Hi un refrany que diu: "Que fàcil és capar en ous d'un altre". I no trobo paral·lelisme que millor descrigui la situació que estan vivint els afectats pel Pla d'Eradicació contra la plaga de la Xylella fastidiosa que està aplicant la Conselleria d'Agricultura i que està tenint conseqüències nefastes per al territori, els agricultors i els ciutadans d'Alacant.
I és que, què fàcil és opinar, trobar solucions i sacrificar als altres quan a tu l'assumpte no et toca res. Tant la Conselleria d'Agricultura com la resta d'organitzacions de el sector agrari amb seu a València, han apostat i pres la decisió d'acabar amb la Xylella a costa de sacrificar tots els ametllers de secà de nord de la província. I ho han fet perquè no són afectats directes. Presumeixo que una altra cosa molt diferent i més suport tindríem si el cultiu afectat, en lloc de ser ametllers, fossin cítrics. Tot i això, per a Alacant l'ametller de secà és pilar bàsic per a molts territoris i famílies que tenen en este cultiu el seu suport laboral i econòmic. molts pobles viuen d'un turisme atret per l'explosiva floració d'este arbre que es produeix a la primavera i al voltant de la qual giren les activitats principals dels nostres enclavaments d'interior, com les rutes, la restauració, les activitats a l'aire lliure, els hotels rurals …
A estiguas altures de la pel·lícula, amb sis focus publicats, ja ha quedat palès que no ens trobem davant de casos aïllats. La Xylella fastidiosa afecta ja a 1.250 hectàrees en tres comarques, on pel pla d'eradicació de la Conselleria es van a arrencar 35.000 arbres, fet que suposa un de cada quatre de la província o, el que és el mateix, el 30% de les parcel·les de la Marina Alta (sobritot Xaló), la Marina Baixa i el Comtat. Tot això, sense tindre la mínima certesa que amb totes estes mesures d'eradicació haja garantia que s'estigua controlant la plaga. El Pla d'Eradicació és innecessari, ineficaç i un atemptat mediambiental. Un Pla de Contenció rigorós i amb el suport de l'agricultor afectat evita la propagació de la plaga. No cal destruir el 100% de l'ametller de secà en les tres comarques. La contenció està funcionant en altres països i continents on fa anys que hi ha la Xylella. El problema ve per interessos econòmics, atès que per a la contenció no hi ha fons europeus i el pes de el sector viverista es veuria afectat si passem a una estratègia de contenció. La part més feble econòmicament és la que han decidit sacrificar: els agricultors, com sempre.
Recentment he hagut de llegir en mitjans de comunicació com el representant de l'organització agrària La Unió de Llauradors a la Marina Baixa, Josep Antoni Ferri, Ens acusa falsament per coacció. Davant d'este teatre, m'inclino a pensar que l'únic que pretenen és contaminar i desviar l'atenció de l'únic assumpte que a ASAJA i als afectats ens interessa, que és aturar l'arrencada dels arbres sans i la massacre paisatgística i econòmica que s'està cometent a la zona. Encara no s'ha assabentat que ells no són les víctimes d'esta situació. Les úniques víctimes d'esta crisi de sanitat vegetal són els agricultors als quals arrenquen, trituren els ametllers i els treuen el seu mitjà de vida.
Des de ASAJA som conscients que ens enfrontem a moments difícils. Que defensar els agricultors de la zona i advocar per un pla de contenció ens està servint per llaurar-nos enemics amb el poder i determinades esferes polítiques que ens assenyalen amb el dit públicament pel sol fet de qüestionar la versió oficial. No hi ha ni un sol cas al món on l'eradicació haja tingut èxit. Per què ací ens la volen imposar?
Però senyors polítics, defensar l'agricultor, a l'paisatge ia la nostra agricultura és la nostra única raó de ser. El camí més llarg és quedar-se parat. Som fidels als nostres principis, li pesi a qui li pesi, i arribarem fins on faça falta per defensar una causa que creiem que és la més justa i assenyada, que no és altra, reitero, que no arrencar els arbres sans simplement per estar dins de l'perímetre demarcat. Perquè creiem i està avalat per tècnics experts que hi ha altres solucions menys agressives, invasives i nocives, com la contenció, l'estudi i l'experimentació ... arribant a conviure amb esta plaga, com fem amb moltes altres.
Des d'ASAJA advoquem per que escoltin als afectats, haja col·laboració amb l'Administració i es restableixi el diàleg. Este és l'únic camí. El fet de comptar amb el suport agricultor-Administració per evitar la propagació de la plaga és vital. No poden acabar amb la Xylella amb l'agricultor en contra, perquè serà contraproduent. En conseqüència, cal revisar el Pla de Contingència perquè l'eradicació és una presa de pèl.
Si les organitzacions agràries no defensem els agricultors i el territori, què fem ací? on queda la nostra funció? Si no fos així, no tindríem sentit de ser. Encara crec a mirar els ulls i crec menys en protocols elaborats per persones a despatxos que no han trepitjat el camp i que estan influenciats per lobbistes.