“Vull un contracte amb Espanya en què el PP defense les seues idees sense complexos i connecti amb esta Espanya de les banderes i els balcons”, estes van ser les paraules de Pablo Casado després de proclamar-se nou president del PP. Este discurs, el millor i més contundent del líder palentí juntament amb altres oratòries parlamentàries, va il·lusionar gran part dels seus votants que pensaven donar una altra oportunitat a un partit “renovat” i que “tornava a les essències”. Tot i això, els nefastos resultats del Partit Popular el 28A (66 escons, el seu pitjor resultat en unes eleccions generals) han deixat en xoc a la formació hegemònica de la dreta espanyola i, sobritot, a Casado. Després del Comitè Executiu Nacional del Partit Popular, Casado ha fet un gir vertiginós i en tan sols dos dies ha passat de defensar el seu “rear-me ideològic” i obrir la porta que VOX entrés al govern, a “tornar al centre” i equiparar al partit d'Abascal amb “l'extrema dreta”. Este canvi en tan breu espai de temps (després de les crítiques dels barons populars) no es pot comprendre ni pels seus afins ni pels seus detractors interns i només es pot interpretar com “un cop de banda” al més pur estil de “la dreta covard” , molt distanciat d'“un PP sense complexos” que pregonava Pablo Casado fins fa dos dies…
“Les eleccions es guanyen al centre”, discrepo rotundament d'aquell “mantra” i el 28A n'ha estat un bon exemple. Comencem a l'espectre ideològic més allunyat del PP, el PSOE ha guanyat les eleccions amb les tesis sanchistes que no són altres que un socialisme més a l'esquerra tant en les idees com en les aliances. Precisament este gir a l'esquerra, unit als mateixos errors de Podem, ha fet que el PSOE “es mengi” a la formació de Pablo Iglesias. A més, un altre element que l'allunya del centre és la seua “abraç” amb els nacionalistes i separatistes amb què ha activat i mobilitzat el seu missatge del “vot de la por” a VOX i del “vot útil al PSOE” per frenar “les tres dretes”.
Però anem al bloc que més afecta el PP. Ciudadanos, l'opció més “centresta”, hi ha guanyat 25 escons anant-se a la dreta, estratègia tan criticada per la majoria dels mitjans espanyols. I VOX ha irrompat amb força a la dreta, encara que menys del que vaticinaven algunes enquestes, defensant alguns postulats que abans defensava el PP i que va abandonar a l'etapa de Rajoy. I com s'explica el quasi sopasso de Cs al PP? L'electorat de dretes que volia castigar el PP i que dubtava entre Albert Rivera o Santiago Abascal es va decantar més per Ciudadanos per dos factors: la por que VOX siguen “fatxes” o “nazis” (fomentat per gran part de la premsa), i pels punts que va guanyar Rivera als dos debats.
L'herència de Rajoy, el major culpable del desastre de l'PP
Rajoy el 2008: “si algú es vol anar al partit liberal o conservador, que se'n vagi”. Això el que han fet molt exvotants del pp i ara se n'han anat a Ciudadanos ia VOX.
El culpable més gran d'este desastre històric té noms i cognoms: Mariano Rajoy Brey. Corria l'any 2008 quan molt a prop nostre, a Elx, el líder gallec va pronunciar la famosa frase que “si algú es vol anar al partit liberal o conservador, que se'n vagi”. estes paraules es van materialitzar en aquell emblemàtic i fet fatídic Congrés de València on un Rajoy, molt qüestionat després de perdre dos eleccions, va fer una metamorfosi i va buidar d'ideologia al PP. Estes agreujants van augmentar quan Rajoy va aconseguir el govern, que no ho va fer per mèrits propis sinó per la nefasta gestió de Zapatero i de la terrible crisi econòmica, en seguir amb pràcticament totes les polítiques de Zapatero. Este fet unit a la corrupció ia la tebior amb la crisi catalana ha fet que el PP es parteixi en tres partits. Emulant al “ho escolten de Rivera” això és el que han fet molts ex votants del PP amb les paraules de Rajoy el 2008, i ara se n'han anat a Ciudadanos ia VOX.
Tot i això, tot no serà culpa de Rajoy, també té responsabilitat la campanya de Pablo Casado. Tot i ser el líder que més proposats ha fet i més quilòmetres ha recorregut, no va encertar en l'elecció de Javier Maroto com a cap de campanya, ni en alguns fitxatges com el d'Adolfo Suárez Illana que no encarnaven este “valor segur”, ni a centrar el missatge en tres pilars bàsics: economia, Catalunya i els èxits del govern d'Andalusia en els seus primers 100 dies. Tot i això, el que més el va condemnar va ser la seua tebior en els debats electorals (sobritot en el primer) que el va fer perdre punts respecte a Rivera i deixar viu un Pablo Iglesias en “mode zen” llegint la Constitució.
El remei pot ser pitjor que la malaltia
“El remei pot ser pitjor que la malaltia”, això és el que es pot traduir a les eleccions del 26 de maig. El vertiginós gir de Casado no resulta comprensible i sobritot creïble quan fa només dos dies defensava un “PP de les essències i sense complexos” en què obria la porta a VOX perquè entrés al govern i ara els qualifica d'”extrema dreta ”. Veig normal que intenti marcar territori respecte a Cs ia VOX, però emprant estes qualificatius no és la millor manera de conquerir possibles socis de govern i sobritot de recuperar un votant que si potser pensava tornar a “la casa comuna del centre-dreta” perquè VOX no ha irrompat amb la força que deien les enquestes, esta possibilitat que tornin al “vot útil” puga ser mínima.
A Casado no el van votar per ficar-se al llit amb ell i despertar-se amb Mariano, ni perquè segueixi els passos del “partit de la bossa” de Rajoy que va regalar el poder a Pedro Sánchez en la moció de censura
La solució és tornar al “centre del no-res” que representava el marianisme? Pablo Casado no hauria de prendre d'exemple els passos de Rajoy al Congrés de València perquè el votant del PP ja no perdonaria estes cops de banda a les primeres de canvi. Pablo Casado ha de seguir el seu rumb i corregint força coses, però sense tornar al marianisme perquè això pot ser la desaparició del PP. A Casado no el van votar per ficar-se al llit amb ell i despertar-se amb Mariano, ni perquè segueixi els passos del “partit de la bossa” de Rajoy que va regalar el poder a Pedro Sánchez en la moció de censura. Pablo Casado ha de continuar recuperant el “PP de les essències i de l'Espanya dels balcons” i, sobritot, no ha de fer cas ni preparar el terreny als “sorayos” ni als Feijóo que vist els resultats hi ha serioses sospites que ni t'hagueren votat o que ho hagueren fet pel PSOE o Ciudadanos…
