El 9 de desembre de 2016 es va produir a la ciutat de Alacant un dels assassinats més importants i assenyalats de les darreres dècades a la capital de la Costa Blanca, el conegut com a cas Sala. Maria del Carmen Martínez, vídua de l'expresident de la CAM, Vicente Sala, moria assassinada al concessionari Novocar, propietat de la família, a causa de dos trets al cap que li van infligir a poca distància i sense que tingués opció de defensar-se. No obstant això, per entendre tot el que englobava el crim cal fer-se una idea del context en què se situava la família Sala en aquell moment i quines circumstàncies o situacions van poder ser les que van provocar que algú volgués acabar amb la vida de la dona de 72 anys.
La família Sala és una de les més destacades de la societat alacantina a causa de l'empori empresarial que Vicente Sala, mort marit de la víctima, va fer emergir durant tota la vida. Entre altres propietats, en el moment de l'assassinat el patrimoni de la família es basava, en gran part, en un conjunt d'empreses la matriu més important era Samar Internacional SL. D'altra banda, al testament Vicente Sala va establir que tota la seua herència havia de ser repartida equitativament entre els seus quatre fills, encara que deixava clar que la seua voluntat era que fos el més gran, Vicente Jesús Sala, el que es quedés al capdavant de SM Resinas SL, una de les empreses vinculades a la matriu anteriorment esmentada, circumstància que necessitava una modificació estatutària que no agradava a les altres tres filles del matrimoni en constituir esta última societat un dels majors actius econòmics del hòlding familiar. D'alguna manera, es va crear una guerra entre dos bàndols a la coneguda família alacantina:
– D'una banda es trobaven Maria del Carmen Martínez (víctima), Toñi Martínez (germana de la víctima) i Vicente Jesús Sala (primogènit de la víctima i de Vicente Sala, l'expresident de la CAM).
– A l'altre bàndol se situaven les altres tres filles de la morta, Eva Fuensanta Sala, Maria Antònia Sala i Maria del Mar Sala.
A més, al testament també s'establia que Maria del Carmen Martínez albergés en la seua possessió la denominada acció d'or (tipus d'acció que permet al titular el dret de veto sobri qualsevol decisió de l'empresa). En resum, el que cal entendre és que ens trobàvem davant d'una situació familiar molt tensa i que María del Carmen Martínez volia que es complís la voluntat que el seu marit havia deixat escrit al testament, circumstància que no era del gust de les tres germanes, que en aliança i usant el seu vot van cessar el juliol de 2016 el seu germà com a president del consell d'administració i conseller delegat.
No obstant això, i fent valer la seua acció d'or, el setembre de 2016 la víctima nomena el seu fill administrador únic perquè es compleixi la voluntat del seu difunt marit. Tota esta guerra familiar provoca un encreuament de demandes entre els dos bàndols enfrontats, argumentant les germanes que perquè l'acció d'or tingui validesa s'havia de fer una modificació estatutària aprovada per unanimitat, i l'altre bàndol apostant pel compliment del testament. Este és el context en què divendres 9 de desembre de 2016 una persona desconeguda fins ara acaba amb la vida de Maria del Carmen Martínez de dos trets al cap. Arribats a este punt, com va transcórrer d'aquell dia en endavant la investigació judicial i què es creu que va passar?
El 8 de febrer de 2017, quasi dos mesos després del crim, la policia deté Miguel López, gerent del concessionari Novocar i marit de la filla petita de la víctima, acusat de ser l'autor intel·lectual i material de l'assassinat de la vídua de l'expresident de la CAM. Una de les conclusions que la fiscalia i l'acusació particular van assolir a la fase d'instrucció és que Miguel López va preparar l'escena del crim. El que es creu que va passar aquella vesprada de desembre de 2016 va ser que l'acusat se les va enginyar per provocar que la víctima es trobés al voltant de dos quarts de set de la vesprada sola al safareig del concessionari Novocar per recollir el cotxe i en aquell just moment ell pogués, sense que hi hagués testimonis, assassinar la seua sogra.
