Sis i trenta-cinc minuts del matí. Sona el despertador i sense demora ni mandra em poso els meus incondicionals sabatilles de córrer. Salt al carrer per marcar-me uns deu quilòmetres, entre asfalt i platja, i oxigenar-de vida. La ciutat encara dorm i són poques les persones que, entre badalls, inicien la seua activitat en una urbs bolcada a la mar i a el servei als altres. Amb l'adrenalina a el límit i descarregat d'estrès, afronto les meves obligacions diàries, com sempre, amb la major de les predisposicions. He de reconèixer que Alacant i la província són igual de addictives per a mi que l'esport, de manera que recórrer cadascun dels seus 141 municipis és una prioritat en la meva agenda quotidiana.
Esta és la meva rutina, o ho era fins abans que es decretés l'Estat d'Alarma al nostre país, recollit en el Reial Decret 463/2020, una mesura que va paralitzar les nostres vides de cop a causa de l'coronavirus. Incredulitat, preocupació pel desafiament que se'ns presentava, sensació d'inseguretat, por i, sobritot, dubtes, molts dubtes ... Així vam despertar este dia tots els espanyols, sense distinció entre comunitats, ideologies, o credos. Va ser en este moment quan vam iniciar un confinament de 15 dies que s'allarga el mateix nombre més, expectants a l'evolució de la major crisi sanitària que ha patit el nostre país en l'últim segle.
El COVID-19 ocupa el nostre temps, el nostre pensament i, per ara, el nostre present, encara que tindrà repercussió indiscutible en el nostre futur a nivell humanitari, sanitari, econòmic, industrial i social. Són temps difícils en què aflora la vulnerabilitat de cada individu, però també la solidaritat de la comunitat i la força de el grup.
Un corredor de fons sempre té en ment la meta. El terme de el recorregut. Només així aconsegueix racionar les seues forces i albirar l'instant de l'esprint final, on ha de donar-ho tot i lliurar-se, física i psicològicament, a la culminació de la carrera. És una lluita amb si mateix en la que avalua contínuament la seua resistència i fortalesa, però també un moment en què, a pesar de estar sol, sent vibrar l'energia de la gent, dels altres corredors i de les persones que esperen a l'altre costat de la cinta.
I així és també esta emergència mundial, una cursa de fons en la qual no només hem de sostindre l'ànim, posar a prova la nostra enteresa i aguditzar la nostra alerta, sinó que hem d'interioritzar que l'únic camí possible és la victòria, l'aniquilació d'un virus que ha sabut propagar-se a gran velocitat, de país a país, de continent a continent, traspassant qualsevol frontera.
És obvi, encara que de vegades no queda altre remei més que recordar-ho, que en això, com en quasi tot a la vida, la unió fa la força. La unió d'administracions, de partits polítics, de societat civil i militar. En esta cadena de responsabilitats cada baula compte, cada anella enllaça amb la següent. Si una s'afebleix posa en risc a la resta, però si es trenca el dany és irreparable. Així que, amb rigor, amb serietat, compartint o no les decisions i mesures que s'adopten i valorant millor o pitjor la gestió i certes accions, el compromís amb el nostre país i amb els seus ciutadans és absolut. Quan este malson passi, analitzarem la situació amb calma i demanarem explicacions perquè els ciutadans coneguen i sàpiguen tota la veritat.
Així ho entenem des de la Diputació d'Alacant, una administració que des del primer dia en què va esclatar esta crisi sanitària es va posar a treballar sense descans. Hem prestat la nostra ajuda a la Generalitat Valenciana, posant a disposició de la Conselleria de Sanitat el nou centre de l'Doctor Esquerdo, on ja es troben 50 pacients de psiquiatria derivats d'hospitals de la Comunitat amb la finalitat d'alliberar llits. Iniciem en el mateix minut en què el coronavirus va infectar les nostres vides un protocol d'urgència a tots els nostres espais assistencials, administratius, culturals i musicals per l'afluència de gent que en ells es concentra. Habilitem a la nostra web un assistent virtual per resoldre dubtes i consultes sobri la pandèmia. Reforcem el sistema d'administració electrònica perquè empleats públics d'entitats locals, mancomunitats i consorcis puguen tramitar en línia documents, expedients i firmes des de casa.
Així mateix, despleguem una àmplia oferta lúdica i d'entreteniment al nostre canal de Youtube ia través de les xarxes socials de MARQ, MUBAG o ADDA i apliquem mesures extremes de seguretat i salut laboral per als nostres empleats, treballadors, proveïdors i públic. Vam posar a disposició dels ajuntaments, a través de la Caixa de Crèdit per a Cooperació, un total de 10 milions d'euros amb un tipus d'interès del 0% per atendre les necessitats derivades d'esta crisi i vam reactivar els procediments de contractació d'actuacions d'interès general vinculades a esta emergència sanitària per més de 50 milions d'euros a 59 localitats, oferint així seguretat jurídica als empresaris. Però a més, en un ple extraordinari i urgent, celebrat per primera vegada a la història a través d'internet, aconseguim aprovar un paquet inicial d'ajudes per un import de tres milions d'euros amb destinació a la despesa social dels ajuntaments de menys de 30.000 habitants.
