Notícies d'Alacant i província

divendres, 29 març 2024

Catalunya passa en una dècada de tindre 10 caixes a quedar-se sense seus bancàries

Catalunya només ha passat una dècada de tindre un total de deu caixes d'estalvis a ser una comunitat que no té la seu social de cap banc, encara que tant CaixaBank com el Sabadell mantindran els seus serveis centrals a Catalunya. La reordenació del mapa bancari com a conseqüència de la crisi principalment i la hipòtesi que el Parlament de Catalunya puga fer una declaració unilateral d'independència de manera imminent han estat els catalitzadors d'esta situació.

El 2007 Catalunya comptava amb la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona (La Caixa), Caixa Catalunya, Caixa Penedès, Caixa Terrassa, Caixa Sabadell, Caixa Girona, Caixa Tarragona, Caixa Manresa, Caixa Laietana i Caixa Manlleu. Al maig de 2010, i després d'una crisi marcada per l'esclat de la bombolla immobiliària, Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa van decidir donar llum verda a la seua fusió per acabar creant Catalunya Caixa, marca comercial de Catalunya Banc. També este any, però al març, els consells d'administració de les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu van aprovar fusionar per donar lloc a Unnim.

Pel que fa a Caixa Laietana, va optar per integrar-se al juny de 2010 en una 'fusió freda' -un Sistema institucional de Protecció (SIP) - amb Caja Madrid i Bancaixa, un conglomerat de què va acabar sortint Bankia. També al juny de 2010, Caixa Penedès va decidir integrar-se al SIP creat entre Caja Murcia, Caixa Granada i Sa Nostra, de què eixiria Banc Mare Nostrum (BMN), mentre que La Caixa acabaria quedant-se amb Caixa Girona al novembre d'este any.

Excepte La Caixa, que va convertir el seu negoci bancari a CaixaBank, les agrupacions de caixes no van superar la crisi i van necessitar ser absorbides posteriorment per altres actors bancaris. Així, Catalunya Caixa va acabar en mans de l'BBVA al juliol de 2014, a l'igual que Unnim, que també va passar a dependre de l'BBVA al març de 2012.

Per la seua banda, Laietana va ser una de les entitats que van formar part de Bankia, que va eixir a borsa el 2011, que després seria rescatada, a l'igual que Catalunya Caixa. Així mateix, a mitjans de setembre d'este any les juntes de Bankia i BMN van aprovar la seua fusió, i el Sabadell es va quedar a la fi de 2012 amb el negoci de BMN a Catalunya i Aragó, molt vinculat amb Caixa Penedès.

Finalment la crisi va acabar amb les caixes catalanes, tot i que l'exconseller d'Economia de la Generalitat Antoni Castells va assegurar a l'inici de la reestructuració de les caixes: “En esta bugada no hem de perdre ni un llençol” (“En esta colla no hem de perdre cap llençol”). Després de la desaparició del model de caixes català, la incertesa creada per la crisi política oberta a Catalunya pel projecte independentista impulsat pel PDeCAT, ERC i la CUP ha fet que el Banc Sabadell decidís esta setmana traslladar la seua seu a Alacant i CaixaBank optés per portar la seua a València.

Tot i que es tracta només d'una modificació de el domicili social i les dos entitats mantenen a Catalunya els seus serveis centrals i la seua operativa, es tracta d'una decisió sense precedents i amb un fort impacte simbòlic, a més de tributari. També Banc Mediolanum i la cooperativa Arquia Banca han anunciat que s'emporten la seu social fora de Catalunya, la primera a València, i la segona, que estava tramitant la fitxa bancària, a Madrid.

Així, tenint en compte les seus socials, Catalunya reté pràcticament només la seu de la cooperativa de crèdit Caixa d'Enginyers. Fonts de la Generalitat han assegurat a Efe que, més allà d'estes anuncis de canvis de seus socials, l'impacte d'estes canvis en termes fiscals per a la Generalitat és “mínim”.