````

Notícies d'Alacant i província

dijous, 25 abril 2024

Carlos Baño: 'Si haguéssim treballat tots abans i en comú no faríem tants anys de despropòsits' 

El president de la Cambra demana l'assistència ciutadana a la concentració hui pels PGE perquè 'està en dubte el futur d'inversió a Alacant'

El dèficit d'inversions públiques contemplats al Projecte de Llei de Pressupostos generals de l'Estat a la província de Alacant per al 2023 ha motivat una resposta contundent i ràpida del teixit econòmic i social. Fa quasi un mes, el 6 d'octubre passat es coneixia l'esborrany de comptes públics i des de llavors s'han succeït nombroses reaccions.

La confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana, l'Institut d'Estudis Econòmics de la província d'Alacant i la Cambra de Comerç d'Alacant van agafar ràpidament les regnes de la reivindicació amb la publicació d'un manifest sota el reclam “Alacant mereix més”. I també l´anunci d´un calendari de protests que a petició de sindicats UGT i CCOO es va supeditar al consens amb la Plataforma Per un Finançament Just. Es desconvocava una concentració inicial davant de subdelegació de Govern ja agendada per al 27 d'octubre amb vista a una reunió amb el col·lectiu social.

No obstant això, Cambra de Comerç ha decidit seguir endavant amb esta mobilització a la Plaça de la Montañeta amb una nova data, el 3 de novembre les 19 hores i amb una convocatòria en solitari. El president ja va advertir a l'inici del seu mandat que un dels seus objectius seria reivindicar el finançament que correspon a la província i en esta línia es manté ferm.

Davant les crítiques dels que poden veure una falta de cohesió social en este “només”, Carlos Baño defensa que es tracta de “conceptes diferents”. La de la Cambra, a la qual s'han unit també CEV i INECA entre d'altres, se cenyeix als pressupostos només. Però, a més, assenyala que se sumarà també a l'acte de protesta del dia 18 convocat per la Plataforma.

PREGUNTA.- Per què ha d'acudir la població a la concentració convocada esta vesprada per la Cambra de Comerç d'Alacant? 

RESPOSTA.- L'objectiu de la protesta és posar de manifest la falta d'inversió que han tingut els Pressupostos Generals de lEstat. Ja no només este any, que per descomptat ha estat un autèntic desacatament i una vergonya, per ser els més baixos de la història.  

Este any amb els pressupostos que se'ns havien presentat l'aportació per habitant serien 84,6 euros. La província d'Alacant és la cinquena en aportació i ho és des de fa molts anys. Analitzant els darrers 15 anys, i no és un estudi nostre sinó que este estudi està contrastat i va posar de manifest INECA, acumula un dèficit inversor a la província superior als 3.556 milions d?euros.  

P.- Després de 15 anys, ha arribat el moment de reclamar allò que pertany a Alacant, com han afirmat en compareixences públiques

R.- Què és el que ha passat? Doncs el que ha passat és que ens hem cansat que ens menyspreïn, que ens humiliïn. Perquè la província d´Alacant és una província solidària amb la Comunitat Valenciana, és una província solidària amb el país. I si som la cinquena província d'aportació no és casual. És per la capacitat de generació de riquesa que fa la pròpia província més els que ens visiten. És a dir, la província d'Alacant suposa el 70% del turisme de la Comunitat Valenciana. Este 70% es compon de turisme nacional, que són 7 milions de visitants i 2.700.000 que són turistes estrangers.  

D'altra banda, tenim també un altre aspecte molt important, que és la població flotant, atesa la naturalesa de la província d'Alacant i la manera de ser de la seua gent també. molts dels que ens visiten de manera puntual al final vénen i es queden. S'allotgen inicialment i després compren habitatge i comencen a formar part de la societat alacantina de la província d'Alacant. Tenim un estudi, un informe amb la població flotant detallada fins i tot per població i això puja al número de 976.000. Per tant, si sumem això als dos milions quasi de població que tenim empadronada i censada a la província d'Alacant, estaria a prop dels 3 milions d'habitants.  

Si comptéssim els seus habitants, la inversió com hauria de ser, seria veritablement ridícul: 54,6 euros per habitant. Si ho comparem amb la província que més aportació reben d'estes pressupostos, que és Soria són 1.004 euros. Si traguem la mitjana nacional són 288 euros. Després això de la província d'Alacant és un autèntic desacatament. Són més de 200 euros menys per habitant. I nosaltres ens preguntem, què passa, que hi ha espanyols de primera, espanyols de segona? I nosaltres a més som de tercera? No ho podem consentir.  

Este és el motiu de la mobilització. I per això ha convocat la Cambra d'Alacant. Agraïm a més que CEV i INECA també s'haguessin sumat, com tantes altres associacions, com poden ser del turisme, ASAJA, dels Joves Empresaris i tantes i tantes que s'han adherit a “Alacant mereix més” que és la plataforma comuna que vam fer a el seu moment CEV, Cambra de Comerç i INECA. 

