Escric esta carta com a mare de dos filles que estudien en un col·legi públic, en primer lloc, per desfogar-me i en segon lloc, per ajudar a que obrin els ulls aquells altres pares que vulguen obrir-los.
Vaig a deixar de banda la meva ideologia política, que per suposat la tinc, i vaig a apel·lar únicament a este Dret que tenim els pares a educar els nostres fills i als el sentit comú.
Vaig sentir indignació quan vaig escoltar a una de les meves filles, la de nou anys, explicar-me que aquell dia no havia tingut classe de religió, sinó una classe diferent, impartida per una persona que no era docent de la seua escola i que fins i tot a dia d'hui, jo desconec si era docent, si tenia titulació, i en este cas en què estava titulada o si hi havia aportat el certificat de no tindre antecedents en delictes sexuals. Repeteixo jo no ho he comprovat.
En esta sessió, compte la meva filla que van realitzar un joc en el qual, tot i que no els demanaven la seua identitat, els van demanar que escrivissin en paper qui feia totes i cadascuna de les tasques domèstiques de la llar, si la mare treballava o no i en què i fins i tot quants fills pensaven tindre ells quan fossin grans.
Immediatament vaig sol·licitar informació al Director del col·legi, que em va contestar aquell mateix dia sobri esta activitat i altres que es desenvoluparien durant este curs: “Diagnòstic de coeducació”, “Aprenent la igualtat”… sessions que tenien a veure totes amb la Igualtat de gènere. De la mateixa manera que també desenvoluparien activitats transversals incloses dins d'un Pla d'Acció tutorial que feia referència moltes vegades a l'educació sexual.
No entenc per què ens demanen autorització perquè els nostres fills vegin una obra de teatre o ixcan a cantar nadales, als quals no donen religió, sinó valors i després no ens la demanen per autoritzar que els nostres fills entren a estiguas sessions d'educació sexual o de ideologia de gènere.
Impotència és el que vaig sentir quan el director em va dir que no havia de demanar autorització cap als pares, ja que estes activitats eren OBLIGATÒRIES a l'estar recollides dins el currículum d'Educació Primària de la Comunitat Valenciana segons Decret 108/14 de 4 de juliol de Consell .
I jo que creia que manava les meves filles a l'escola perquè aprenguessin i no perquè les eduquessin. I jo que creia que els pares triaríem lliurement com, quan i de quina manera parlar amb els nostres fills d'Igualtat o de sexualitat, que érem LLIURES per triar l'Educació que volem per als nostres fills ...
L'article 27.3 de la Constitució espanyola ens empara en reconèixer que “Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares perquè els fills rebin la formació moral i religiosa que estigua d'acord amb les seues pròpies conviccions”.
No obstant això, jo sent que en els col·legis públics hi ha un adoctrinament ideològic que, disfressat d'Educació, intenta persuadir les famílies que no volem que cap govern meta les seues mans en l'educació dels nostres fills i este de la Comunitat Valenciana ja ho està fent .
Esther Mendiola.
Llicenciada en Dret i mare de dos filles.
