Villena ja no està aïllada, però els seus funcionaris segueixen estant desprotegits

La presó de Villena deixa d'estar incomunicada després de la nevada, però els seus funcionaris denuncien seguir estant desprotegits en ella.

3621
Nevada a Presó de Villena

 

La borrasca Glòria va deixar incomunicada la presó de Villena la nit de diumenge i el matí de dilluns passat. Això va provocar una situació de tensió i alarma, ja que l'accés a centre penitenciari era inviable. Com a conseqüència d'això, els funcionaris de presons de el torn de diumenge de vesprada no van poder ser rellevats pels seus companys fins a l'endemà a les tres de la vesprada. 

El delegat de ACAIP a Alacant, Juan Francisco Martínez, ha explicat per Diario de Alicante que, s'ha tornat a repetir la situació esdevinguda a la nevada del 2017, Encara que el grau de gravetat ha estat relativament menor. 

Nevada a Presó de Villena

Indica que, fa tres anys, tant funcionaris de presons com a personal administratiu de Villena, van estar aïllats al centre durant més de 26 hores.  El temporal va provocar que els accessos a la presó estiguessin tallats durant més d'un dia. De fet, van haver de fer nit allà i esperar que els llevaneus pogueren alliberar les carreteres.

Esta vegada, i a pesar de la gran nevada, la durada de l'aïllament ha estat menor. No obstant això aclareix que els treballadors han pogut arribar a la presó en tot terrenys privats i amb la inestimable ajuda d'agents de la Guàrdia Civil. 

No obstant això, tot i que la situació era tensa, Martínez aclareix que no hi ha hagut de lamentar més incidents ni aldarulls greus.

Però també recalca que la seguretat a les presons és un servei que s'ha de donar les 24 hores del dia els 365 dies de l'any. És l'única forma de garantir la seguretat dels presos i de el personal assignat.

És per això que, davant d'este tipo de fets, quan no és possible efectuar els canvis de torn, els treballadors han de fer més hores de les que els corresponen fins que es resolgui el conflicte. Per este motiu destaqui la professionalitat dels funcionaris de presons en este sentit, així com la de la direcció de la presó de Villena que han estat treballant tota la nit de diumenge per intentar solucionar el problema el més prompte possible. 

A més, insisteix que en tot moment s'ha façalitat als reclusos la possibilitat de concertar noves visites i comunicacions amb els familiars, ja que van ser cancel·lades en el dia d'ahir per les incidències provocades pel temporal.

El delegat sindical de ACAIP ens explica que en moments així els funcionaris tenen una tasca extra, ja que han de garantir no només la seguretat, sinó intentar mantindre un clima de calma i tranquil·litat per evitar qualsevol altercat o moment de tensió entre els presos. 

Afortunadament, la presó de Villena funciona hui amb total normalitat perquè ja van quedar oberts ahir els accessos per carretera. 

No obstant això, Martínez denuncia que el personal de centre penitenciari segueix estant desprotegit en ell i en la resta de presons de país. 

Tal com ens ha explicat, porten més de 4 anys reclamant millores en les condicions laborals. Peticions que encara no han estat ateses ni per la secretaria d'Estat ni pel Ministeri de l'Interior, a pesar de la seua insistència i les manifestacions que s'han dut a terme en este període. 

Entre els objectius principals de ACAIP figuren la equiparació de sou amb funcionaris de presons del País Basc, màxima de l'sindicat, així com aconseguir que siguen considerats agents de l'autoritat. 

Afirma Martínez que desconeix les raons per les que no ho són i avisa el risc i les conseqüències que se'n deriven. Considera que una de les causes que hi haja tantes agressions a funcionaris de presons és l'absència d'este reconeixement. Està convençut que si ells fossin agents de l'autoritat, els presos s'ho pensarien dos vegades abans d'agredir-, Ja que constituiria un agreujant a l'delicte de lesions. És per això que això segueix sent la reivindicació principal de l'sindicat. 

D'altra banda, este delegat sindical reconeix que "Se senten abandonats de la mà de Déu a la presó de Villena"i reclamen més formació en tècniques de defensa personal. 

Explica que els ciutadans desconeixen el que és un dia a dia en una presó, en la qual conviuen amb reclusos sense tindre major arma de protecció que un comunicat disciplinari. No porten porra, no porten manilles ni defensa elèctrica alguna. Aclareix que este tipo d'armes només es fan servir com a mitjans coercitius, que es posen a la seua disposició a criteri de el cap de servei o de direcció si la situació ho requereix. 

Tal com denuncia, "La seua única defensa allà és un boli". Un boli amb el qual redactar els informes disciplinaris que, tot i que no garanteixen la seguretat dels treballadors, sí que considera que són una efectiva mesura preventiva. Confessa que un gran nombre de presos tenen un comportament acceptable per tal de no tindre estes parts, ja que així poden obtindre beneficis com ara permisos extra o canvi de mòdul. 

Martínez recorda que, a la fi, l'objectiu principal d'un centre penitenciari i el seu personal ha de ser la reinserció social dels seus reclusos. Per esta raó, està a favor de estiguas mesures preventives més que de traure una porra a la primera de canvi. No obstant això, això no treu que se sentin totalment desprotegits aleshores, com bé al·lega, "Tu aproves l'oposició i automàticament et deixen anar al mig d'un pati ple de presos sense cap formació". Per este motiu el ACAIP segueixi reclamant més formació i també més personal. 

Hi ha alguna cosa que Martínez ha volgut destacar en el dia a dia en una presó: "La millor arma que tenim són els companys". Sí que sent que hi ha una unió molt estreta entre els funcionaris de presons, de manera que quan hi ha un altercat tots van a ajudar a un company. Precisament, perquè saben el que és sentir-se desprotegits. 

Afegeix el delegat sindical que, després de 23 anys en el cos, l'experiència i els seus companys són els seus millors aliats al pati de la presó. 

Finalment, ha volgut elogiar la tasca de l'funcionariat de presons, totalment infravalorada en este país. Explica que són un cos que han de saber fer de tot. El mateix apaguen un incendi que intervenen en una baralla. I fins i tot realitzen tràmits administratius. 

Per tot això, exigeixen un reconeixement al seu treball, unes condicions laborals millors i ser considerats agents de l'autoritat. De fet, és el que són en el seu dia a dia.

I recordem que només porten un boli. 

(Imatges cedides per ACAIP)