més que empreses o més que associacions o més que sindicats o partits polítics, nosaltres volem que estigua tota la ciutadania

P.- Qui estarà a la concentració d'esta vesprada?  

R.- Estaran moltíssimes associacions. Nosaltres el que volem moure i promoure, més que empreses o més que associacions o més que sindicats o partits polítics, nosaltres volem que estigua tota la ciutadania. Tota la població de la província d'Alacant perquè allà està en dubte el futur de la inversió. Que això porta per tant que els nostres joves hajan d'anar-se'n de la nostra província, que el nostre talent se'n vagi fora, que les nostres empreses com que no tenen sòl industrial, per exemple, s'han hagut d'anar a províncies limítrofes. I tota la gent que se'n va ja no torna. I nosaltres no podem consentir que no s'inverteixi perquè ho necessitem.  

La convocatòria de la plataforma Per un Finançament Just i la de la Cambra de Comerç són dos conceptes diferents

P.- S'ha qüestionat que la convocatòria de la Cambra en solitari esta vesprada podria traduir-se com a falta de cohesió amb la concentració del dia 18 de la Plataforma Per un Finançament Just.

Pel que fa a les inversions, és important destacar que hi ha dos concentracions. La que ha convocat la Cambra, a la qual s'adhereix també CEV i INECA, que és el dia 3 a les 7 de la vesprada, a la Plaça de la Montañeta, davant de la Subdelegació del Govern. I després una altra que ha convocat el Finançament Just que és una plataforma que el seu objectiu és reclamar la falta de finançament a la Comunitat Valenciana, cosa que també és certa, que és molt correcta, però que no té res a veure amb els Pressupostos Generals de l'Estat. Són dos conceptes diferents i són dos mobilitzacions diferents.  

Esta és la causa per la qual la Cambra no desconvoca la seua protesta perquè se cenyeix únicament i exclusivament als Pressupostos Generals de lEstat. Si després ha sortit una nova convocatòria que és la que ha fet la plataforma del Finançament Just, finançament just en castellà, nosaltres ens adherim també perquè la causa és tan justa com l'altra, però són diferents. 

Imatge d'Alejandro García Úbeda

P.- És també el motiu pel qual no els vèiem divendres passat en esta reunió amb la Plataforma? 

R.- No. És que a la reunió de la plataforma del Finançament Just no podia ser perquè no en formem part. Aquí només hi ha els sindicats i també hi ha la patronal. Però les Cambres de Comerç no som patronals. La Cambra de Comerç és una corporació de dret públic. Jo normalment si no em conviden a un lloc, no hi assisteixo, però és que a més nosaltres no en formem part, ni hem de formar-ne part. És una plataforma formada per tots els partits polítics i els sindicats, tret de VOX que no es va sumar. I nosaltres no som interlocutors socials, nosaltres no som patronal. L'única patronal que està reconeguda a la Comunitat Valenciana és la CEV.  

Nosaltres ens dediquem a altres funcions. Som una corporació de dret públic i entre d'altres, la comesa de la Cambra és reclamar les necessitats per al teixit empresarial i la població de la província d'Alacant. No en va, nosaltres representem 140.000 que són tots els que tenen una llicència d'activitat. I les eleccions les hem convocat fa poc i hem rebut un gran suport. Per tant, tenim la legitimitat per reclamar en nom dels nostres 140.000 components de la Cambra de Comerç, que són els que representem, reclamar les necessitats i les infraestructures per a esta província. 

P.- Precisament sembla que vostè és un president molt trencador amb certs costums de la cambra com renunciar al seu sou o elevar el to de reivindicació. En el primer discurs després de ser elegit com a president el juny passat podíem escoltar la següent afirmació: “Hem de passar a l'acció, no quedar-nos només en les reivindicacions. Hem de passar d'explicar-ho a fer-ho”. Estem davant d'una Cambra de Comerç d'Alacant a què no estem acostumats? 

R.- Jo crec que no sóc trencador, sóc conservador amb el que ha estat la Cambra de Comerç durant moltíssims anys. La Cambra té 135 anys d?història i jo recordo diversos presidents que han estat molt reivindicatius. Et podria parlar del senyor Eliseo Quintanilla, et podria parlar del senyor Emilio Vázquez Novo, et podria parlar també de Luis Esteban, et podria parlar d'Antonio Fernández Valenzuela. Crec que de tots els que t'he dit, i també el meu estimat amic José Enrique Garrigós, sempre han reivindicat allò que era, allò que ells entenien que era el millor.

A tots ells els he conegut personalment, sent membre de la Cambra, i per mi és un orgull. Potser el meu predecessor, Joan, era una persona més tranquil·la, però també ha fet tot el que ha pogut en nom de la Cambra de Comerç. El que passa és que cadascun imprimeix el seu segell personal i quan un té més caràcter o més geni aleshores el trasllada, però jo crec que és la manera de ser de cadascú. Tots, no tinc cap dubte que han fet el que han entès que era el millor a cada moment per representar la Cambra de Comerç i mirar pels interessos de la província. 

