Mecanisme per a la Recuperació i la Resiliència.

Este conflicte bèl·lic també té un impacte important en el sistema financer de la Comunitat i fa que siguen moltes les empreses i els autònoms que s'enfrontin a la falta de liquiditat derivada de l'encariment de l'energia. Per això "valorem positivament les mesures dʻajuda al sosteniment financer de lʻactivitat productiu impulsades pel Govern central i les complementàries adoptades per la Generalitat Valenciana".

Apunta que, de moment, la guerra no ha tingut efectes quantitatius en l'ocupació a la Comunitat, tenint en compte les bones dades aportades per l'INE i referides al creixement de l'ocupació i al descens de la desocupació estimada el primer trimestre del 2022 No obstant això, un problema que podria plantejar-se al mercat laboral espanyol i de la Comunitat Valenciana seria la dificultat per integrar amb rapidesa els refugiats en l'activitat productiva. Preocupa, i així ho recull el Comitè a la Memòria, que l'elevada inflació prevista puga afectar la negociació col·lectiva i el V AENC.

A l'annex de la Memòria sobri l'impacte de la invasió russa d'Ucraïna s'analitzen també les afeccions a la sanitat, al medi ambient oa la protecció social a la Comunitat.

El CES CV fa una sèrie de recomanacions per afrontar la situació, com ara el deure adoptar plans i programes a curt, mitjà i llarg termini, acordats en l'àmbit del diàleg social, que evitin l'alentiment del creixement econòmic i accelerin el desenvolupament de l'anomenada autonomia estratègica i tecnològica en els àmbits de l'energia, les primeres matèries fonamentals i els aliments.

Apunta que per aconseguir la sostenibilitat del proveïment energètic a llarg termini és necessari impulsar l'ús de fonts d'energia amb emissions de carboni baixes o nul·les, l'ús de fonts energètiques locals i renovables i accelerar les investigacions per desenvolupar noves tecnologies netes.

El Comitè recomana fomentar sistemes alimentaris sostenibles que garanteixin aliments de qualitat per a la ciutadania i continuar implementant mesures temporals que evitin que els increments significatius en els preus dels aliments i l'energia augmentin els nivells de pobrisa dels valencians.