hi ha diversos fets que donen raons, tant a l'acusació pública com a la particular, per pensar que este era el seu objectiu:
- Un dels treballadors del concessionari va testificar que el seu cap, l?acusat Miguel López, li va insistir aquells dies que el cotxe de la víctima, que es trobava al concessionari per ser rentat, es quedés al mateix safareig en comptes de dipositar-lo en un altre lloc com sempre es feia en estes casos després de la finalització de la neteja. De fet, abans de rebre esta ordre el treballador el va traure del safareig i quan va tornar temps després va observar que una altra persona havia tornat a introduir el cotxe al mateix lloc, circumstància que el va sorprendre en ser poc comú.
- Un altre dels treballadors de Novocar va testificar que havia de traslladar uns mobles que estaven al concessionari i que la seua intenció era fer-ho el dia sis de desembre. Tot i això, Miguel López li va dir que no ho fes fins a nou avís, i va ser just aquella vesprada de divendres nou quan li va indicar que fes esta tasca.
- El secretaria de l'acusat va afirmar al judici que Miguel li va dir que avisés Maria del Carmen Martínez perquè vingués tard i que seria ell mateix qui lliuraria el cotxe esta vegada, pràctica molt fora del comú en estes casos.
Així aleshores, els indicis apuntaven que Miguel López volia que el cotxe de la víctima es trobés al safareig, en aquell moment, i que no hi hagués ningú a prop a l'hora prevista per a la comissió del crim. Dit això, la víctima va arribar aquell 9 de desembre de 2016 al concessionari Novocar per recollir el cotxe al safareig, on no hi havia càmeres, i és en este precís instant, asseguda al seient del pilot, quan va ser assassinada per dos trets al cap. Va ser el mateix treballador que va anar a deixar els mobles el que a la tornada es va trobar María del Carmen Martínez trontollant-se ia punt de morir. Al no ser els trets 100% encertats no va ser una mort instantània.
Amb estes antecedents va començar el judici oral quasi tres anys després de la comissió del crim, el 14 d'octubre de 2019. Un dels camins pels quals va transcórrer el judici va ser el problema de les hores, ja que el que estava 100% provat era que l'acusat va eixir del concessionari Novocar a les 18 i que l'autòpsia reflectia que María del Carmen Martínez va morir a les 38:19, però a quina hora se li va disparar?
L'acusació defensa que els trets es van produir a les 18 i la defensa diu que va ser a les 25. És fàcil entendre que si es provava la versió de la defensa seria impossible que l'acusat fos el culpable, però si es provava la versió de les acusacions passaria tot al contrari. Al judici, el metge forense de l'Institut de Medicina Legal d'Alacant va declarar que no és versemblant que els trets es produïssin a les 18:55 i que la mort es va produir lentament (de les 18:25 a les 19:05), en no ser els trets del tot encertats. No obstant això, el seu homòleg de la Universitat Complutense de Madrid va dir que la víctima només va poder seguir amb vida escassos minuts després dels trets, cosa que faria prevaler la tesi de la defensa.
Tot i això, cal preguntar-se que si la víctima va entrar abans de les 18:30 al concessionari i Miguel López, després de lliurar-li suposadament el seu cotxe, va eixir a les 18:38, per què es quedaria María del Carmen Martínez quasi vint minuts dins del seu cotxe a Novocar parada i sense fer res? Moltes preguntes van quedar a l'aire en un judici en què finalment no es va poder trobar una prova directa que incriminés, sense cap mena de dubte, l'acusat d'assassinar la seua sogra. En aquell aura de tensió arribava la fase oral del judici al final i va ser en aquell moment quan la magistrada es va dirigir al Tribunal del Jurat, nou ciutadans que havien de declarar o no culpable a l'acusat, dient que “la societat pateix molt més amb un innocent a la presó que amb un culpable al carrer”.
