Des del 19 de juliol, data en què el cardenal mauricià Maurice Piat va fer els 80 anys, el Col·legi Cardenalici està compost per 221 cardenals, dels quals 123 serien electors en cas d'un eventual conclave mentre que els 98 restants són no electors per haver fet 80 anys.
Espanya és el tercer país en nombre de purpurats amb un total de 12, darrere d'Itàlia i dels Estats Units. Cinc dels sis cardenals electors espanyols han estat designats per Francisco; quatre dels 12 són religiosos; i tres són membres de la Cúria.
Això sí, si hui se celebrés un conclave per triar un nou papa, només en podrien participar i votar-ne 6, per tindre menys de 80 anys: el President del Pontifici Consell per al Diàleg Interreligiós Miguel Ángel Ayuso, el fins fa poc Arquebisbe de València Antonio Cañizares, el Prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe Luis F. Ladaria, l'Arquebisbe de Barcelona Juan José Omella, l'Arquebisbe de Madrid Carlos Osoro i el President del Governatorat Fernando Vérgez.
En qualitat de no electors estarien l'Arxiprest emèrit de la Basílica de Santa Maria la Major Sants Abril, l'arquebisbe emèrit de Valladolid Ricardo Blázquez, l'Ex superior general dels Claretians Aquilino Bocos, el President emèrit del Pontifici Consell per a la Interpretació dels Textos Legislatius Julián Herranz, l'Arquebisbe emèrit de Barcelona Lluís Martínez Sistach i l'Arquebisbe emèrit de Madrid Antonio Mª Rouco Varela.
Els 3 cardenals espanyols no establerts a Espanya
També hi ha tres purpurats que han nascut a Espanya però que el Vaticà computa com a cardenals d'altres països, per la seua activitat pastoral en estes països.
Es tracta d' Celestí Aós Braco, OFM Cap, nascut a Artaiz (Navarra) però establert a Xile; José Luis Lacunza, OAR, nascut a Pamplona però nacionalitzat panameny; i el salesià Cristóbal López Romero, nascut a Vélez-Rubio (Almeria) i cardenal pel Marroc.
