El barri de Carolines ha aconseguit frenar in extremis tres dels quatre desnonaments programats en què ha estat la setmana més negra del 2023 quant a llançaments programats i coneguts públicament.
Dues de les famílies han aconseguit un ajornament. És el cas de Rafael, Maria i els seus tres fills , que viuen en una casa que van perdre arran d?una execució hipotecària amb el Banc Sabadell. hui estava previst que haguessin d'abandonar la casa, però el jutjat ha aconseguit una moratòria fins al 30 de juny.
Per a la Miriam, una dona vídua que viu amb la seua filla, menor d'edat, les circumstàncies per les quals s'ha prolongat el desnonament han estat més peregrines, ja que la vaga de lletrats ha impossibilitat fer els tràmits per activar-lo demà dimarts. Tot i això, en qualsevol moment es pot reprendre el procés. La seua història comença quan l'arrendador del seu habitatge no pot fer front a la hipoteca i esta passa a les mans de Bankinter, que al seu torn la ven al fons Intrum Spain Real Estate.
També Antonio i la seua família van aconseguir divendres passat que el BBVA accedís a renegociar el contracte de lloguer social que tenien. Al banc a l'avinguda d'Alfonso el Sabio, amb ells, va acudir una representació veïnal i del Sindicat de Barri de Carolines. A la llar hi ha dos fills a càrrec i un amb un grau de discapacitat del 69%.
L'única família que té ordre vigent de desnonament este divendres és la de Zoulikha, que té tres fills, un menor d'edat per la rescissió del seu contracte de lloguer per part de COLBA DIRECTORSHIP, SL El col·lectiu manté una concentració programada davant de casa al c/Benilloba, 41 a les 8:30h del matí.
Fran Llopis, de Sindicat del Barri de Carolines explica que tots els casos que denuncien tenen un comú una situació de vulnerabilitat acreditada. “Normalment per baixos ingressos. Això pot ser senzillament una persona que és pensionista i que cobra 700 o 800 euros al mes, això segons la llei l'acredita com una persona en una situació de vulnerabilitat i, per tant, li donaria accés a una sèrie d'ajudes socials”. estes són famílies que a pesar de tindre baixos ingressos paguen lloguer, explica.
Ajudes escasses, assenyala, però que existeixen. “Hi ha poques eines legals que protegeixin el dret a un habitatge digne comencem per ací. Tant a nivell estatal, no tenim una Llei d'Habitatge com a nivell autonòmic ia nivell local, però sí que hi ha alguns recursos”.
El primer pas per a moltes famílies és que se'ls reconegue la vulnerabilitat, indica Fran Llopis. “El que cal és que els serveis socials , sempre, per descomptat, que es compleixin les condicions necessàries, que signin estes informes de vulnerabilitat i això no està passant ara mateix. No està passant i des de fa força temps, però ara mateix la situació és més dramàtica”.
Amb llistes d'espera d'anys, denuncien, per accedir a una habitatge social, hi ha una alternativa legal. Quan hi ha un informe de vulnerabilitat que acredita que una família no té alternatives habitacionals perquè no té prou diners per llogar un habitatge al mercat regular, ia més hi ha una resolució judicial que estableix una data concreta per al desnonament, llavors es pot emetre un informe d'emergència habitacional que ha de signar alcaldia. “Així ho reconeix la llei autonòmica per a estes casos, perquè es puga tramitar d'urgències la concessió d'habitatge perquè que si no hauran d'esperar 10 anys”.
Però són pocs els casos que aconsegueixen este informe. En el cas de Maria, una dona septuagenària, que residia amb el seu fill amb discapacitat a Carolines fins al dia 1 de febrer passat, quan es va produir en desnonament sí que ho han aconseguit. Tot i que encara estan pendents de la signatura d'alcaldia. “Fins que ell (l'alcalde) no ho signi legalment la Conselleria d'Habitatge no hi pot intervenir. I és una situació perfectament absurda”.
Mancant una revisió profunda, el Sindicat de Barri de Carolines valora de manera positiva, en línies generals, el nou decret aprovat divendres passat pel Consell Valencià per blindar l'accés a l'habitatge a col·lectius vulnerables. Este pot forçar forquilles de 10 o més habitatges buits durant un any a la cessió de les mateixes en causes excepcionals.
“Som cauts perquè una cosa és l'elaboració de la llei, i això està bé, i ara el següent és veure com s'implementa esta llei. Veurem realment quants recursos se li destinen i com es materialitza això i amb quina agilitat es tradueix en una reducció dels desnonaments i en una millora de les alternatives habitacionals”.
La nova norma autonòmica tipifica i penalitza també amb multes de fins a 970.000 euros assetjament i la violència immobiliària. Una situació més habitual del que podem imaginar, descriu el portaveu.
Són conductes que estem veient sistemàticament. La intimidació d'estes entitats, enviant persones vestides de vestit com si fossin grans banquers que diuen a les persones, als usuaris que s'hi han d'anar. Com si esta decisió fos seua i no un jutge, això és una cosa que veiem sistemàticament en molts casos”.