A principis de novembre del 2019 el jurat popular va emetre el veredicte declarant no culpable d'assassinat Miguel López. Tot i això, l'embolic judicial que encara segueix hui dia no feia més que començar. Tot i que semblava que tot ja havia finalitzat i que l'acusat podria viure en llibertat la resta de la seua vida, poc temps després del veredicte va sorgir una gran polèmica, ja que les acusacions esgrimien que abans del veredicte de no culpabilitat n'havia existit un altre l'acta del qual va anul·lar d'ofici la jutgessa per falta de motivació.
A l'aire queda la pregunta de si aquell primer veredicte, que poc després va ser destruït, també era o no de no culpabilitat. La jutgessa ho va tornar sense donar explicacions lògiques, només dient que “hi havia errors”, i el fiscal i l'acusació particular van protestar en no saber quin fonament ni conclusió tenia este veredicte, per la qual cosa no van poder fer les al·legacions legalment previstes. Hi havia i hi ha una creença generalitzada que el primer veredicte era de culpabilitat per set vots a dos. A causa de tot allò que ha passat la fiscalia i l'acusació particular van interposar un recurs per a la repetició del judici per vulnerar el dret fonamental de la tutela judicial efectiva de la part acusadora, de l'article 24 de la Constitució espanyola.
Començava així un “salt en salt” de tribunals que haurien de resoldre este conflicte i dirimir si, davant les greus irregularitats del primer judici, es van vulnerar els drets de les acusacions a un procés just, o bé si són els drets de Miguel López els que es vulnerarien per haver de seure de nou a la banqueta per fets pels quals ja va ser absolt. Després del primer judici celebrat a l'Audiència Provincial, en què, com diem, l'acusat va ser absolt, les parts acusadores van presentar un recurs d'apel·lació al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), òrgan que va donar la raó a l'Audiència Provincial i va estar conforme amb la absolució de Miquel López.
Tot i això, la Fiscalia i l'acusació particular van continuar persistint i van plantejar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem (TS). Contràriament, la Sala Penal de l'alt tribunal va estimar el recurs del fill de la morta contra la sentència absolutòria i va ordenar un nou judici amb diferent composició del jurat i amb un nou magistrat. Segons el TS existien dos factors que no es poden obviar a l'hora de valorar l'abast d'esta decisió. Primer, que la destrucció de l'acta del primer veredicte va ser intencionada i pot ser amb l'objectiu d'amagar que allò que veritablement deia era contrari al segon veredicte, i segon, difosa opinió (sense que consti la seua realitat) que el jurat popular va canviar la seua decisió a causa de les indicacions que va formular la magistrada per justificar la devolució de lacta. D'alguna manera, el que es vol deixar clar és que les parts interessades haurien d'haver tingut l'opció de comprovar si esta falta de motivació del primer veredicte era veritablement certa, com deia la jutgessa, sent impossible a causa de la posterior destrucció i fent legítima la dubte de les acusacions sobri si el primer veredicte era de culpabilitat. Un cop assegut tot això, el Tribunal Suprem va ordenar la repetició del judici, l'inici del qual va ser establert per al 3 de maig de 2023.. Tot i això, el cas va fer un tomb poc abans del seu inici.
Menys d'una setmana abans de l'inici de la repetició del judici del cas Sala, el Tribunal Constitucional va enviar anul·lar sine die la celebració del plet com a mesura cautelar. La raó és un recurs d'empara presentat per l'acusat Miguel López en entendre que la repetició del judici vulnerava la presumpció d'innocència, a més d'haver-se incorregut, diu el seu advocat, “en una falta absoluta de motivació sobri l'existència de fallides essencials del procés”. El Tribunal Constitucional va paralitzar el judici de manera preventiva mentre pren una decisió que consisteixi a dirimir quina de les parts té raó, si les acusacions en argumentar que es va vulnerar el dret a una tutela judicial efectiva a causa de les irregularitats del primer judici, o la defensa en explicar que el seu client ja va ser absolt una primera vegada i que s'estaria vulnerant així la presumpció d'innocència. És d'esta manera com se situa el procediment judicial actualment, novembre de 2023, a l'espera de la decisió que prengui el Tribunal Constitucional. hui només ens podem preguntar: què passarà en el futur amb el cas Sala?
