L'equip de govern de l'Ajuntament d'Alacant, integrat pel Partit Popular i Ciudadanos, ha presentat una declaració institucional en què planteja a la resta de grups polítics municipals donar un suport unànime i rendir homenatge a l'Hèrcules Club de Futbol i els seus professionals per celebrar el seu centenari, representant la ciutat i convertint-se en bandera i orgull per a tots els alacantins.
La declaració institucional compta amb dos acords perquè “el Ple de l'Ajuntament d'Alacant ret homenatge a l'Hèrcules CF en commemoració dels seus 100 anys d'història, per haver representat la societat alacantina tot este temps, convertint-se en bandera i orgull per a tots els alacantins i per ser, sens dubte, patrimoni de la ciutat que el va veure néixer. També estableix que el Ple municipal, “davant la cita històrica que l'any 2022 suposa, ret homenatge a totes les persones i professionals, que per uns motius o altres haguessin estat vinculats a l'Hèrcules CF”.
A la declaració es rememora la història fundacional. L'Hèrcules Club de Futbol va néixer de la il·lusió i l'afany d'uns nens alacantins que, liderats per Vicente Pastor de la Llosa Alfosea (1902-39), més conegut com el “Chepa”, un apassionat del futbol, jugaven a este esport amb una pilota de drap, per aquell Alacant d'abans. En concret, molts d'aquells primers partits van tindre lloc als voltants del que és hui la plaça de Calvo Sotelo.
Tot i que l'Hèrcules Club de Futbol es va regularitzar el 1922, es té constància de la seua existència des d'almenys 1919, quan va participar a la Copa Excelsior, organitzada per la Societat Esportiva del mateix nom.
A finals dels anys 10, un grup d'amics capitanejats per Vicente Pastor, entrenaven a la zona de la Montañeta i als desmunts de l'actual plaça de Los Luceros i van decidir formar una societat. El nom escollit per anomenar-la va ser el d'“Hèrcules” per ser un home fort i invencible, característiques que Vicente Pastor volia veure reproduïdes als seus equips.
A l'inici, l'uniforme del club va ser una samarreta blanquirroja, pantalons negres i mitjanes del mateix color, colors que també estaven presents a la seua insígnia fundacional. Va ser el 1928 quan l'uniforme del club va canviar i va passar a ser de franges blaves i blanques i pantalons negres, colors que es mantenen fins a l'actualitat.
Persones i professionals
A la declaració es destaca l'enorme treball dels primers presidents de l'Hèrcules els quals van ser: Ángel Pérez (1921-1922), José Masiá Enebra (1922-1923), Alberto Misó Ferrándiz (1923-1925), José Olmos (1925), Juan Carratalá (1925-1926), Enrique Arlandiz (1926-1928), Heliodoro García (1928-1929), Eduardo Campos d'Espanya (1929-1930), etc. “Sense cap dubte, sense el seu treball dur i aposta per l'equip en els seus primers anys, l'Hèrcules no seria el mateix equip que hui coneixem. Per tots ells, mostrem la nostra més sincera gratitud i enhorabona” s'assenyala.
Durant els primers anys, l'Hèrcules va ser un club modest, sense camp propi, però la qualitat dels seus jugadors no va passar desapercebuda per a les grans societats esportives alacantines. Així, el novembre de 1920 els principals jugadors herculans van ingressar al Grup Esportiu del Cercle de Belles Arts, que juntament amb el Club Natació eren els dos clubs més potents del moment.
No obstant, els de Vicente Pastor es van refer i van decidir regularitzar com a societat com a primer pas per federar-se. El 18 de setembre del 1922, una comissió presidida per José Masiá va elaborar els estatuts, que van ser aprovats pel governador civil el 20 d'octubre del mateix any.
Estadi Bardín
Ja des d'aquelles primeres albors, els èxits esportius no van trigar a arribar, i així ja, el 1930, va conquerir el subcampionat d'Espanya de futbol amateur. La seua puixança i èxits van permetre la construcció el 1932, del magnífic estadi de Bardín que va col·locar la ciutat a l'avantguarda de l'esport nacional. Va ser una fita arquitectònica a la seua època i una instal·lació exemplar i admirada per tot l'esport espanyol.
En ell, va aconseguir l'Hèrcules el seu primer ascens a la màxima categoria l'any 1935, aconseguint, ja la temporada següent, ni més ni menys que el sisè lloc classificatori a la Lliga i les semifinals de la Copa d'Espanya, sent llar del club blanc-i-blau fins a l'any 1954
A Primera i el Rico Pérez
Des de llavors fins hui, han estat 20 les temporades que el club blanc-i-blau ha disputat a la màxima categoria nacional, aconseguint als anys 70, la seua millor i més llarga etapa a Primera Divisió.
Justament aquells anys d'esplendor van permetre la construcció de l'estadi José Rico Pérez, que va ser inaugurat el 3 d'agost del 1974, amb un partit amistós entre l'Hèrcules Club de Futbol i el FC Barcelona. L'estadi va prendre el nom del president de l'equip des del 1971 fins al 1984, ja que en va ser promotor de la construcció.
Seu mundialista
Tenir este gran estadi, va possibilitar que Alacant fos elegida com a seu del Mundial celebrat a Espanya a l'estiu de 1982, proporcionant d'esta manera a la nostra ciutat, un magnífic aparador internacional durant este esdeveniment i que va acollir la Selecció Argentina de Maradona, que s'havia proclamat campiona del Món al seu país el 1978.
Fites esportives
Si parlem d'èxits esportius, l'equip herculà posseeix 13 ascensos (8 a Primera i 5 a Segona). D?esta xifra, els dos primers van ser aconseguits per Manuel Suárez. Al seu palmarès compta amb 3 campionats nacionals de Segona Divisió (1934-35, 1965-66 (Gr. II), 1995-96) i 7 subcampionats de Segona Divisió, a més de 5 campionats de grup a Tercera Divisió i ser el guanyador a diverses ocasions de tornejos amistosos com el Trofeu Ciutat d'Alacant, Trofeu Costa Blanca, Trofeu Carabela de Plata, Trofeu Ciutat d'Alcoi, entre d'altres.
Finalment, acaba la part expositiva ressaltat que “per tot això, des de l'Ajuntament d'Alacant volem commemorar els 100 anys de trajectòria de l'equip, ja que és innegable que l'Hèrcules Club de Futbol ha dinamitzat i representat la societat alacantina des de ja fa cent anys i s'ha convertit, amb el transcurs del temps, en bandera i orgull per a tots els alacantins. hui, cent anys després d'aquella data fundacional, en què va ser inclòs com a club a la Federació Llevantina de Futbol, podem dir sense embuts que és patrimoni d'Alacant i el seu nom roman indissolublement associat a la ciutat que el va veure néixer. Mascle Hèrcules!”.
