fbpx

Notícies d'Alacant i província

diumenge, 26 juny 2022

Catalunya passa en una dècada de tenir 10 caixes a quedar-se sense seus bancàries

Catalunya ha passat en només una dècada de tenir un total de deu caixes d'estalvis a ser una comunitat que no té la seu social de cap banc, encara que tant CaixaBank com el Sabadell mantindran els seus serveis centrals a Catalunya. La reordenació de mapa bancari com a conseqüència de la crisi, principalment, i la hipòtesi que el Parlament de Catalunya pugui fer una declaració unilateral d'independència de manera imminent han estat els catalitzadors d'esta situació.

- Publicitat -

El 2007 Catalunya comptava amb la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona (La Caixa), Caixa Catalunya, Caixa Penedès, Caixa Terrassa, Caixa Sabadell, Caixa Girona, Caixa Tarragona, Caixa Manresa, Caixa Laietana i Caixa Manlleu. Al maig de 2010, i després d'una crisi marcada per l'esclat de la bombolla immobiliària, Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa van decidir donar llum verda a la seua fusió per acabar creant Catalunya Caixa, marca comercial de Catalunya Banc. També este any, però al març, els consells d'administració de les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu van aprovar fusionar per donar lloc a Unnim.

Pel que fa a Caixa Laietana, va optar per integrar-se al juny de 2010 en una 'fusió freda' -un Sistema institucional de Protecció (SIP) - amb Caja Madrid i Bancaixa, un conglomerat de què va acabar sortint Bankia. També al juny de 2010, Caixa Penedès va decidir integrar-se al SIP creat entre Caja Murcia, Caixa Granada i Sa Nostra, de què eixiria Banc Mare Nostrum (BMN), mentre que La Caixa acabaria quedant-se amb Caixa Girona al novembre d'este any.

Excepte La Caixa, que va convertir el seu negoci bancari a CaixaBank, les agrupacions de caixes no van superar la crisi i van necessitar ser absorbides posteriorment per altres actors bancaris. Així, Catalunya Caixa va acabar en mans de l'BBVA al juliol de 2014, a l'igual que Unnim, que també va passar a dependre de l'BBVA al març de 2012.

Per la seua banda, Laietana va ser una de les entitats que van formar part de Bankia, que va eixir a borsa el 2011, que després seria rescatada, a l'igual que Catalunya Caixa. Així mateix, a mitjans de setembre d'este any les juntes de Bankia i BMN van aprovar la seua fusió, i el Sabadell es va quedar a la fi de 2012 amb el negoci de BMN a Catalunya i Aragó, molt vinculat amb Caixa Penedès.

Finalment la crisi va acabar amb les caixes catalanes, tot i que l'exconseller d'Economia de la Generalitat Antoni Castells va assegurar a l'inici de la reestructuració de les caixes: «En esta bugada no hem de perdre ni un llençol» ( «A AQUESTA bugada no Hem de Perdre cap llençol »). Després de la desaparició de el model de caixes català, la incertesa creada per la crisi política oberta a Catalunya pel projecte independentista impulsat pel PDeCAT, ERC i la CUP ha fet que el Banc Sabadell decidís esta setmana traslladar la seua seu a Alacant i CaixaBank optés per portar la seua a València.

Tot i que es tracta només d'una modificació de el domicili social i les dos entitats mantenen a Catalunya els seus serveis centrals i la seua operativa, es tracta d'una decisió sense precedents i amb un fort impacte simbòlic, a més de tributari. També Banc Mediolanum i la cooperativa Arquia Banca han anunciat que s'emporten la seu social fora de Catalunya, la primera a València, i la segona, que estava tramitant la fitxa bancària, a Madrid.

Així aleshores, tenint en compte les seus socials, Catalunya reté pràcticament només la seu de la cooperativa de crèdit Caixa d'Enginyers. Fonts de la Generalitat han assegurat a Efe que, més allà d'estes anuncis de canvis de seus socials, l'impacte d'estes canvis en termes fiscals per a la Generalitat és «mínim».

ValenciàEspañol