el problema és que falta unitat i que els diputats en comptes de defensar els interessos de la província defensen els del partit

P.- Ha mantingut trobades amb els diferents grups polítics amb representació al Congrés. Quins compromisos us han traslladat a vostè i quines sensacions ha tingut?  

R.- Bé, el primer que vull aclarir és que nosaltres efectivament hem tingut estes reunions a petició dels grups polítics. Que jo els agraeixo que haguessin tingut a bé reunir-se amb la Cambra per conversar i tractar este punt, i amb tots hem coincidit que, efectivament, la província d'Alacant estava infravalorada i infrafinançada. Jo entenc que després cadascú té els seus compromisos polítics i jo a tots els he traslladat el mateix: això no té color i que és un tema de dret, de Justícia i per això nosaltres estem reclamant-ho. Ens agradaria comptar amb el suport de tothom.

Hi ha vegades que el condicionament del partit impedeix que es puguen expressar amb llibertat i amb naturalitat. Però jo els he dit a ells i et dic ara a tu: Em sembla lamentable que este país estigua condicionat per partits nacionalistes que pensen més a trencar el país que a l'interès comú, com pot ser el Partit Nacionalista Basc o fins i tot Bildu. Fixa't que el Partit Nacionalista Basc té entre la suma dels dos, un en té 6, Partit Nacionalista Basc, i Bildu, 5. Ells sumen 11. I han aconseguit més i millors objectius per al País Basc que nosaltres hem aconseguit a la província de Alacant i tenim 12 diputats.

Este fet posa de manifest que ací el problema és que falta unitat i que els diputats, en comptes de defensar els interessos de la província que representen, ja que defensen els interessos del seu partit, potser este pot ser el problema. Si anéssim tots a una, aleshores potser no ens passaria això.  

P.- Una tireta d'orelles... 

R.- Jo sé que no els ha assegut bé, però la meva obligació és posar de manifest el desacatament que s'ha fet. I dic desacatament perquè és una paraula forta, perquè crec que allò que s'ha fet amb la província d'Alacant és un autèntic atropellament. I no és un any, són molts anys que vénen fent-ho. Aleshores, quan jo sent algun polític que diu: “ens posarem a treballar”. Perdona, haver-vos posat a treballar abans perquè porteu cobrant des de fa molt. Perquè este és el resultat de no haver treballat abans. Si haguéssim treballat tots abans i en comú no faríem tants anys de despropòsits. 

Imatge d'Alejandro García Úbeda

P.- Què necessita la província per fer front a la crisi, per créixer i per ser competitiva? 

R.- la província necessita ser competitiva. La teva pregunta m'està donant resposta. La província necessita ser competitiva i per ser competitiva necessitem tindre mitjans, Tenir sòl industrial on els empresaris puguen crear llocs de treball i generar riquesa. Necessitem una major inversió en formació. Necessitem que invertim en una formació més lògica i adequada, necessitem posar en valor i dignificar la professió de tots i cadascun. Per descomptat, dignificar el teixit empresarial. Que sembla que siguem els dolents.

Els empresaris som generadors de riquesa i generadors de llocs de treball. N'hi haurà algun que no ho faça bé, segur, però no es pot generalitzar. Els empresaris estem involucrats amb la societat, volem el bé per a la nostra societat i volem que la nostra societat avanci, que el nostre personal siga personal, format i qualificat, que tingui un bon nivell de vida i una qualitat de vida. Però per això també cal treballar, cal esforç, cal sacrifici.  

Hem de recuperar els valors que s'estan perdent i hem de traslladar-ho als nostres joves. Les coses no són gratuïtes. No hem d´apostar tant amb inversions socials. Jo crec que hem d'invertir per generar riquesa. En comptes de pal·liar la pobrisa, el que hem de fer és generar riquesa. Per descomptat, cal pal·liar sempre la pobrisa quan existeix. El que hem de fer és evitar que hi hagués tanta pobrisa. Això és el que crec que hem de fer. 

P.- Hi ha una sèrie d'infraestructures de què s'estan parlant molt estes dies al fil dels pressupostos com a necessàries per incentivar l'activitat econòmica. Per exemple, el corredor Mediterrani o la millora de connexions com amb l'aeroport… 

R.- Fixa't quants anys portem parlant del corredor Mediterrani, però ací hi ha una indefinició grandíssima. I després hi ha un altre problema molt gran i és la falta dexecució. Reclamem la falta d'execució. La darrera dada que teníem era fins al mes de junio i era el 30% d'execució de pressuposts. Difícilment a final d'any arribarem a una mitjana important. Si no hi ha pressupost ia sobri no s'executa, l'Administració és molt lenta i no es busquen solucions, ja que no sortim del pou on estem ficats. Este és el problema.