Activar totes estes operacions i plans ha resultat de vital importància, però la nostra màxima preocupació i ocupació ha estat, i segueix sent-ho, el col·lectiu de persones que conviuen a la Llar Provincial i al Centre Doctor Esquerdo, dos edificis de referència a la nostra província que acullen, d'una banda grans i nens i, de l'altra, pacients amb patologies mentals cròniques i subagudes greus. Per a tots ells i per als professionals que en tenen cura s'han extremat al màxim les precaucions d'higiene i han dut a terme mesures extraordinàries.
No oblidem que som l'única de les tres institucions provincials de la Comunitat Valenciana que segueix assumint de manera impròpia en estes centres les competències sociosanitàries que corresponen a Consell, amb el consegüent despesa econòmica que això suposa. No obstant això, mai hem deixat de cobrir totes i cadascuna de les necessitats d'estes grups, als quals atenem amb rigor, experiència, professionalitat i dedicació, i amb una bona part del nostre pressupost anual provincial.
El trajecte està sent dur, però deixa una reguera d'ensenyaments després de si. Una d'elles, potser la més humana, és sentir el patriotisme més absolut a l'veure a la Unitat Militar d'Emergència (UME) dur a terme tasques de desinfecció en la Llar Provincial per cuidar i protegir la integritat i la vida dels nostres majors, com també ho estan fent en tantes i tantes altres instal·lacions i edificis de país. I, per descomptat, la sensació de profund orgull que desperten en estes duríssims moments els herois que vesteixen amb bates blanques i verdes, persones que, amb escassetat de material però amb gran predisposició, es deixen la pell en els hospitals amb grans dosis d'empatia , esperança, compassió i altruisme. Ens han donat una gran lliçó de superació i de lliurament, anteposant la vida de moltíssims malalts a la seua pròpia, tot i que les forces Començen a flaquejar. Provinc d'una família vinculada estretament a el sector sanitari i conec de prop el que significa esta vocació de servei als altres, esta entrega absoluta a la professió. Així m'ho han demostrat i ensenyat persones pròximes del meu entorn, als qui dec el respecte a un col·lectiu que es desviu per ajudar els altres i per procurar el seu benestar i qualitat de vida.
A la nostra província, bressol de grans manufactures i indústries, hem d'agrair també la filantropia d'empreses que han derivat la seua activitat productiva cap a la sanitat amb la finalitat d'ajudar en l'elaboració de màscares, gels desinfectants o granotes de treball per al personal hospitalari. Sense tots ells, valents anònims, sense els milers d'individus que cada dia s'aixequen per subministrar i posar al nostre abast productes de primera necessitat, per fer repartiments de mercaderies, per ubicar-se després d'un taulell amb el propòsit de dispensar aliments o fàrmacs, i sense tantes i tantes persones que vetllen per l'interès general, res seria possible.
La meva admiració també per als nostres alcaldes, sempre en la primera línia de trinxera, atenent als seus veïns les 24 hores del dia. En ells penso en este període tan fosc de la història que ens ha tocat viure, i reconec l'esforç que realitzen per mantindre les seues poblacions en calma i ordre. La província d'Alacant eixirà reforçada i més unida d'esta situació, no tinc cap dubte. Tampoc m'oblido de l'obstinació que estan posant tots i cada un dels diputats provincials per resoldre qüestions d'interès comú, així com de l'equip de Govern de la Diputació pel seu suport i entrega incondicional a l'objectiu comú que és acabar amb esta epidèmia. Vull, a més, dedicar unes paraules d'alè i agraïment sincer al meu grup de treball més pròxim que, de manera lleial i constant, m'inspira en la presa de decisions.
A estes alçades de la cursa estem exhausts, abatuts, però no vençuts. Hem de tindre clar que no guanya el més preparat, ni qui parteix amb avantatge, ni tan sols el corredor que porta diverses maratons a l'esquena, sinó aquell que és capaç de resistir, de no llençar la tovallola fins a l'últim segon, i ara ens queda este esprint final. Disposem encara de les forces que hem reservat per al moment més dur de la competició. Ens juguem molt en este tràngol tan crucial. Junts ho aconseguirem. I, per fi, quan arribem a meta i ens caigui l'ànima als peus perquè la travessia ens ha deixat sense alè, amb cicatrius al cor i amb absències irreemplaçables, ens aixecarem i començarem la recuperació. Entendrem, aleshores, que la vida cal esprémer-la, cal compartir-la, cal gaudir-la i apreciar-la en tot el valor.
I serà en este precís instant quan tingui més ganes que mai de tornar-me a posar els meus incondicionals sabatilles, tants dies esperant la meva tornada, i que soni el beneït despertador a les sis i trenta i cinc del matí. Perquè la primera glopada d'aire que doni la percebré com la més intensa de la meva vida. Sortirem endavant i superarem el major desafiament que ha afrontat el nostre país en democràcia. El que vingui després, temps hi haurà de valorar-...
