Escric esta carta com a mare de dos filles que estudien en un col·legi públic, en primer lloc, per desfogar-me i en segon lloc, per ajudar a que obrin els ulls aquells altres pares que vulguin obrir-los.
Vaig a deixar de banda la meva ideologia política, que per suposat la tinc, i vaig a apel·lar únicament a este Dret que tenim els pares a educar els nostres fills i als el sentit comú.
Vaig sentir indignació quan vaig escoltar a una de les meves filles, la de nou anys, explicar-me que aquell dia no havia tingut classe de religió, sinó una classe diferent, impartida per una persona que no era docent de la seua escola i que fins i tot a dia d'hui, jo desconec si era docent, si tenia titulació, i en este cas en què estava titulada o si hi havia aportat el certificat de no tenir antecedents en delictes sexuals. Repeteixo jo no ho he comprovat.
En esta sessió, compte la meva filla que van realitzar un joc en el qual, tot i que no els demanaven la seua identitat, els van demanar que escrivissin en paper qui feia totes i cadascuna de les tasques domèstiques de la llar, si la mare treballava o no i en què i fins i tot quants fills pensaven tenir ells quan fossin grans.
Inmediatamente solicité información al Director del colegio, quien me contestó ese mismo día acerca de esa actividad y otras que iban a desarrollarse durante ese curso: “Diagnóstico de coeducación”, “Aprendiendo la igualdad”… sesiones que tenían que ver todas con la Igualdad de género. De la misma manera que también iban a desarrollar actividades transversales incluídas dentro de un Plan de Acción tutorial que hacía referencia en muchas ocasiones a la educación sexual.
No entenc per què ens demanen autorització perquè els nostres fills vegin una obra de teatre o ixcan a cantar nadales, als quals no donen religió, sinó valors i després no ens la demanin per autoritzar que els nostres fills entrin a estiguas sessions d'educació sexual o de ideologia de gènere.
Impotència és el que vaig sentir quan el director em va dir que no havia de demanar autorització cap als pares, ja que estes activitats eren OBLIGATÒRIES a l'estar recollides dins el currículum d'Educació Primària de la Comunitat Valenciana segons Decret 108/14 de 4 de juliol de Consell .
I jo que creia que manava les meves filles a l'escola perquè aprenguessin i no perquè les eduquessin. I jo que creia que els pares triaríem lliurement com, quan i de quina manera parlar amb els nostres fills d'Igualtat o de sexualitat, que érem LLIURES per triar l'Educació que volem per als nostres fills ...
El artículo 27.3 de la Constitución española nos ampara al reconocer que “Los poderes públicos garantizan el derecho que asiste a los padres para que sus hijos reciban la formación moral y religiosa que esté de acuerdo con sus propias convicciones”.
No obstant això, jo sento que en els col·legis públics hi ha un adoctrinament ideològic que, disfressat d'Educació, intenta persuadir les famílies que no volem que cap govern meta les seues mans en l'educació dels nostres fills i este de la Comunitat Valenciana ja ho està fent .
Esther Mendiola.
Llicenciada en Dret i mare de dos filles.
