La sequera extrema i altes temperatures estan castigant durament el sector del cereal, un dels més afectats al costat de la cirera. Per això, la sectorial de cereals d'ASAJA Alicante demana a la Conselleria d'Agricultura un pla de supervivència per als cultius de secà, que puga pal·liar els efectes de l'extrema sequera a la província d'Alacant i eviti l'abandonament massiu.
“Ens trobem davant d'una situació caòtica, els cereals s'estan cultivant a pèrdos i sabent que no se'n eixiran” lamenta el president d'ASAJA Alacant, Jose Vicente Andreu. El cereal necessita ajudes per l'absència de pluges, altrament l'abandonament serà una tendència a l'alça de cultius tan importants, amb les conseqüències respectives.
Per segon any consecutiu, la collita del cereal a la província preveu unes pèrdos de més del 90% del cultivat. "Tindrem una collita quasi inexistent perquè no ha plogut res", revela el responsable de la sectorial de cereals d'ASAJA Alacant, Ricardo Ferri, que explica que la campanya d'este any serà pitjor que l'anterior.
L'any passat, per estes dates les mates del cereal ja havien arrelat, encara que a causa de les altes temperatures es va acabar cremant. Este any, però, el terreny es troba molt més àrid i la planta no ha acabat d'arrelar bé. Les zones més afectades per l'extrema sequera són l'Alcoia, Castalla i Onil, Alt Vinalopó i Vall d'Albaida.
Superfície del cereal a Alacant
Segons el ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, la superfície agrària destinada per a cereal durant 2021/2022 a la província va ser de 6.800 hectàrees, en contrast amb les tan sols 1.355 el 2022/2023, cosa que posa de manifest que l'abandonament massiu ja és una realitat. Per la seua banda, les assegurances agràries no cobriixen ni un 40% de les collites, i les indemnitzacions són insuficients per cobrir les despeses del pagès.
L'abandó de cultius de cereal comporta greus conseqüències entre les quals destaquen la pèrdua del nivell adquisitiu i econòmic de la província, la destrucció de centenars de llocs de treball i la pèrdua de la sobirania nacional pel desproveïment de cereal local a Alacant. El cereal és el primer compost del qual es fabriquen els pinsos per a bestiar, per la qual cosa un cereal importat comporta una dependència comercial i països tercers podrien fixar els preus de la farina i productes de ramaderia com la carn.
Manca de pluges i terreny àrid
La província d'Alacant es troba davant d'un desastrós dèficit hídric aleshores no ha plogut pràcticament res des del febrer: a les zones amb més tendència de precipitació no s'han assolit els 30 litres per metre quadrat ia les zones més seques s'han quedat en només 10 litres.
Unes dades alarmants perquè el terreny es trobi en condicions cultivables hauria d'haver calat almenys 50 litres per metre quadrat. Per tot això, els camps de cereal disposen de llavors que no han nascut ni arrelat.
Una PAC mal adaptada a la nova situació de sequera
Amb este precedent, els agricultors de cereal alacantins continuen sembrant civada, blat de moro, ordi, blat i fencs sabent que es troben treballant a pèrdos i que la collita serà inexistent.
Això és degut a la mala adaptació de la Política Agrària Comuna davant els efectes de les variacions meteorològiques, que obliga els productors a cultivar collites condemnades al fracàs a causa de l'estat desertificat del terreny, però que han de continuar cultivant per tal de mantindre el dret a rebre les ajudes de la PAC.
A principis del mes de maig es preparen els terrenys per al gira-sol, tot i això, els cerealistes adverteixen que davant l'absència de pluges durant el mes que ve, la previsió per a este cultiu seguirà la mateixa tendència desastrosa que la resta dels herbacis.
A tot això, se li suma l'amenaça de muflons i arruïs que aguaiten els terrenys cultivats, per alimentar-se de les poques espigues que aconsegueixen prosperar, acabant amb el cultiu.
