Quan Armini, El aguerrit líder que va unir a les tribus germàniques, va derrotar a l'poderós imperi romà a la batalla de Teutoburg, Ningú imaginava que l'amalgama de pobles que habitaven a nord del riu Rin, serien capaços d'unir-se sota el comandament d'un sol cabdill per acabar amb la supèrbia de les legions que dirigia Publi Quintili Varo. Gràcies a la força de la unió, Arminio va aconseguir que la maquinària militar dels romans mai més aconseguís traspassar les fronteres de l'Rhin i que la seua nació, embrió de l'actual Alemanya, en cap temps fora conquerida.
La història, testimoni dels temps i la llum de la veritat, ens marca el camí de les millors accions. Des de fa molts anys, el centre polític ha estat usurpat i grapejat interessadament per tots els partits. Primer pels socialistes de Felipe González, Després per les dretes de Aznar i Rajoy. Actualment pels pitjors de tots els esmentats: les dretes neoliberals i sense ideologia dels Ciudadanos de Albert Rivera.
Només Arminio va aconseguir la gesta de salvar el seu poble perquè va aconseguir la unió de tots. Encara que sempre hi va haver heroics Viriats, Vercingetòrix y Boudicas que es van resistir a la invasió, no ho van aconseguir per les traïcions dels seus partidaris o la falta de cohesió interna. La moralitat d'esta història és que la col·laboració de tots, fins i tot dels aparentment febles, si s'aparquen els personalismes, l'ego i les ambicions privades, aconsegueix la consecució dels objectius.
Què té el centre que tots els que governen ho abracen? És aquell lloc on resideix la virtut política, el sentit comú de la societat i on se situen les opinions i el sentir de la majoria de la població, possibilistes i conciliadors per naturalesa, en contraposició a l'frontisme que impregna la política espanyola.
Quan fa uns anys un flautista Hamelin de Barcelona va creuar les terres de l'Ebre per tocar la seua verinosa flauta, molts petits partits de centre es van deixar embaucar pels seus cants de sirena i van sucumbir a la cova on una vegada més van tancar tots els centrestes. Tot i això, hi va haver un partit que no es va vendre.
En 2014 Coalició de Centre Democràtic (CCD), única formació que afona les seues arrels en el CDS d' Adolfo Suárez, Amb un grapat de militants es va proposar recuperar el centre per a la ciutadania. Ara este projecte i a pesar de les moltes dificultats i travetes, se'ns comença a fer gran. La gran tasca d'unir el centre sota el projecte de Centrestes ja està donant els seus fruits.
Sota la mateixa bandera, Centrestes compta amb les adhesions de Via Centrum Partit Demòcrata, Cidadáns de Galícia, Unió de Ciudadanos independents (UCIN), Grup Independent Liberal d'Andalusia GIL-A, Compromís amb Aragó, Units per la Independència de la Justícia (UNIJUS), Veïns per Tenerife, Centre Independent Canari (CICAN), Lliures o IDES, afermant-així com a única força de centre nacional, entre PSOE i Podem a l'esquerra, i PP i Cs a la dreta. Sens dubte, estiguas unions i les que vindran si la destinació no les torça, permetrà a l'autèntic centre polític entrar el 2019 en les institucions de tot Espanya. Vells líders de l'CDS com Luis Gil-Orozco, Ja ens estan traslladant el suport de l'centresme sociològic en llocs com la Comunitat Valenciana.
Dos milions d'espanyols van votar en les eleccions de 2015 a formacions centrestes d'àmbit municipal. Això sense comptar els vots a altres forces nacionals com UPyD, que encara que honestament han defensat ideals de centre i compten amb regidors, els seus representants hauran de decidir pròximament el seu futur. Des CCD tendim la mà als votants i càrrecs d'UPyD, que en tan sols un any hauran de votar conjuntament a les eleccions municipals, autonòmiques i europees a un partit que defense els seus principis i valors.
Si la cadena d'unió que va teixir Arminio va servir per consolidar la pàtria dels pobles germànics, els centrestes hem de ser ambiciosos i proporcionar als Espanya i els seus municipis un veritable partit regenerador, honest i centresta per aconseguir el progrés de la nostra nació.