````

Notícies d'Alacant i província

dijous, 25 abril 2024

Troben tres llums d'oli d'pitera islàmics a la Cova de les Bruixes de Benitatxell

Els arqueòlegs conclouen que a la dieta dels pobladors de l'alqueria andalusí predominaven els cereals i els cargols terrestres i marins, atès que han desenterrat gran quantitat d'estes mol·luscs.

El passat de l' Poble Nou de Benitatxell és lluminós. Les últimes troballes a la Cova de les Bruixes llancen nova llum sobri el període islàmic d'un jaciment en el qual les estructures més antigues que s'han documentat són d'època iberoromana.

Els arqueòlegs Miquel Sánchez i Anna Viciach han descobert en estiguas últimes setmanes tres llums d'oli d'pitera datats un d'ells al segle XI i els altres dos, que són vidriats, al XIII. Estes llums d'oli són d'ús domèstic i es fabricaven a l'esplendorosa ciutat de Daniya (l'actual Dénia). A la Cova de les Bruixes existia llavors una alqueria islàmica vinculada als cultius de cereals.

En les excavacions arqueològiques s'han trobat ja una desena de sitges excavades a terra que s'utilitzaven per emmagatzemar els cereals i que després s'amortitzaven amb les deixalles que generava l'alqueria. Els seus pobladors s'il·luminaven amb la flama blavosa dels llums d'oli d'pitera, una novetat tecnològica, precedent dels fanals, que va portar la llum a les cases andalusines. Estes palmatòries d'oli han aparegut a l'excavar l'últim sitja descobert. Els investigadors també han trobat ceràmica d'ús domèstic i gran quantitat de caragols, tant terrestres com marins. "Esta nova troballa ens pot dir moltes coses de la vida quotidiana dels nostres avantpassats. Per exemple, ara es confirma que estes mol·luscs tenien gran importància al costat dels cereals, és clar, a la dieta dels pobladors de l'alqueria islàmica de la Cova de les Bruixes "ha apuntat el regidor de Cultura, Manolo Segarra, que va assistir juntament amb l'alcalde a veure la troballa.

La Cova de les Bruixes, un jaciment d'època iber romana i andalusí, de nom que delata un passat esotèric i màgic, ha registrat ocupacions des de fa 2.200 anys. S'han trobat restes iberes i andalusins. En 2001, ja es va dur a terme una intervenció arqueològica i es van trobar ceràmiques iberes pintades, sigillatas i atuells importades de la Campània italiana.

L'excavació de l'2016, impulsada per la regidoria de Cultura, a càrrec de Manolo Segarra, va traure a la llum una alqueria andalusí, és a dir, una agrupació familiar, generalment, de 5 o 6 cases a més de diferents construccions relacionades amb les activitats agropecuàries en què es basaria la seua economia. Van trobar una pleta en el qual els pastors guardaven el bestiar en el període ibèric, romà i andalusí. I ara consoliden un nou sitja de cereals vinculat a l'alqueria andalusina.